![]() | Quan en Joel va dir «el fragment que he escrit diu: “Damunt del taulell, clavat amb xinxetes, hi tenia l’anunci comercial que se li anava assecant: ‘El seu nas, senyor, és una cova de microbis, Antimic els hi matarà tots.’ Estava segur que cridaria l’atenció”» vaig saber de seguida que aquell era un fragment de Mirall trencat. |
![]() | Quan el president de l’Associació va dir «dimiteixo» tota la sala va esdevenir un clam. |
![]() | Quan el president de l’Associació va dir « dimiteixo » tota la sala va esdevenir un clam. |
![]() | La campanya «Barcelona, posa’t guapa» va tenir una gran repercussió a la ciutat. |
![]() | Exposicions com ara «Els ibers, prínceps d’Occident» i «1898. Espanya fi de segle» combinen recerca històrica i divulgació per al gran públic i presenten els fenòmens culturals sota un nou prisma. |
![]() | El programa de televisió Trenta minuts ofereix aquesta nit el reportatge «Els nens de la Guerra». |
![]() | Salvat, en unes notes autobiogràfiques de joventut, havia dit: «Soc un home de lletres, d’imaginació escassa, més aviat elemental: tot ho he vist o viscut». (Pròleg a El poema de la rosa als llavis, a cura de Joaquim Molas.) |
![]() | Pérez Saldanya, Manuel. «Les relacions temporals i aspectuals». A: Solà, Joan et al. (dir.). Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol. 3, p. 2567-2662. |
![]() | Cuello, Josep. «L’educació científica, les humanitats i la història de les ciències». Temps d’Educació, 1997, núm. 18, p. 103-121. |
![]() | Consulteu la «Tercera part: definicions i relacions comptables» del Pla general de comptabilitat. |
![]() | Aquesta colla van «per bon camí». |
![]() | Vicenç Villatoro parla de «fatiga de la catalanitat». |
![]() | El col·loqui «Història del periodisme: estat de la recerca i ús dels fons documentals» tenia com a objectiu la trobada i l’intercanvi d’informació entre investigadors. |
![]() | El congrés internacional «Turisme sostenible a la Mediterrània. La participació de la societat civil» va aplegar un gran nombre de persones. |
![]() | La conferència «El 2002, un capicua curiós i altres històries matemàtiques» es va dur a terme el 20-02-2002. |
![]() | V Congrés d’Història Moderna: «La societat catalana (segles xvi-xviii). Identitats, conflictes, representacions» |
![]() | Exposicions com ara «Els ibers, prínceps d’Occident» i «1898. Espanya fi de segle» combinen recerca històrica i divulgació per al gran públic i presenten els fenòmens culturals sota un nou prisma. |
![]() | La campanya «Barcelona, posa’t guapa» va tenir una gran repercussió a la ciutat. |
![]() | «La Ràpita, la mar del comerç» és l’eslògan dels comerciants d’aquest poble de la costa per promocionar-se. |
![]() | El programa de televisió Trenta minuts ofereix aquesta nit el reportatge «Els nens de la Guerra». |
![]() | La sèrie Els didalets de botànica presenta el vídeo «Estany central». |
![]() | Salvat, en unes notes autobiogràfiques de joventut, havia dit: «Soc un home de lletres, d’imaginació escassa, més aviat elemental: tot ho he vist o viscut». (Pròleg a El poema de la rosa als llavis, a cura de Joaquim Molas). |
![]() | Aquest fragment pertany a Terres de l’Ebre, d’Arbó: «Maria tornà a plorar i, plorant, s’abraçà al seu pare i li prometé que obeiria. »Aquella nit, quan es retirà a la seva habitació, a la Maria va semblar-li com si haguessin passat el darrer forrellat a la porta de la seva presó. »A partir d’aleshores no li concediren repòs. La mare extremà encara les seves atencions.» Cal llegir la novel·la per entendre’n el significat. |
![]() | Quan en Joel va dir «el fragment que he escrit diu: “Damunt del taulell, clavat amb xinxetes, hi tenia l’anunci comercial que se li anava assecant: ‘El seu nas, senyor, és una cova de microbis, Antimic els hi matarà tots.’ Estava segur que cridaria l’atenció”» vaig saber de seguida que aquell era un fragment de Mirall trencat. |
![]() | Cuello, Josep. «L’educació científica, les humanitats i la història de les ciències». Temps d’Educació, 1997, núm. 18, p. 103-121. |
![]() | Pérez Saldanya, Manuel. «Les relacions temporals i aspectuals». A: Solà, Joan et al. (dir.). Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol. 3, p. 2567-2662. |
![]() | Llegiu el «Llibre III» de Lo somni, de Bernat Metge, però abans llegiu Dante. D’aquesta manera podreu comparar l’Infern d’un autor amb el de l’altre. |
![]() | El «Mite d’Anna Clara a disset anys» és el tercer dels Mites de Jordi Sarsanedas. |
![]() | Consulteu la «Tercera part: definicions i relacions comptables» del Pla general de comptabilitat. |
![]() | Aquesta colla van «per bon camí». |
![]() | Vivim en un món en què tothom és ben «hospitalari». |
![]() | Vicenç Villatoro parla de «fatiga de la catalanitat». |
![]() | Una bajoca és, en català occidental, el que en català oriental es coneix com a ‘mongeta tendra’. |
![]() | Edició crítica i estudi de la ‘Doctrina Pueril’ de Ramon Llull, tesi doctoral de Joan Santanach. |
![]() | Una bajoca és, en català occidental, el que en català oriental es coneix com a ‘mongeta tendra’. |
![]() | Les famílies s’agrupen mitjançant grans unitats de parentiu, les qabā’il (‘tribus’), que se situen en un pla o en un altre d’un estricte sistema d’estrats. |
![]() | Edició crítica i estudi de la ‘Doctrina Pueril’ de Ramon Llull, tesi doctoral de Joan Santanach. |
![]() | Cultura material i economia a través dels inventaris ‘post mortem’, de Xavier Lencina. |
![]() | «Hauries de defensar la tesi amb més èmfasi», li va dir el tutor. |
![]() | Això és el que va passar després que li digués «gira cap a la dreta»: començà a córrer, s’entrebancà i en caure es trencà la cama. |
![]() | «La preposició cap indica direcció. Si l’expressió de lloc que segueix és introduïda per les preposicions a o en, les manté.» |
![]() | L’exemple que dona el Manual d’estil és aquest: «Ha sortit un tren cap a València». |
![]() | El programa de televisió Trenta Minuts ofereix aquesta nit el reportatge «Els nens de la Guerra». |
![]() | «Salut!», cridà el capità. |
![]() | «N’estàs segur?», li digué. |
![]() | Tothom sap quin sentit té que digui «mai no plou al gust de tothom»? |