Les citacions textuals, ja siguin
enmig de text o en
paràgraf a part, són sempre literals (en estil directe). Els únics canvis permesos en fer les citacions són passar la lletra inicial a
majúscula o minúscula i adaptar la puntuació final, segons convingui.
Si convé suprimir algun paràgraf del text original de la citació per raons d’espai o contingut, cal tenir en compte les consideracions següents:
- Una supressió interna en una citació s’indica amb punts suspensius entre claudàtors: […].
| «Leibniz podria haver estat un filòsof més gran i potser un home més gran si hagués hagut de lluitar per la grandesa […]. Mai no va tenir motiu per témer la persecució, com Descartes i Locke» (Tomlin, 1965). |
Convé tenir en compte que la supressió pot obligar a canviar la majúscula o minúscula inicial i la puntuació del fragment citat.
- No cal indicar sistemàticament amb […] una supressió al començament o al final de la citació (per exemple, quan el fragment citat no comença ni acaba la frase).
| - Text original:
«Els fets que semblen robar-li sentit a la vida inclouen tant el patiment i l’angoixa com la mort. Mai no em cansaré de repetir que l’únic aspecte veritablement transitori de la vida és el que té de potencial. Ara bé, la potencialitat, en actualitzar-se, es converteix en realitat, es fa real» (Frankl, 1979).
- Fragment citat:
«L’únic aspecte veritablement transitori de la vida és el que té de potencial. Ara bé, la potencialitat, en actualitzar-se, es converteix en realitat, es fa real» (Frankl, 1979).
|
- En el cas de les citacions de poesia, només és imprescindible indicar amb […] la supressió parcial d’un vers.
| - Versos sencers:
«Cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,
al cel he vist anar-se’n la millor part de mi» (Alcover, 1909).
- Versos incomplets:
«[…] com fumerol de festa;
al cel he vist anar-se’n la millor part de mi» (Alcover, 1909).
|
En canvi, la supressió d’un vers sencer o més s’indica amb una línia de punts espaiats.
| El sonet lxvi de Shakespeare, en traducció de Magí Morera i Galícia:
La pau demano de la mort, cansat
de veure el mèrit néixer nu al carrer
i el pobre vergonyant embufonat
i feta burla en la més pura fe. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Oh sí, ja en fora mort sinó que em dol
de morir-me deixant mon amor sol.
|