Duoda. Revista DUODA

Traduir l'escriptura femenina
Núm. 46 (2014)

Llegir a www.raco.cat.

SUMARI

EDITORIAL

Traduir l'escriptura femenina, traduir en veu sexuada
María-Milagros Rivera Garretas, El segell de la Universitat d'Heloïse

ARTICLES

Marco Deriu, De hijo a padre y a hijo. Un itinerario reflexivo para crecer como padres
María Laura Rosa, La sonoridad de los caminos recorridos

TEMA MONOGRÀFIC: TRADUIR L’ESCRIPTURA FEMENINA

Núria Jornet Benito, Presentació
María-Milagros Rivera Garretas, Traducir para intimar
Juana Castro, Epifanías: el lenguaje de las entrañas
Mercedes Bengoechea, Emily Dickinson, leída y traducida desde la diferencia sexual

CREACIÓ LITERÀRIA

Emily Dickinson, Poemas

PROJECTE D’ARTISTA

Mujeres Públicas, Ensayo para una cartografía feminista (algunos apuntes)

RESSENYES

Nieves Muriel García

María Laura Rosa

Summaries / Resúmenes

L’autor / Les autores

EDITORIAL. Traduir l’escriptura femenina: traduir en veu sexuada

Durant els darrers anys d’activitat de Duoda, la poesia d’Emily Dickinson ha deixat llavor entre nosaltres. Segur que una o altra recorda un poema o vers que ha il•luminat una reflexió o ha precisat una idea. En aquest temps, la pràctica política de Duoda ha conviscut amb el procés de traducció del seu poemari per part de María-Milagros Rivera Garretas i Ana Mañeru Méndez. L’una des de Barcelona, l’altra des de Madrid, amb sessions telefòniques maratonianes i puntualment organitzades, ens han regalat la veu d’Emily en versió original i traduïda al castellà. Emily Dickinson, la poetessa que va preferir embagular els seus poemes (relligats i metòdicament ordenats) abans de que fossin potinejats per mans editorials insensibles a grafies i sintaxis nates de l’oralitat i la sonoritat de la llengua.

Traduir la poesia d’Emily Dickinson ha estat per ambdues autores una experiència vital de transformació. María-Milagros Rivera Garretas la recull en el text d’aquest número, significant-la com una experiència d’encarnació de la llengua materna. L’article el va llegir en l’acte de presentació del primer volum del poemari (celebrat el 5 d’abril de 2013 a La Bonne de Barcelona i moderat per Núria Jornet Benito), junt al de la poeta Juana Castro i al de la filòloga Mercedes Bengoechea. Totes tres parteixen del supòsit que l’escriptura, igual que la llengua que aquesta usa i el pensament que elabora, és sexuada. Les dones que ahir i avui hem triat ser-ho escrivim en femení. Aquesta escriptura demana ser traduïda en veu sexuada i no només en gènere gramatical femení.

En femení sexuat han traduït Ana Mañeru i María-Milagros Rivera la poesia d’Emily quan han cregut que ella, les seves amigues o un món de dones es posava en joc en el poema. Mercedes Bengoechea defineix aquest treball com a pràctica significant que restableix les dones en el llenguatge poètic. Juana Castro l’interpreta com l’emersió de la llengua de les seves entranyes. L’experiència lectora de Nieves Muriel García confirma aquest procés corpori d’apropament a la poesia d’Emily en la ressenya al segon volum, Poemas 601-1200. Soldar un Abismo con Aire –. Una selecció de trenta-un dels quals oferim aquí com un primer tast de lectura viva.

En diàleg amb el tema monogràfic de l’anterior número de DUODA sobre les noves mares, publiquem la reflexió del sociòleg italià Marco Deriu. Situat en la diferència masculina, el text traça la recerca del seu lloc com a pare durant el primer any de vida de Mattia, el seu fill. Deriu fa simbòlic en el nòdul del “buit de la paternitat” no patriarcal (en al•lusió directa al llibre El vacío de la maternidad de Victòria Sau, professora del màster de Duoda en els seus inicis, morta recentment). Molta violència d’homes contra dones es genera en aquest període de vida de fills i filles, quan descobreixen el seu lloc segon. Amb Marco Deriu, els nous pares –“nous” per estrenar-se a la paternitat i/o per desplaçar-se del patriarcat– poden trobar un espai on acompanyar i relacionar-se amb les seves criatures des del desig i la mediació materna.

Fruit de la relació política i la pràctica de la disparitat és l’article de la historiadora de l’art María Laura Rosa i el projecte d’artista de Mujeres Públicas, col•lectiu feminista argentí del qual María Laura també en forma part. Ambdós, text i projecte, neixen de l’autoritat de les seves autores al pensament i la política del feminisme de la diferència. Gràcies a aquesta confiança, en la vídeo instal•lació i performance, En la plaza –En la casa– En la cama. Ensayo para una cartografía feminista (2012), han escollit la via de la celebració i l’homenatge a la memòria femenina de la ciutat de Buenos Aires. En la complexa visualitat contemporània, figurar avui en el mapa és com aparèixer ahir a l’enciclopèdia. Mujeres Públicas han convertit en festa aquesta epifania cartogràfica. Fer de la festa un acte polític, diferent de fer festes polítiques, és modalitat de la pràctica política de les dones.

La novetat, pel final. Publiquem el segell de la Universitat d’Heloïse, disseny de Marta Slyk. A partir d’ara ja podem fer física l’empremta de la universitat que no escindeix amor i saber. Ens agradaria que circulés en papers, paperots i paperams de l’administració, la gestió, la recerca i, sobretot, de la creació de coneixement a la universitat.
Laura Mercader Amigó

notes:
1. A dia d’avui han publicat dos volums i estan treballant en el tercer i últim: Poemas 1-600. Fue – culpa – del Paraíso, Madrid: Sabina editorial, 2012; Poemas 601-1200. Soldar un Abismo con Aire –, Madrid: Sabina editorial, 2013. Ambdós són edicions bilingüe, amb pròleg, traducció i lectura dels poemes en castellà per les traductores, recollida en un CD en format mp3.
2. Aquest monogràfic és resultat del projecte de recerca: La política de lo simbólico en la historia y en la historia del arte. Creadoras de lenguaje histórico en dos períodos de transición: los siglos XIV-XV y los siglos XX-XXI, finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación, Subdirección General de Proyectos de Investigación (HAR2011-28773-C02-01).

Dades de la publicació

Edita: Duoda. Recerca de Dones de la Universitat de Barcelona / Carrer Adolf Florensa, 8, Tel. + 34 93 448 13 99 / + 34 93 403 97 92. e-mail: duoda3@ub.edu.
Preu de cada número: 11,25 € + 10% IVA + despeses d'enviament.
Preu de la subscripció anual: 22,50 € + 10% IVA + despeses d'enviament.
Subscripcions: Suscripció a la Revista DUODA">Obrir el formulari de subscripcions.
Distribució: Marcial Pons Librero. Dpto. de suscripciones. San Sotero 6, 28037 Madrid. Tel. (+34) 91 304 33 03. Fax (+34) 31 327 23 67. e-mail: revistas@marcialpons.es.

Accés lliure al contingut