Lletres

Els símbols de les lletres es consignen en cursiva, atès el seu valor metalingüístic, a diferència dels noms corresponents, que s’escriuen en rodona.

Exemple adequatEl mot tros s’escriu amb s final.
La j de majestat és una lletra fricativa.

Exemple adequatNo sap pronunciar la erra.
En les fonts històriques figura amb ve baixa.


En textos d’àmbits més generals, altres que la matemàtica, la física o la química, no cal escriure en cursiva les lletres d’alfabets no llatins, atès que amb la grafia ja es distingeixen suficientment.

Quan serveixen per descriure una determinada forma s’escriuen en majúscula i rodona.

Exemple adequatUn regle amb forma de T.
Una corba com una S perfecta.


Les lletres poden encapçalar els apartats d’una enumeració. En aquest cas es componen en minúscula cursiva i convé que vagin acompanyades d’un parèntesi de tancament en rodona.

Exemple adequatEl català oriental se subdivideix en els dialectes següents:

        a) rossellonès
        b) balear
        c) alguerès
        d) central


Les lletres que es refereixen a un croquis, un plànol, una figura o una part d’un document, també s’escriuen en minúscula i cursiva.

Exemple adequatLa figura 2a mostra el comportament d’una falla segons la hipòtesi descrita.

Exemple adequatD’acord amb l’article 20e, el secretari ha de redactar la memòria anual.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 21-1-2022
Citació recomanada:
«Lletres» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=1248> [consulta: 24 novembre 2024].