Duoda. Revista DUODA

La democràcia igualitària i la violència contra les dones
Núm. 37 (2009)

Llegir a www.raco.cat.

REVISTA DUODA NÚMERO 37
EDITORIAL: La democràcia igualitària i la violència contra les dones
En aquest número de DUODA recollim les reflexions del Seminari públic del Centre de Recerca Duoda de la Universitat de Barcelona i el col•loqui que el va seguir. També trobareu en aquest número el diàleg magistral amb Lia Cigarini, els textos de la Jornada “Ser dona al segle XXI”, els textos de la IV Jornada de la Política de les Dones de Reus, i les vinyetes de Pat Carra.
Aquest any en el Seminari ens preguntem sobre els vincles que hi poden haver entre la democràcia igualitària i la violència contra les dones. Aquesta pregunta i reflexió les plantegem, com sempre, des de la paraula viva de les dones i homes convidats a participar; paraula en què s’entrellacen l’experiència i el pensament nascuts del posar-se en joc en primera persona, sense emmudir la diferència humana primera i original que és el ser dona o ser home, per tant sense esborrar la diferència sexual lliure Per què pensem que hi poden haver vincles entre la democràcia igualitària i la violència contra les dones? Perquè, com ha escrit la filòsofa Luisa Muraro (i ens ho ha recordat tot preparant aquest seminari) “la democràcia igualitària va ser inventada per homes que n’exclogueren a les dones, i en segon lloc, perquè la democràcia igualitària és una conquesta històrica, o sigui, forma part de la història humana i, com a tal, és criticable i s’ha de valorar en cada present històric. Pensar i repensar el paradigma de la democràcia igualitària és, per tant, una tasca de la política de les dones i dels homes. Ho va fer Marx, Gramsci, i ho feren molts d’altres pensadors socialistes, hi ho féu Foucault i també Carla Lonzi, entre altres. I ara també ho fem nosaltres”. Ens preguntem i reflexionem, doncs, sobre la possible existència de lligams entre la democràcia igualitària i la violència sexista, sense però establir mai una relació de causa-¬efecte.
Ens preguntem perquè en els països en els quals s’han assolit les formes més altes de democràcia paritària, de la violència contra les dones no ha desaparegut ni tan sols ha disminuït. I tampoc no han disminuït altres formes encobertes de violència que posen en perill una vegada i una altra el sentit lliure de la diferència de ser dona i també, de distinta manera, la diferència lliure de ser home. Ens referim, sobretot, a les noves formes de burocratització, tecnificació i instrumentalització del sentit de les relacions de convivència, de la vida en el treball -com ens explica Lia Cigarini- i en les institucions públiques, que clarament obstaculitzen i interfereixen la llibertat fe– menina en aquest final del patriarcat; per exemple, la custòdia com¬partida de filles i fills -com mostra Núria Beitia Hernàndez-; o els excessos en les acreditacions i proves per accedir a llocs de treball com la Universitat; o la dificultat per atendre i saber escoltar “el doble sí” que estan dient moltes dones a la maternitat i al treball, etc.-
Percebem nusos importants de violència sexista que continuen en aquesta democràcia, emmascarada de processos igualitaris entre dones i homes; mecanismes dits “igualitaris” que en gran mesura estan pensats i sostinguts a partir d’un patró masculí presentat com a homologable per a ambdós sexes, sense tenir present el sentit de la diferència lliure de ser dona, com ens dirà Laura Mora Cabello de Alba. Per tant, ens hem de preguntar més a fons per les causes d’aquesta violència entre sexes i pel seu vincle amb la democràcia igualitària. Com també ens hem d’interrogar sobre el sentit i el paper simbòlic del dret, de la norma i de la legislació en aquest context, i el fet que produeixi tanta violència contra les dones, en convertir-se, en gran mesura en formes que actuen -com subratlla al seu text Clara Jourdan- com a barreres simbòliques que intercepten les relacions vertaderes, que són les de confiança, i en les quals les dones es mouen millor per la seva obertura a la relació, com el mateix cos de dona senyala sense cap determinisme.
Preguntar-nos per aquest vincle és reconèixer autoritat a totes les dones que amb la seva lluita van fer possible que avui gaudim d’una llibertat cada vegada més gran. És el reconeixement del seu llegat el que ens mou, alhora que el nostre desig de continuar fent realitat estar en el món amb sentit lliure de la diferència, practicant-la entre les dones i, a través d’una relació pacífica, amb aquells homes que avui ja no suporten o no volen sostenir més la jerarquia del poder i que repensen el sentit lliure del seu estar en el món. Per això, en aquest sentit, agraïm les aportacions que ens fa Marco Deriu.
Com en d’altres ocasions, en el nostre seminari públic, el debat amb les i els assistents forma part de la riquesa que volem oferir a la revista. En aquesta ocasió, valorem especialment el debat sorgit des que es difongué el títol del seminari; des d’aquí agraïm les contribu¬cions, des de diferents àmbits (la universitat, els partits polítics, les associacions, etc.), ja que només així podrem, entre totes, contribuir a desfer els nusos que vivim en la democràcia actual. Desitgem que aquest número de DUODA permeti mantenir la discussió i la relació obertes i més riques. Per això, considerem que, com ens va dir Luisa Muraro una vegada que li van demanar consell, “el millor reconeixe¬ment a les dones que han lluitat per la nostra llibertat, és gaudir-la lliurement”.