Nominalitzacions

En la majoria de textos, es recomana de no abusar de les nominalitzacions perquè poden carregar en excés el text, no afavorir-ne la claredat i, fins i tot, fer feixuc el ritme del discurs. Aquesta recomanació és especialment pertinent quan aquestes formes no tenen un pes terminològic especial ni serveixen per aconseguir un text impersonal.

Exemple adequatÍtems per comprendre millor les mostres analitzades.

Exemple inadequatÍtems per a una millor comprensió de les mostres analitzades.


Exemple adequatAquest plantejament de l’anàlisi és assumible en el període atorgat per elaborar el treball.

Exemple inadequatAquest plantejament de l’anàlisi és assumible en el període atorgat per a l’elaboració del treball.


Sovint aquestes formes nominals van acompanyades de possessius, que encara fan més carregós el text.

Exemple adequatL’espècie esmentada es pot reproduir mitjançant valors numèrics. Tot seguit, es mostren les dades necessàries per obtenir-los i verificar-los.

Exemple inadequatL’espècie esmentada es pot reproduir mitjançant valors numèrics. Tot seguit, es mostren les dades necessàries per a la seva obtenció i verificació.


Per a més informació sobre els usos no recomanables dels possessius, es pot consultar «Altres construccions que expressen possessió».
Darrera actualització: 22-10-2018
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Consells per a la redacció: nominalitzacions» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=3047> [consulta: 21 novembre 2024].
Pujar al principi de la pàgina