Quan l’infinitiu fa de
complement directe, l’ús de la partícula
de depèn del tipus de verb del qual l’infinitiu és complement: hi ha verbs que l’exigeixen, verbs que la poden dur o no, i verbs que la rebutgen.
- Verbs que exigeixen de
Exigeixen de davant d’infinitiu els verbs assajar, provar, mirar i veure (en el sentit de ‘procurar’), dir (en el sentit de ‘proposar’; i, amb el mateix sentit, repetir i replicar) i pregar:
| Han assajat/provat d’aplicar les noves teories. |
| Han assajat/provat Ø aplicar les noves teories. |
| Mira/veges de corregir els exàmens aquesta tarda. |
| Mira/veges Ø corregir els exàmens aquesta tarda. |
| Us dirà/repetirà/replicarà d’anar a la reunió. |
| Us dirà/repetirà/replicarà Ø anar a la reunió. |
- Verbs que poden dur de o no
Poden dur de o no davant d’infinitiu els verbs decidir, acordar, resoldre, deliberar, desitjar, esperar, cercar, pretendre, procurar, exigir, permetre, prohibir, refusar, desdenyar, proposar, oferir, prometre, jurar, aconsellar, suggerir, recomanar. En els textos de la Universitat de Barcelona, però, es recomana d’emprar de:
| Van decidir de trobar-se davant la biblioteca. |
| Van decidir Ø trobar-se davant la biblioteca. |
| Refusa d’anar-hi sol. |
| Refusa Ø anar-hi sol. |
| Us recomanem d’arribar deu minuts abans que comenci el col·loqui. |
| Us recomanem Ø arribar deu minuts abans que comenci el col·loqui. |
- Verbs que rebutgen de
Rebutgen de davant d’infinitiu els verbs modals (voler, poder, soler, deure, gosar, saber), els verbs de percepció (veure i sentir), fer i deixar, i comportar i implicar.
| No volia/podia/solia/sabia Ø estudiar. |
| No volia/podia/solia/sabia d’estudiar. |
| Sentia Ø repicar els teclats dels ordinadors. |
| Sentia de repicar els teclats dels ordinadors. |
| Ens va fer/deixar Ø llegir un poema. |
| Ens va fer/deixar de llegir un poema. |
| Aquesta carrera comporta Ø estudiar molt. |
| Aquesta carrera comporta d’estudiar molt. |
A banda de tots aquests verbs que rebutgen la partícula de davant d’infinitiu, n’hi ha tota una altra sèrie que, tot i que no la rebutgen, no la toleren gaire bé. Són verbs d’asserció (afirmar, assegurar, declarar, manifestar), de creença o opinió (creure, opinar, jutjar, pensar, suposar, considerar), de suposició (imaginar, somiar), de sentiment (celebrar, deplorar, lamentar, agrair, retreure, perdonar, tolerar), i altres com assumir, constatar i reconèixer.
| Va afirmar/assegurar/declarar/manifestar Ø haver redactat l’acta. |
| Va afirmar/assegurar/declarar/manifestar d’haver redactat l’acta. |
| Va creure/jutjar Ø haver-ho enfocat bé. |
| Va creure/jutjar d’haver-ho enfocat bé. |
| S’imagina/somia Ø ser el millor. |
| S’imagina/somia de ser el millor. |
| Celebra/lamenta Ø tenir tanta capacitat de concentració. |
| Celebra/lamenta de tenir tanta capacitat de concentració. |
| Li he agraït/retret Ø haver-se quedat a casa. |
| Li he agraït/retret d’haver-se quedat a casa. |
| Assumeix/constata/reconeix Ø haver estat el millor. |
| Assumeix/constata/reconeix d’haver estat el millor. |