- Criteris
- Qüestions de llengua
- Ortografia
- Morfosintaxi
- Lèxic
- Arcaismes
- Falsos sinònims
- Formes preferents
- Parònims
- a l’hora i alhora
- anotació i notació
- assenyalar i senyalar
- baixar i abaixar
- bianual i biennal
- bimensual i bimestral
- complet i complert
- confós i confús
- consegüent i conseqüent
- consegüentment i conseqüentment
- dada i data
- darrera i darrere
- dependent i depenent
- difós i difús
- directiva i directriu
- em i hem
- oncogèn o oncogen
- plurianual i pluriennal
- pujar i apujar
- suspens i suspès
- vist i plau i vistiplau
- Usos abusius
- Usos i formes incorrectes
- Convencions
- Producció de textos
- Models de documents
- Nomenclatura universitària
- Qüestions de llengua
- Criterios
- Guidelines
- Col·laboradors
Confós (i confosa, confosos i confoses) és el participi del verb confondre, que vol dir, entre altres significats, ‘prendre una cosa o una persona per una altra’ i ‘desconcertar’, ‘desbaratar’.
Confús (i confusa, confusos i confuses), en canvi, no és participi sinó adjectiu, i vol dir ‘poc clar’, ‘imprecís’.
 | El bidell s’ha confós d’aula: ha entrat a la 2 i havia de fer-ho a la 3. |
| La professora no s’esperava les crítiques dels estudiants i està d’allò més confosa. |
Confús (i confusa, confusos i confuses), en canvi, no és participi sinó adjectiu, i vol dir ‘poc clar’, ‘imprecís’.
| El cap de servei va reconèixer que el text era confús. |
| La lletra d’aquella alumna és confusa. |
Darrera actualització: 18-2-2021
Impressió de la pàginaCitació recomanada:
«confós i confús» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=972> [consulta: 21 novembre 2024].
