Traducció de sigles
Les sigles que corresponen a noms propis d’organismes, d’entitats, de partits polítics, d’empreses, etc. que s’han traduït, normalment no es tradueixen. És recomanable, doncs, mantenir aquestes sigles en la llengua originària. El que es pot traduir és la denominació.
Hi ha, però, algunes sigles que han estat creades d’acord amb la traducció del nom que representen. En aquest cas cal utilitzar la versió catalana de les sigles d’altres llengües.
Pel que fa a les sigles d’organismes, d’institucions internacionals, etc. no catalanitzades o que vacil·len, és aconsellable seguir, entre d’altres, el Diccionari d’abreviacions (Mestres i Guillén, 1992), sempre que sigui possible. En els altres casos cal recollir-les un cop s’hagin normalitzat.
Si les sigles pertanyen a un alfabet no llatí s’adapten per transcripció de la forma original.
Gènere de les sigles d’origen estranger
El gènere i el nombre de les sigles d’origen estranger es correspon, generalment, amb el gènere i el nombre del primer mot del nom català sense abreujar.
Pèrdua de l’article
De vegades algunes sigles, en contextos formals, perden l’article.
Desenvolupament de les sigles
Seguint el criteri general de les abreviacions, no s’ha de fer un ús abusiu de les sigles. Avui en dia, però, és imprescindible en molts casos l’ús de sigles per l’estalvi de temps i espai que comporten. Per assegurar que aquestes sigles seran entenedores per als lectors del text, cal que la primera vegada que s’hi usen apareguin entre parèntesis i precedides de la forma desenvolupada corresponent o que aparegui la forma desenvolupada després de la sigla entre parèntesis. Aquesta darrera recomanació no es té en compte quan les sigles són molt conegudes (UB, Renfe o BOE, per exemple).
Acrònims
Un cas especial són els acrònims, que es formen amb la unió d’una o més lletres o síl·labes, inicials, centrals o finals, de les paraules d’un sintagma. Segueixen, en general, les mateixes regles que s’han exposat i poden lexicalitzar-se, però només s’escriuen amb majúscula inicial si són noms propis. Aquests darrers —llevat de Benelux i algun altre— es poden escriure íntegrament amb majúscules o sols amb la inicial majúscula.
Sigles lexicalitzades
Les sigles lexicalitzades funcionen com a termes i, per tant, s’escriuen amb minúscula, tenen forma de plural, es poden accentuar si cal i poden formar derivats.
Les sigles que corresponen a noms propis d’organismes, d’entitats, de partits polítics, d’empreses, etc. que s’han traduït, normalment no es tradueixen. És recomanable, doncs, mantenir aquestes sigles en la llengua originària. El que es pot traduir és la denominació.
 | IRA [Irish Republican Army = Exèrcit Republicà Irlandès] |
| RENFE [Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles = Xarxa Nacional de Ferrocarrils Espanyols] |
Hi ha, però, algunes sigles que han estat creades d’acord amb la traducció del nom que representen. En aquest cas cal utilitzar la versió catalana de les sigles d’altres llengües.
| PNB [Partit Nacionalista Basc] |
| EUA [Estats Units d’Amèrica] |
 | USA [United States of America] |
| OAP [Organització per a l’Alliberament de Palestina] |
| OTAN [Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord] |
| NATO [North Atlantic Treaty Organization] |
Pel que fa a les sigles d’organismes, d’institucions internacionals, etc. no catalanitzades o que vacil·len, és aconsellable seguir, entre d’altres, el Diccionari d’abreviacions (Mestres i Guillén, 1992), sempre que sigui possible. En els altres casos cal recollir-les un cop s’hagin normalitzat.
Si les sigles pertanyen a un alfabet no llatí s’adapten per transcripció de la forma original.
| KGB [Komitet Gosudárstvennoe Bezopásnosti] [Comitè de Seguretat de l’Estat] |
Gènere de les sigles d’origen estranger
El gènere i el nombre de les sigles d’origen estranger es correspon, generalment, amb el gènere i el nombre del primer mot del nom català sense abreujar.
| la CIA [l’Agència Central d’Intel·ligència] |
| la FAO [l’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura] |
| el KGB [el Comitè de Seguretat de l’Estat] |
| l’URL [el localitzador uniforme de recursos] |
Pèrdua de l’article
De vegades algunes sigles, en contextos formals, perden l’article.
| FECSA ja ha anunciat les noves tarifes per a l’any vinent. |
| Renfe ha posat uns autocars al servei dels usuaris. |
Desenvolupament de les sigles
Seguint el criteri general de les abreviacions, no s’ha de fer un ús abusiu de les sigles. Avui en dia, però, és imprescindible en molts casos l’ús de sigles per l’estalvi de temps i espai que comporten. Per assegurar que aquestes sigles seran entenedores per als lectors del text, cal que la primera vegada que s’hi usen apareguin entre parèntesis i precedides de la forma desenvolupada corresponent o que aparegui la forma desenvolupada després de la sigla entre parèntesis. Aquesta darrera recomanació no es té en compte quan les sigles són molt conegudes (UB, Renfe o BOE, per exemple).
| L’Institut Català de la Salut (ICS) ja ha presentat l’informe anual. |
| els trastorns de comportament alimentari (TCA) |
| els TCA (trastorns de comportament alimentaris) |
| l’IVA |
Acrònims
Un cas especial són els acrònims, que es formen amb la unió d’una o més lletres o síl·labes, inicials, centrals o finals, de les paraules d’un sintagma. Segueixen, en general, les mateixes regles que s’han exposat i poden lexicalitzar-se, però només s’escriuen amb majúscula inicial si són noms propis. Aquests darrers —llevat de Benelux i algun altre— es poden escriure íntegrament amb majúscules o sols amb la inicial majúscula.
|
| ||||
|
|
| el Benelux [België, Nederland, Luxembourg] |
| l’Incasol [Institut Català del Sòl] |
| el Banesto [Banco Español de Crédito] |
| RENFE / Renfe [Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles] |
Sigles lexicalitzades
Les sigles lexicalitzades funcionen com a termes i, per tant, s’escriuen amb minúscula, tenen forma de plural, es poden accentuar si cal i poden formar derivats.
| làser |
| làsers |
| les pimes |
Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 24-10-2023
Citació recomanada:
«Remarques» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=1240> [consulta: 16 febrer 2025].
