Per la pronúncia que en fan determinats
dialectes, s’ha imposat la forma de l’adverbi
rere en detriment de la forma
rera (que inicialment fou la forma proposada per Pompeu Fabra). L’adverbi ha d’acabar, doncs, amb
e.
![Exemple adequat Exemple adequat](grafics/exemple-correcte-26.png) | rere |
| ![Exemple no admissible Exemple no admissible](grafics/exemple-incorrecte-26.png) | rera |
|
Aquesta forma també afecta els derivats
enrere,
darrere,
endarrere.
![Exemple adequat Exemple adequat](grafics/exemple-correcte.png) | No estudia, per això es queda enrere. |
![Exemple no admissible Exemple no admissible](grafics/exemple-incorrecte.png) | Vas darrera meu, per parlar amb el professor. |
Cal no confondre l’adjectiu femení
darrera amb l’adverbi de lloc
darrere.
![Exemple adequat Exemple adequat](grafics/exemple-correcte.png) | Aquesta vegada serà la darrera que em matricularé. |
![Exemple no admissible Exemple no admissible](grafics/exemple-incorrecte.png) | És la darrere convocatòria d’exàmens del curs. |
En el cas dels compostos formats amb
rere, s’aplica el mateix criteri:
rerecor,
rereduna,
rerefons,
rereguarda,
rerepaís.
![Exemple adequat Exemple adequat](grafics/exemple-correcte.png) | Aquesta novel·la té un rerefons dramàtic. |
En el mot
reraltar, la
e final cau quan entra en contacte amb la
a inicial del mot
altar.
![Exemple adequat Exemple adequat](grafics/exemple-correcte.png) | Al reraltar hi ha una creu. |