Quant a les exposicions orals, des del punt de vista del comunicació verbal, convé assegurar-se que:
- L’explicació està ben ordenada i estructurada, i acompleix l’objectiu comunicatiu.
- El discurs està cohesionat: les idees s’expressen amb claredat i estan ben entrellaçades.
- El lèxic és variat, ric i genuí, d’acord amb l’audiència, el grau de formalitat i el propòsit de la comunicació.
- La terminologia és adequada i la tria de termes demostra un bon domini del tema.
- La informació és precisa: defuig de les idees vagues o genèriques i descarta les dades no necessàries o irrellevants.
- El llenguatge és volgudament igualitari, just i respectuós, sense contravenir els principis de comprensió o economia de la llengua.
- El registre s’adequa, majoritàriament, a situacions acadèmiques d’un cert grau de formalitat.
- El discurs apel·la, en la mesura que sigui possible, el públic. Es pot recórrer a ganxos per crear intriga i suspens, i per entusiasmar l’audiència ràpidament. També es pot plantejar alguna pregunta per interpel·lar els oients.
- El temps de presentació s’ajusta a la durada prevista: no sobrepassa els límits establerts ni és massa breu. És convenient fer una prova o simulacre previ per controlar el temps i poder distribuir amb eficàcia els continguts segons el grau d’importància.
- Els materials de suport, com ara pòsters o diapositives en PowerPoint, tenen un caràcter merament accessori i no se n’ha de dependre en excés; l’objectiu principal és facilitar el seguiment a l’audiència. Cal assegurar-se que siguin adequats, que estiguin ben redactats, que siguin correctes des d’un punt de vista lingüístic i que siguin llegibles a distància.
Darrera actualització: 5-7-2023
Impressió de la pàginaCitació recomanada:
«Comunicació verbal» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=3647> [consulta: 21 novembre 2024].