Els símbols de les lletres es consignen en cursiva, atès el seu valor metalingüístic, a diferència dels noms corresponents, que s’escriuen en rodona.
| El mot tros s’escriu amb s final.
La j de majestat és una lletra fricativa. |
| No sap pronunciar la erra.
En les fonts històriques figura amb ve baixa. |
En textos d’àmbits més generals, altres que la matemàtica, la física o la química, no cal escriure en cursiva les lletres d’alfabets no llatins, atès que amb la grafia ja es distingeixen suficientment.
Quan serveixen per descriure una determinada forma s’escriuen en majúscula i rodona.
| Un regle amb forma de T.
Una corba com una S perfecta. |
Les lletres poden encapçalar els apartats d’una enumeració. En aquest cas es componen en minúscula cursiva i convé que vagin acompanyades d’un parèntesi de tancament en rodona.
| El català oriental se subdivideix en els dialectes següents:
a) rossellonès
b) balear
c) alguerès
d) central |
Les lletres que es refereixen a un croquis, un plànol, una figura o una part d’un document, també s’escriuen en minúscula i cursiva.
| La figura 2a mostra el comportament d’una falla segons la hipòtesi descrita. |
| D’acord amb l’article 20e, el secretari ha de redactar la memòria anual. |