Pel que fa a aspectes relacionats amb la comunicació no verbal, és recomanable:
- Fer servir gestos oberts i receptius, que expressin i demostrin seguretat: braços i mans oberts, espatlles rectes però que no mostrin rigidesa, senyalitzacions, gestos que acompanyen el discurs i en facilitin o complementin la comprensió, etc.
- Mostrar-se serè, sense nervis i tics gestuals per transmetre a l’auditori un discurs rigorós i eficaç. En aquest sentit, cal evitar de moure els papers o les notes de manera continuada, i tocar-se els cabells, les mans, un anell, les ulleres, etc. reiteradament.
- Repartir la mirada entre el públic assistent per captar i mantenir l’atenció de qui escolta. És convenient evitar de mirar un punt fix (a terra o sempre les mateixes persones), donar l’esquena a l’auditori, etc.
- Ajustar el volum de la veu a les dimensions de la sala i al nombre d’assistents.
- Parlar amb un ritme constant, però amb petites inflexions de veu, una velocitat adequada, una pronunciació clara i una entonació adient perquè el discurs sigui dinàmic, copsi l’atenció del públic i eviti així la monotonia. Mostrar entusiasme amb la veu garanteix l’atenció de l’audiència.
Darrera actualització: 5-7-2023
Impressió de la pàginaCitació recomanada:
«Comunicació no verbal» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=3648> [consulta: 3 desembre 2024].