Al final de l’escrit, després de la fórmula de comiat, hi ha de constar el nom de l’emissor i, si el grau de formalitat ho exigeix, els cognoms i el càrrec, talment com si fos un document administratiu clàssic.





A continuació de la identificació de l’emissor, hi ha la signatura corporativa, que és l’element automàtic que tanca tots els correus electrònics. És de caràcter obligatori especialment en les comunicacions institucionals i, si es fan servir diverses adreces de correu, cadascuna ha de tenir la seva pròpia signatura.

És recomanable que les signatures automàtiques incloguin la informació necessària perquè el destinatari pugui contactar amb l’emissor per altres vies de comunicació, si ho necessita.



La signatura corporativa ha de contenir les dades següents:

• Nom i cognoms (si no consten en la primera identificació)
  
• Càrrec (si no consta en la primera identificació)
  
• Departament, unitat o servei
  
• Institució
  
• Adreça postal
  
• Telèfon
  
• Adreça web del departament, unitat o servei

També pot incloure (tot i que acostumen a ser opcionals) les dades següents:

• Xarxes socials
  
• Logotip
  
• Informació suplementària de tipus mediambiental o legal

En el cas de fils de discussió, en què els comiats s’obvien, la primera identificació de l’emissor no sol aparèixer, però la corporativa que insereix automàticament el client de correu es manté.

Les signatures corporatives se solen compondre en un cos de lletra més petit que la resta del missatge i solen precedir-se de dos guionets que marquen l’inici d’aquesta part automàtica del missatge.