La representació de les citacions bibliogràfiques per mitjà de notes (a peu de pàgina, al final del capítol o al final del text) és habitual en determinats àmbits de les ciències humanes.

• La informació que ha de contenir la primera citació bibliogràfica és el nom i cognoms de l’autor (o autors), el títol complet i, si cal, el número de pàgina, separats per una coma. Pel que fa a l’abreviatura de pàgina és preferible p., tant en singular com en plural.
  
  

  Nom Cognoms, Títol, pàgina.

  
  

  1 Enric Casassas i Simó, Nomenclatura de química inorgànica. 2 Ciril Rozman, Compendi de medicina interna, p. 252. 3 John L. Ingraham, Catherine A. Ingraham, Introducció a la microbiologia, p. 105-122.

  
  
  Quan l’autoria no és personal, cal indicar el nom de l’organisme, grup o entitat en lloc del nom i cognoms.
  
  

  GRETEL, La redacció de les lleis, 23.

  
  
  Si l’autor ja surt citat en el text amb el nom complet, el nom pot ser omès a la nota a peu de pàgina, tot i que és recomanable de mantenir-l’hi sencer.
  
  

  Com bé diu Martí de Riquer,1… 1 M. de Riquer, Història de la literatura catalana, i, p. 374-378.

  
  
  

  Com bé diu Martí de Riquer,1… 1 Història de la literatura catalana, i, p. 374-378.

  
  
  
• Si cal referir-se a una obra ja esmentada abans, es fa servir la referència curta, que consta del cognom de l’autor i la pàgina (i el volum, si escau) on es troba.
  
  

  Cognom, volum, pàgina.

  
  

  1 Tipler, i, p. 234-239.

  
  
  Si s’ha de citar més d’una obra d’un mateix autor, per tal d’evitar confusions, després del cognom es posa el títol escurçat, en cursiva si es tracta d’un llibre o entre cometes baixes si és un article o capítol de llibre.
  
  

  1 Stendhal, Chroniques, 19. 2 Stendhal, «Una petita ciutat», 21.

  
  
  
• Pel que fa als títols, en general només s’abreugen si consten de sis paraules o més.
  
  

  1 Amigó, Ochando, Geologia i química, p. 139. [Del títol original Geologia i química del cosmos i de la Terra.]

  
  
  

  2 Wagensberg, «Kant i el grill sord», p. 48.

  
  

  2 Wagensberg, «Kant», p. 48.

  
  
  Quan la primera paraula del títol escurçat no és el primer mot del títol sencer, cal especificar en la primera citació com es referenciarà en les citacions subsegüents.
  
  

  1Nathaniel B. Shurtleff, Records of the governor and company of the Massachusetts Bay in New England (1628-86), vol. i, p. 126 (citat més endavant Mass. Records). 2 Shurtleff, Mass. Records, i, p. 126.

  
  
  
• És preferible d’evitar l’ús de les locucions llatines de referència op. cit. (opus citatum, ‘en l’obra citada’) i loc. cit. (loco citato, ‘en el mateix lloc citat’), quan l’obra ha estat citada molt abans o hi ha citada més d’una obra d’un mateix autor, i fer-ne la citació més explícita.
  
  

  3 Voet, Bioquímica, p. 245-298.

  
  

  3 Voet, op. cit., p. 245-298.

  
  
  

  4 Spivak, Calculus, p. 54.

  
  

  4 Spivak, loc. cit., p. 54.

  
  
  
• Quan dues notes consecutives fan referència a una mateixa obra, en lloc de repetir-la es pot fer servir ibídem (o l’abreviatura ib.).
  
  

  1 Farreras-Rozman, Medicina interna, ii, p. 2161. 2 Ibídem, p. 2161.