L’objectiu d’aquests criteris és establir les bases per a un directori de noms de la Universitat de Barcelona —d’unitats, càrrecs i espais físics— coherent, normatiu i adequat.

Aquesta nomenclatura es fa visible en la imatge corporativa, en la documentació institucional, en el web, en la senyalització d’espais, en les targetes identificatives del personal, en les bases de dades de gestió, etc., a més de les referències indirectes que hi fan altres organismes.

Aquesta multiplicitat d’àmbits en què apareixen elements del nomenclàtor i la diversitat d’actors que els poden fer servir, pot generar una situació de coexistència de múltiples formes (sovint errònies tant des del punt de vista conceptual com lingüístic) per denominar una mateixa realitat, cosa que va en detriment de la imatge de transparència, unitat i modernitat que ha de donar la Universitat.

En aquests criteris i amb l’objectiu que els usuaris siguin com més autònoms millor a l’hora de denominar unitats noves o de referir-se a les existents s’ha treballat en aquesta doble línia:

• s’han establert els principis bàsics i els criteris lingüístics elementals que cal tenir en compte perquè els noms de les unitats siguin funcionals i normatius;
  
  
• s’han fixat les estructures lingüístiques de cada grup d’unitats paral·leles, de manera que els noms de les unitats siguin adequats i coherents uns respecte als altres.
  

D’aquesta manera, el nomenclàtor comença a dotar-se d’una estructura lògica, explícita, més adequada i àgil, que permet respondre als reptes actuals però també als de futur.

Les denominacions de les entitats i unitats organitzatives de la Universitat de Barcelona s’han d’ajustar als principis següents:

D’acord amb l’article 12.1 de l’Estatut, «la Universitat de Barcelona s’estructura en facultats i escoles universitàries, departaments, instituts universitaris de recerca i altres unitats que es puguin crear en l’exercici de la seva autonomia i per al compliment dels seus objectius».

Amb el desplegament del model organitzatiu i els diversos plans d’ordenació, els campus, que eren mers conjunts de terrenys, instal·lacions i edificis de les universitats, esdevenen veritables estructures administratives i de gestió que concentren les activitats de docència, recerca i transferència per als centres que s’hi concentren.

Més enllà d’algunes remarques i casos particulars, les denominacions dels campus obeeixen a uns principis bàsics, que comparteixen amb la resta de nomenclatura universitària. A més a més, respecten aquests criteris lingüístics:

• Segueixen una estructura fixa, sense nexes entre el genèric i el descriptor, que sovint té com a referent un nom de lloc.
  
  

  Campus + [topònim] Campus Diagonal [en al·lusió a l’avinguda Diagonal] Campus Mundet [en al·lusió al recinte de Mundet]

  
  
  
  
• S’escriuen amb majúscules inicials de noms i adjectius, atès que són entitats constituïdes formalment (amb funcions, estructura i òrgans de gestió propis).
  
  

  Campus Sants Campus Torribera

  
  
  
  
• Pel que fa a la traducció, el genèric campus, que encapçala la denominació, es tradueix a la llengua del document en què apareix. Els descriptors que el segueixen, es mantenen en català, encara que tinguin una forma tradicional en la llengua d’arribada.
  
  

  Campus Diagonal Clínic [en castellà] Diagonal Clínic Campus [en anglès]

Convé fer algunes remarques als criteris generals que regeixen les denominacions dels campus.

• Pel que fa a l’estructura, l’absència de nexes es dona en totes les denominacions, siguin els descriptors adjectius o substantius.
  
  

  Campus Diagonal

  
  

  Campus Bellvitge	Campus de Bellvitge
  Campus Raval	Campus del Raval

  
  
  
  
• Pel que fa a les majúscules, es respecten en el cas de les designacions incompletes.
  
  

  el Campus [el Campus Bellvitge]

  
  
  S’escriuen en minúscula, en canvi, quan s’esmenten referències genèriques, plurals aglutinadors o designacions correferents.
  
  

  un campus cap campus

  
  
  

  tots els campus universitaris els campus Clínic i Bellvitge

  
  
  

  aquest campus el nostre campus

  
  
  
  
• Pel que fa a les traduccions, la dificultat té a veure amb alguns modificadors, aparentment transparents, que no descriuen sinó que al·ludeixen altres noms propis (vies urbanes, noms propis d’altres entitats, etc.). Aquestes denominacions no es tradueixen.
  
  

  Campus Plaça Universitat [en castellà]	Campus Plaza Universidad
  Plaça Universitat Campus [en anglès]	University Square Campus

Les denominacions estrictes dels campus, que segueixen l’estructura estàndard, poden presentar alguna variació puntual, que té a veure amb diverses consideracions:

L’estructura estàndard del nom dels campus també pot servir per retre homenatge a una persona i fer-hi al·lusió. En funció del context, el nom i cognoms de la persona poden emergir, opcionalment, en la denominació.




Pel que fa a l’antropònim, convé tenir en compte els aspectes següents:

• Es presenta en aposició, sense cap preposició o article d’enllaç ni guionet prepositiu.
  
  
• S’escriu amb majúscula inicial del nom i els cognoms. Les preposicions i conjuncions que puguin connectar un nom compost o puguin precedir un cognom es consignen en minúscules.

L’estructura estàndard del nom dels campus pot dur un especificador, que es pot fer emergir en funció del context si cal restringir-ne l’extensió per fer-la més definida i precisa.




Pel que fa a l’especificador, convé tenir en compte els aspectes següents:

• Es presenta en aposició, sense cap preposició o article d’enllaç ni guionet prepositiu.
  
  
• S’escriu amb majúscula inicial, atès el seu valor distintiu.
  
  
• Es tradueix a la llengua del document en què s’insereix la denominació.

L’al·lusió a l’àmbit de coneixement es reserva per al nom de les facultats, excepte en el cas dels campus interuniversitaris. Aquests espais transversals són plataformes que agrupen centres d’ensenyament, instituts de recerca o altres institucions vinculades a un determinat àmbit del coneixement.

Responen a la voluntat de les entitats de coordinar-se, compartir recursos i desenvolupar conjuntament activitats formatives i projectes de recerca entorn de l’objecte d’estudi que les uneix. Per tant, no necessàriament es configuren en un espai geogràfic comú, de manera que solen aglutinar-se sota una denominació temàtica.




Aquestes denominacions no són necessàriament exclusives de la Universitat de Barcelona, de manera que no sempre es regeixen pels criteris estàndard que regeixen el nom dels campus.

Pel que fa a la referència temàtica, convé tenir en compte els aspectes següents:

• S’introdueix amb les preposicions i articles que corresponguin.
  
  
• S’escriu amb majúscula inicial de noms i adjectius, atès el seu valor distintiu.
  
  
• Es tradueix a la llengua del document en què s’insereix la denominació.

En el cas que tota la infraestructura d’un campus s’ubiqui en un mateix espai, la denominació, segons el context, pot fer referència també al topònim.