Cal distingir entre
suspens, que és un nom, i les formes de
participi del verb
suspendre.
| Té un suspens de Dret Romà. |
| | Té un suspès de Dret Romà. |
|
| |
| Té quatre exàmens suspesos. |
| | Té quatre exàmens suspensos. |
|
Suspens, doncs, és el nom
—invariable quant al
gènere—, que s’utilitza per referir-se a una qualificació que està per sota de l’aprovat.
| El sistema de crèdits té cinc notes per a l’aprovat i dues per al suspens. |
| Es tenen en compte els suspensos (cada suspens penalitza un punt). |
El verb
suspendre, entre altres significats, es refereix precisament a obtenir o donar la qualificació de
suspens.
| He suspès l’examen de llatí. |
| M’han suspès l’examen de llatí. |
La forma de participi del verb
suspendre (
suspès,
suspesa,
suspesos o
suspeses), que pot funcionar com a adjectiu, ha de concordar en nombre i gènere amb el nom que acompanya.
| Té l’examen d’equacions diferencials suspès. |
| Només s’ha de tornar a examinar de l’assignatura suspesa. |
| Hi ha una altra convocatòria per a tots els alumnes suspesos. |
| L’alumnat repetidor haurà de tornar a fer les pràctiques si les té suspeses. |