Nombres
- El nombre va davant d’un nom
- El nombre va darrere del nom
- Remarques
- Apostrofació de les xifres
- Nombres a final de línia
- Nombres a principi de frase
- Nombres amb guionet
- Ordinals en xifres
- Repetició de nombres
- Separació de decimals
- Separació de milers
- Usos de les xifres romanes
- Usos opcionals
- Usos no recomanables
- Lectura de les xifres romanes
- Casos particulars
- Indicacions horàries
- Números d’identificació
- Números de telèfon
Els nombres es poden escriure de dues maneres: amb lletres o amb xifres.
En general, quan els nombres van davant d’un nom —o quan són noms—, s’escriuen amb lletres.
En canvi, quan els nombres van darrere d’un nom, normalment s’escriuen amb xifres.
Aquestes dues regles generals, però, s’han d’aplicar tenint en compte una sèrie de remarques i casos particulars.
En general, quan els nombres van davant d’un nom —o quan són noms—, s’escriuen amb lletres.
 | Falta una hora perquè comenci l’acte. |
| El zero va arribar a Occident per mitjà dels àrabs. |
En canvi, quan els nombres van darrere d’un nom, normalment s’escriuen amb xifres.
| El curs es fa a l’aula 2. |
Aquestes dues regles generals, però, s’han d’aplicar tenint en compte una sèrie de remarques i casos particulars.
 | Si voleu tenir una visió resumida del capítol, feu un cop d’ull a la guia ràpida. |
Més informació
Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009.
Pujol, Josep Maria; Solà, Joan. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. 3a ed. rev. Barcelona: Columna, 2000.
Pujol, Josep Maria; Solà, Joan. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. 3a ed. rev. Barcelona: Columna, 2000.
Quan els nombres van davant d’un nom —o quan són noms—, s’escriuen amb lletres.
Amb tot, però, l’ús de les xifres és preferible o inevitable en casos com els següents:
Pel que fa a les quantitats arrodonides superiors al milió i que estiguin formades per més de dos mots, es pot usar la grafia mixta, en què la primera part del numeral s’expressa amb xifres i es completa amb el mot milions, bilions, etc.
En tot cas, en l’escriptura dels nombres sempre ha de prevaldre la coherència i s’ha d’evitar el tractament diferent en un mateix fragment.
Més enllà d’aquestes consideracions, cada context determina si és millor emprar lletres o xifres. En general, com més discursiu sigui un text, més es tendeix a escriure les quantitats en lletres i, en canvi, com més esquemàtic, més es tendeix a fer-ho en xifres.
| Les dues vicerectores noves han pres possessió del càrrec. |
| És el tercer alumne que s’ha matriculat avui. |
| La Facultat té vint-i-cinc grups de recerca reconeguts. |
Amb tot, però, l’ús de les xifres és preferible o inevitable en casos com els següents:
- Nombres formats per tres mots o més.
S’hi han inscrit 1.130 alumnes. 
S’hi han inscrit mil cent trenta alumnes.
També convé escriure amb xifres els nombres de només dos mots si algun porta guionet.Hi havia 154 persones a la sala. Hi havia cent cinquanta-quatre persones a la sala. - Nombres que expressen una quantitat i van seguits del símbol corresponent.
La longitud del riu Ebre és de 910 km. 
La longitud del riu Ebre és de nou-cents deu km. La temperatura mitjana anual és de 17 °C. La temperatura mitjana anual és de disset °C. - Nombres amb decimals.
El tipus d’interès ha pujat
un 1,3.El tipus d’interès ha pujat
un u coma tres.
Pel que fa a les quantitats arrodonides superiors al milió i que estiguin formades per més de dos mots, es pot usar la grafia mixta, en què la primera part del numeral s’expressa amb xifres i es completa amb el mot milions, bilions, etc.
|
| ||||
|
|
En tot cas, en l’escriptura dels nombres sempre ha de prevaldre la coherència i s’ha d’evitar el tractament diferent en un mateix fragment.
| Hi havia 146 estudiants matriculats (141 de grau i 5 de màster). |
| Hi havia 146 estudiants matriculats (141 de grau i cinc de màster). |
Més enllà d’aquestes consideracions, cada context determina si és millor emprar lletres o xifres. En general, com més discursiu sigui un text, més es tendeix a escriure les quantitats en lletres i, en canvi, com més esquemàtic, més es tendeix a fer-ho en xifres.
Quan el nombre va darrere d’un nom, per regla general, s’escriu amb xifres.
Si la xifra correspon a un nombre que identifica un objecte dins una sèrie, generalment s’usen les xifres aràbigues.
En alguns casos, però, es fan servir les xifres romanes.
Si la xifra correspon a un nombre que identifica un objecte dins una sèrie, generalment s’usen les xifres aràbigues.
| La conferència és a l’aula 3. |
| La solució és a la pàgina 234. |
| Si voleu més informació, truqueu al telèfon 934 035 417. |
| Vam fer el trajecte amb un Boeing 747. |
| Arribaran a Barcelona el dia 7. |
En alguns casos, però, es fan servir les xifres romanes.
| Jaume I el Conqueridor |
| el segle xxi |
| l’assignatura Ciència Política II |
S’apostrofa davant de les xifres que comencen per u o onze.
| |
Els nombres, els intervals i les xifres i símbols relacionats no poden quedar partits a final de línia.
| |
Si una frase comença amb un nombre que no es pot escriure amb lletres, és preferible alterar-ne l’ordre o anteposar-hi una expressió del tipus un total de.
| |
Cal unir amb guionet les desenes i unitats, i les unitats i centenes.
| |
Els ordinals en singular s’abreugen amb la xifra seguida de l’última lletra de la paraula sencera. Els plurals, amb les dues últimes.
| |
La separació decimal s’ha de fer amb coma.
| |
No s’han de repetir amb lletres i entre parèntesis els nombres que apareixen en un text.
| |
En les quantitats de més de tres xifres, els dígits se separen de tres en tres (començant sempre per la dreta) generalment amb un punt.
Quan el nombre indica ordre o identifica un element dins una sèrie (anys, codis postals, números de pàgina, etc.) s’escriuen tots els dígits seguits.
| |
S’escriuen amb xifres romanes els nombres que acompanyen els noms de monarques i altres càrrecs jeràrquics civils i religiosos, els segles i els noms d’assignatures consecutives.
|
L’article el o la i la preposició de s’apostrofen davant de les xifres que comencen per u o onze, d’acord amb la norma general.
En el cas dels ordinals, només s’apostrofa davant de onzè o onzena.
| l’11 de juny un pressupost d’1.354.700 € |
En el cas dels ordinals, només s’apostrofa davant de onzè o onzena.
| l’XI Jornada de Matemàtiques a l’Escola l’11a clàusula del contracte |
|
|
Un nombre escrit amb xifres no pot quedar partit en línies diferents.
De la mateixa manera, no poden partir-se els dos termes d’un interval separats per un guionet.
Tampoc no poden quedar en línies diferents les xifres i els símbols que hi estiguin relacionats.
| Truqueu al 934 035 478 |
 | Truqueu al 934 035 478 |
De la mateixa manera, no poden partir-se els dos termes d’un interval separats per un guionet.
| Es va incloure a la memòria del curs 2016-2017. |
| Es va incloure a la memòria del curs 2016- 2017. |
Tampoc no poden quedar en línies diferents les xifres i els símbols que hi estiguin relacionats.
| Han aconseguit més d’11.500 € per reconstruir cinc escoles d’Haití. |
| Han aconseguit més d’11.500 € per reconstruir cinc escoles d’Haití. |
| Ha recorregut els 42,2 km de la marató. |
| Ha recorregut els 42,2 km de la marató. |
No és recomanable començar una frase amb un nombre escrit amb xifres.
Si no és possible escriure’l amb lletres, és preferible alterar l’ordre de la frase o anteposar-hi una expressió del tipus un total de.
| Dues estudiants de Medicina han guanyat un premi de recerca. |
| 2 estudiants de Medicina han guanyat un premi de recerca. |
Si no és possible escriure’l amb lletres, és preferible alterar l’ordre de la frase o anteposar-hi una expressió del tipus un total de.
| Han assistit a l’acte d’inauguració del curs 382 persones. |
| Un total de 382 persones han assistit a l’acte d’inauguració del curs. |
| 382 persones han assistit a l’acte d’inauguració del curs. |
Cal unir amb guionet les desenes i unitats, i les unitats i centenes —fins i tot en els ordinals.
Del vint-i-u al vint-i-nou, hi ha dos guionets.
Els mots derivats de centenes no porten guionet.
- Desenes i unitats:
trenta-quatre seixanta-setè - Unitats i centenes:
nou-cents vuit-centè
Del vint-i-u al vint-i-nou, hi ha dos guionets.
| ||
|
Els mots derivats de centenes no porten guionet.
| ||
|
Quan els ordinals van en singular, s’abreugen amb la xifra seguida de l’última lletra de la paraula sencera, sense deixar cap espai entremig i sense punt al final.
Si l’última lletra de la paraula sencera va accentuada, l’accent es manté també en l’abreviació.
Quan els ordinals van en plural, s’abreugen escrivint la xifra seguida de les últimes dues lletres de la paraula sencera, sense deixar cap espai entremig i sense punt al final.
En els casos en què l’ordinal s’expressi en xifres romanes, no es fa servir cap marca d’abreviació i, per tant, no s’escriu cap lletra al costat de la xifra.
|
|
| ||||||
|
|
|
Si l’última lletra de la paraula sencera va accentuada, l’accent es manté també en l’abreviació.
| 7è [setè] |
| 15è [quinzè] |
Quan els ordinals van en plural, s’abreugen escrivint la xifra seguida de les últimes dues lletres de la paraula sencera, sense deixar cap espai entremig i sense punt al final.
|
|
| ||||||
|
|
|
En els casos en què l’ordinal s’expressi en xifres romanes, no es fa servir cap marca d’abreviació i, per tant, no s’escriu cap lletra al costat de la xifra.
|
| ||||
|
|
No s’han de repetir amb lletres i entre parèntesis els nombres que apareixen en un text.
En determinats documents notarials o bancaris, s’acostuma a repetir els imports d’aquesta manera. Aquesta repetició podia tenir una justificació en documents manuscrits, però avui dia sembla del tot innecessària en documents editats.
| La puntuació mínima és de cinc punts. |
| La puntuació mínima és de cinc (5) punts. |
| En total, el CRAI ha rebut un ajut de 17.720 €. |
| En total, el CRAI ha rebut un ajut de 17.720 € (disset mil set-cents vint euros). |
En determinats documents notarials o bancaris, s’acostuma a repetir els imports d’aquesta manera. Aquesta repetició podia tenir una justificació en documents manuscrits, però avui dia sembla del tot innecessària en documents editats.
La separació decimal es fa amb una coma en la majoria de països europeus, encara que hi ha llengües (com ara l’anglès) que fan servir el punt. Per evitar la confusió amb el separador de milers en català no és recomanable usar el punt com a separador decimal, tret que tècnicament no es pugui configurar la coma amb aquesta funció, cosa que la tecnologia i programari actual en general permeten. D’altra banda, no és correcte emprar una coma volada amb aquest funció.
En determinades disciplines i en edicions molt acurades en què es fa servir l’espai fi per separar els milers, d’acord amb la norma ISO 80000-1, l’agrupació també s’aplica a les xifres decimals (començant pel separador de decimals cap a la dreta).
|
|
| ||||||
|
|
|
En determinades disciplines i en edicions molt acurades en què es fa servir l’espai fi per separar els milers, d’acord amb la norma ISO 80000-1, l’agrupació també s’aplica a les xifres decimals (començant pel separador de decimals cap a la dreta).
| 1 763,141 592 65 mg |
| 1.763,141 592 65 mg |
Més informació
ISO 80000-1. Grandeurs et unités. Partie 1: Généralités. Ginebra: ISO, 2009.
«Reial decret 493/2020, de 28 d’abril, pel qual es modifica el Reial decret 2032/2009, de 30 de desembre, pel qual s’estableixen les unitats legals de mesura». Butlletí Oficial de l’Estat, 2020, núm. 119. Disponible en línia a https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2020/04/29/pdfs/BOE-A-2020-4707-C.pdf.
«Reial decret 493/2020, de 28 d’abril, pel qual es modifica el Reial decret 2032/2009, de 30 de desembre, pel qual s’estableixen les unitats legals de mesura». Butlletí Oficial de l’Estat, 2020, núm. 119. Disponible en línia a https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2020/04/29/pdfs/BOE-A-2020-4707-C.pdf.
Per facilitar la lectura dels nombres que expressen quantitats llargues (de més de tres xifres), es fa servir el punt per separar els dígits de tres en tres (començant sempre per la dreta). En català no és recomanable fer servir la coma amb aquesta funció, tot i que hi ha llengües com ara l’anglès que la fa servir.
En determinades disciplines i en edicions molt acurades, és habitual seguir les recomanacions de la norma ISO 80000-1, segons la qual la separació d’aquests grups de tres xifres s’ha de fer amb un espai fi en comptes del punt.
Quan el nombre no indica quantitat sinó que indica ordre o identifica un element dins una sèrie (anys, codis postals, números de pàgina, etc.), les xifres no se separen i s’escriuen tots els dígits seguits.
Hi pot haver alguns casos excepcionals, com ara els números de telèfon, en què els dígits s’agrupin d’una manera determinada per facilitar-ne la lectura.
|
|
|
En determinades disciplines i en edicions molt acurades, és habitual seguir les recomanacions de la norma ISO 80000-1, segons la qual la separació d’aquests grups de tres xifres s’ha de fer amb un espai fi en comptes del punt.
| 4 250 679 km |
Quan el nombre no indica quantitat sinó que indica ordre o identifica un element dins una sèrie (anys, codis postals, números de pàgina, etc.), les xifres no se separen i s’escriuen tots els dígits seguits.
|
| ||||
|
| ||||
|
| ||||
|
|
Hi pot haver alguns casos excepcionals, com ara els números de telèfon, en què els dígits s’agrupin d’una manera determinada per facilitar-ne la lectura.
|
|
Més informació
ISO 80000-1. Grandeurs et unités. Partie 1: Généralités. Ginebra: ISO, 2009.
S’escriuen amb xifres romanes els nombres que acompanyen els noms següents:
Per saber en quins casos les xifres romanes s’escriuen en versaletes o en majúscules es pot consultar el criteri en què s’explica l’ús de la versaleta.
- Monarques i altres càrrecs jeràrquics civils i religiosos
la comtessa Joana II d’Empúries
el rei Enric III d’Anglaterra
la tsarina Caterina II de Rússia
el faraó Tuthmosis II
el papa Simplici I
el bisbe de Girona Gotmar III - Segles
el segle ii aC
el segle xxi - Assignatures consecutives
Dret Civil I
Dret Civil II
Per saber en quins casos les xifres romanes s’escriuen en versaletes o en majúscules es pot consultar el criteri en què s’explica l’ús de la versaleta.
En alguns casos, l’ús de les xifres romanes no és l’única opció per escriure el nombre.
- Activitats acadèmiques, culturals o socials que es repeteixen periòdicament.
VIII Congrés d’Història Moderna de Catalunya Tercer Congrés Europeu de Matemàtiques 38è Festival Internacional de Música Pau Casals
A l’hora de reproduir el nom d’una activitat ja establerta, sempre s’ha de respectar la tria de l’entitat organitzadora. - Números d’ordre de volums, fascicles, revistes i parts internes en què es divideix un text, en què la tria depèn habitualment del tipus de document.
el capítol 2 de la tesi doctoral la secció iii de l’Estatut - Números de pàgina de la introducció, el prefaci o altres parts preliminars d’un llibre.
Llegiu la pàgina 3 de la introducció. Això s’esmenta en la pàgina xiii del prefaci.
Hi ha casos en què no és recomanable l’ús de les xifres romanes.
- Mil·lennis
primer mil·lenni 
i mil·lenni - Fets o períodes històrics determinats
Segona República Espanyola II República Espanyola Primera Guerra Mundial I Guerra Mundial
Les xifres romanes es llegeixen com a ordinals quan van davant del nom a què fan referència.
Quan van darrere del nom, en general, es llegeixen com a cardinals, tot i que els nombres inferiors a deu també es poden llegir com a ordinals.
En canvi, en el cas de noms propis de persona, els nombres inferiors a deu només es poden llegir com a ordinals.
| ||
|
Quan van darrere del nom, en general, es llegeixen com a cardinals, tot i que els nombres inferiors a deu també es poden llegir com a ordinals.
| ||
|
| ||
|
| ||
|
En canvi, en el cas de noms propis de persona, els nombres inferiors a deu només es poden llegir com a ordinals.
|
| ||||
|
|
| ||
|
En les indicacions horàries fetes amb xifres es recomana fer servir dos grups de xifres separats per dos punts per indicar les hores i els minuts. No s’hi ha d’afegir ni el mot hores ni el símbol h.
| |
Els números de documents d’identificació de persones o entitats (NIUB, DNI, NIE, CIF, passaport, etc.) s’escriuen seguits, sense cap tipus de separació.
| |
Per facilitar la lectura dels números de telèfon, és convenient separar-ne les xifres en grups de tres.
|
En les indicacions horàries fetes amb xifres, es recomana seguir el sistema internacional recollit a l’ISO 8601 i fer servir dos grups de xifres separats per dos punts per indicar les hores i els minuts.
En aquest cas, a la indicació horària no s’hi ha d’afegir ni el mot hores ni el símbol h.
No són recomanables, per tant, altres solucions que s’han fet servir tradicionalment.
Aquest tipus de notació es regeix per un sistema de vint-i-quatre hores i, per regla general, no s’afegeix cap zero al davant de les hores d’una sola xifra.
En el cas de textos molt esquemàtics, com ara taules o llistes, es pot afegir un zero abans de les hores d’una sola xifra per mantenir la informació ben alineada.
Els minuts sempre s’han d’escriure amb dues xifres, fins i tot quan correspon a l’hora en punt.
En general, per indicar una quantitat d’hores escrita en xifres, cal fer ús de l’escriptura habitual dels numerals, amb els decimals i símbols corresponents.
En l’àmbit audiovisual —en un guió o escaleta, per exemple—, el minutatge se sol indicar en hores, minuts i segons, separats per dos punts.
| Les dades s’actualitzen diàriament a les 19:45. |
En aquest cas, a la indicació horària no s’hi ha d’afegir ni el mot hores ni el símbol h.
| Les dades s’actualitzen diàriament a les 19:45 hores. |
| Les dades s’actualitzen diàriament a les 19:45 h. |
No són recomanables, per tant, altres solucions que s’han fet servir tradicionalment.
| Les dades s’actualitzen diàriament a les 19.45 hores. |
| Les dades s’actualitzen diàriament a les 19.45 h. |
Aquest tipus de notació es regeix per un sistema de vint-i-quatre hores i, per regla general, no s’afegeix cap zero al davant de les hores d’una sola xifra.
| El tren de les 9:46 arriba a Girona a les 14:30. |
| Dades recollides al terrat de l’edifici a les 13:29:14. |
En el cas de textos molt esquemàtics, com ara taules o llistes, es pot afegir un zero abans de les hores d’una sola xifra per mantenir la informació ben alineada.
| 08:00-09:30 Iconografia 09:30-11:00 Història de la Música 11:00-12:30 Llenguatges Artístics |
| 8:00-9:30 Iconografia 9:30-11:00 Història de la Música 11:00-12:30 Llenguatges Artístics |
Els minuts sempre s’han d’escriure amb dues xifres, fins i tot quan correspon a l’hora en punt.
|
|
|
|
En general, per indicar una quantitat d’hores escrita en xifres, cal fer ús de l’escriptura habitual dels numerals, amb els decimals i símbols corresponents.
| Durada del curs: 3,5 h |
| Durada del curs: 3:30 |
En l’àmbit audiovisual —en un guió o escaleta, per exemple—, el minutatge se sol indicar en hores, minuts i segons, separats per dos punts.
| 33:45 / 1:28:59 |
Més informació
ISO 8601. Représentation de la date et de l’heure. Ginebra: ISO, 2004.
Els números de documents d’identificació de persones o entitats (NIUB, DNI, NIE, CIF, passaport, CIP, etc.), que en general poden combinar tant lletres com xifres, s’escriuen seguits, sense cap tipus de separació.
|
|
Per facilitar la lectura dels números de telèfon, sempre que es pugui, és convenient separar-ne les xifres en grups de tres. No és recomanable, doncs, mantenir altres sistemes d’agrupació alternatius.
Cal evitar que quedin partits en línies diferents.
En el cas que es vulgui indicar una extensió, s’ha d’escriure entre parèntesis després del número de telèfon i separada per un espai. Si és necessari, s’hi pot afegir la indicació extensió (que es pot abreujar com a ext. en contextos esquemàtics).
El prefix internacional del telèfon s’escriu al davant, precedit pel símbol +, separat del número de telèfon per un espai i sense parèntesis.
Si s’indiquen diferents números de telèfon o extensions, cal usar l’opció més adequada segons el context.
| Podeu trucar al telèfon 934 021 100. |
| Podeu trucar al telèfon 93 402 11 00. |
Cal evitar que quedin partits en línies diferents.
| Truqueu al 934 035 478 |
| Truqueu al 934 035 478 |
En el cas que es vulgui indicar una extensió, s’ha d’escriure entre parèntesis després del número de telèfon i separada per un espai. Si és necessari, s’hi pot afegir la indicació extensió (que es pot abreujar com a ext. en contextos esquemàtics).
| Cal trucar al 934 555 477 (5501). |
| Cal trucar al 934 555 477 (extensió 5501). |
| Més informació: 934 555 477 (ext. 5501) |
El prefix internacional del telèfon s’escriu al davant, precedit pel símbol +, separat del número de telèfon per un espai i sense parèntesis.
| Més informació: +34 934 555 477 |
| Més informació: (+34) 934 555 477 |
Si s’indiquen diferents números de telèfon o extensions, cal usar l’opció més adequada segons el context.
- Si la informació apareix dins una frase, cal fer servir la puntuació o els nexes corresponents.
Podeu trucar als telèfons 934 035 477 o 555 345 555. Podeu trucar als telèfons 93 403 54 77 / 555 345 555. - En textos més esquemàtics, com ara capçaleres de documents o quadres informatius, cal trobar la solució gràfica més adequada.
- Si és possible, és millor escriure’ls l’un a sota de l’altre, en línies diferents. No és necessari posar-hi al davant l’abreviatura tel.
Més informació: 934 035 477
555 345 555
En el cas que s’indiqui un número de fax, per evitar la confusió, es pot fer una acotació entre parèntesis darrere el número.Més informació: 934 035 478
934 035 484 (fax) - Si s’han d’escriure a la mateixa línia, es poden separar amb una pleca o qualsevol altre símbol (com ara un punt volat o una barra inclinada), amb un espai abans i després del caràcter triat.
Més informació: 934 035 477 | 555 345 555 Més informació: 934 035 477 · 555 345 555
- Si és possible, és millor escriure’ls l’un a sota de l’altre, en línies diferents. No és necessari posar-hi al davant l’abreviatura tel.
- En cas d’haver de consignar números de telèfons consecutius cal escriure’ls sencers i no es pot usar cap sistema d’escriptura abreujada.
Podeu trucar als telèfons 555 345 123, 555 345 124 o 555 345 125. Podeu trucar als telèfons 555 345 123/124/125.
Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Aprovació: 23-1-2019
Actualització: 12-4-2024
Citació recomanada:
«Nombres» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri_bloc.php?id=308> [consulta: 21 gener 2026].
