Font i Rius, Josep Maria, Cartas de población y franquicia de Cataluña. Madrid, Barcelona, CSIC, 1969. Vol. 2, doc. 16.
Els pergamins de l’arxiu comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I. Barcelona, Fundació Noguera 1999, vol. 1, doc. 172.
Traducció parcial al castellà: Textos y documentos de historia antigua, media y moderna hasta el siglo XVII. “Historia de España”, dirigida per Manuel Tuñón de Lara, Barcelona, Labor, 1986, pàg. 329-330.
En nom de Crist. Jo Ermessenda per la gràcia de Déu comtessa, amb el meu fill Berenguer, marquès i comte, i la seva muller Sança, comtessa, us donem generosament a vosaltres Guinedilda, dona, i als teus fills Miro, Guilabert, i Amat i a vosaltres Bernat Guifré i la teva muller Sança, i Bonfill i la teva muller Amaltruda. Així per la nostra liberalitat us donem a vosaltres la nostra terra erma situada a la marca del comtat d’Osona, amb el seu puig i el castell que hi ha allà, que es diu Cervera, el qual vosaltres contra els atacs dels pagans heu alçat abans que cap altre poblador de la marca per mitjà de la vostra aprisió i la torre construïda que ja teniu sota el vostre domini, juntament amb els puigs i la costa i el pla que puguin trobar-se dins els termes a sota escrits. Tot això va venir a nosaltres per la generositat dels nostres predecessors Borrell i Ramon, de bona memòria, comtes i marquesos, i pel dret donat a la dona sobre els béns del seu marit i també per l'autoritat reial pel jurament que tenim sobre les dites coses fet pels nostres predecessors. Els termes dels nostres drets són: De la part oriental fins al nord primer amb la Pelosa, després amb "Cascolino i el Castrosello" i la Font de Llucià i la torre de Çuleima i fins al riu Segre. Del nord fins a occident deixem que Déu la limiti i confiem, esperançats, que la serveu de la potestat dels sarraïns; de l'occident fins al migdia primer sobre el Segre i fins al castell del Losor i per la vall del Losor fins a la Guàrdia Grossa; del migdia fins a orient primer a la dita Guàrdia Grossa i a la font de la Múrria fins a la citada Pelosa, d'on partíem.
Es refereix a Borrell II comte de Barcelona, (947-992), sogre d’Ermessenda, i al marit d’aquesta, Ramon Borrell, comte de Barcelona (992-1017).
Els límits de la terra donada són molt imprecisos: La Pelosa, no sabem si fa referència a la collada Pelosa, a la serra de San Cornelí, al municipi d' Orcau, Pallars Jussà, força lluny de Cervera; Losor era un lloc avui despoblat del municipi de Montoliu de Segarra, al sud de Cervera; la Guàrdia Grossa s'ha identificat amb Sanahuja, si bé la identificació és molt dubtosa ja que està al nord de Cervera.
Totes les coses que estan dins dels dits termes les donem a vosaltres homes i dones citats amb la condició que a la mesura que Déu us ho permeti i vosaltres hi doneu abast traieu de l'erm i de la solitud i el convertiu en conreu i hi construïu habitatges, castells i torres, i no tingueu per les dites coses cap més senyor, vosaltres ni els vostres successors, que nosaltres i els nostres successors. La meitat de totes aquestes coses i tot el que podreu millorar dins dels dits termes ho tingueu per alou vostre i com a bé vostre propi i en podreu fer el que vulgueu vosaltres i la vostra descendència. L'altra meitat la tindreu vosaltres i la vostra posteritat com a feu nostre i de la nostra posteritat per fidelitat. La donació que fem que sigui ferma i per sempre. Feta el dia de les calendes de febrer de l'any trenta del rei Robert.
Signa Ermessenda, comtessa per la gràcia de Déu. Signa Sança, per la gràcia de Déu comtessa, nosaltres que aquesta donació hem fet i hem demanat firmar...
In Christi nomine. Ego Hermessindis, gratia Dei comitissa, cum filio meo Berengario marchione comite, et coniuge sua Santia comitissa, largientes vobis Guidinildi, femina, et filius tuis Mirono et Guilaberto et Amato, et vobis Bernardo Guifredo e uxori tuae Santie, et Bonofilio et uxori tue Amaltrudi, aliquid per gratiam nostrae munificentiae, donatores sumus vobis, sicuti et damus, terram nostram heremam adiacentem marchiae comitatus Ausonensis, cum ipso puio et castellare quod ibidem est, dictum Cervaria, quod vos contra infestationem paganorum positi ante habitatores marchiarum omnes, per vestram apprisionem, et turris constructionem in vestro iure iam retinetis, simul cum omnibus pugiis et prono atque plano quod inveniri potest infra terminos subterscriptos. Advenerunt nobis hec omnia per largitionem decessorum nostrorum Borrelli atque Raimundi, divae memoriae marchiarum comitum, sive per vocem iuris uxorum dati in rebus virorum, necnon et per regiam vocem, quam habemus in supradictis rebus sicuti et antecessores nostri. Habent namque hec omnia terminum per nostram iussionem atque nostrum consultum, de parte orientis sibi datum usque af partem septentrionis, primo in ipsa Pelosa, deinde in ipso Coscololio et in ipso Cannosello, et in ipso fonte de Luciane et in ipsa turre de Zuleima et usque in rivum Sigeris; de septentrione quoque usque in occidui partem soli Deo terminanda relinquimus et a potestate sarracenorum servanda expectantes confidimus; de occiduo vero usque ad meridium, primo in supradicto fluvio Sigere et sic inde revertendo usque in ipso castellare de ipso Losorio, et per vallem predicti Losorii usque in ipsam Guardiam Grossam; de meridie namque usque in orientem, primo in prefata Guardia Grossa et inde in fonte de ipsa Murria, postmodum in prenotata Pelosa, a que cepimus. Hec quippe omnia sicuti sunt posita infra suprascriptos terminos damus vobis supradictis hominibus nostris et supradictis feminis, in eo videlicet modo et ordine ut, in quantum Deus vobis permiserit et posse donaverit, a vastitate heremi abstrahatis et ad culturam atque habitationem hominum et ad constructionem tam castrorum quam turrium perducatis. Et de supradictis rebus alium seniorem vel patronum vos aut vestra posteritas sive vestri successores, non eligatis neque faciatis, nisi nos aut posteritatem nostram; sed medietate ex supradictis omnibus rebus, seu de omnibus augmentis quae facta sunt aut abinceps fuerint infra suprascriptos terminos, ad vestrum alodium et ad vestrum proprium habeatis, ad faciendum exinde quod volueritis, tam vos quam vestra posteritas sive successores vestri. Aliam quippe medietatem supradictarum rerum per nostrum fevum sive nostrae posteritatis posideatis atque sequri teneatis vos et vestra posteritas sive successores vestri, ad nostram sive nostrae posteritatis fidelitatem. Quod si nos aut nostra posteritas iniuste contra hanc nostram donationem venerimus aut venerit ad inrumpendum, non hoc valeamus aut valeat vendicare, sed componamus aut componat vobis aut vestre posteritati sive successoribus vestris supradicta omnia que vobis damus in tripplum. Et insuper haec donatio firma permaneat omnique tempore.
Actum est hoc kalendis februarii, anno XXX regni Roberti, regis.
Signum Hermessindis, gratia Dei comitissae. Signum Santiae, nutu Dei comitissae, nos qui hanc donationem fecimus et firmare rogavimus.
Signum Gondeballi Bisorensis. Signum Mironis de castro Pontibus. Sugnum Guilelmi de Lupariola.
Signum Poncii cognominato Bonifilii, clerici et iudicis, qui haec scripsit et signavit die et anno quo supra.
© 2004-2008 Duoda, Centre de Recerca de Dones. Universitat de Barcelona. Tots els drets reservats. Crèdits. Nota legal.
Direcció científica: Maria Milagros Rivera Garretas
Agraïments: La recerca per aquesta obra ha estat finançada pel Projecte de Recerca de l'Instituto de la Mujer I + D titulat: "Entre la historia social y la historia humana: un recurso informático para redefinir la investigación y la docencia" (I+D+I 73/01).
Han contribuït a la seva elaboració i producció l'Institut Català de la Dona de la Generalitat de Catalunya i l'Agrupació de Recerca en Humanitats de la Universitat de Barcelona (22655).
Direcció tècnica del projecte: Dr. Óscar Adán
Producció executiva: Dr. Sonia Prieto
Edició: Marta García
Correció: Gemma Gabarrò
Traducció a l'alemany: Doris Leibetseder
Traducció a l'anglés: Caroline Wilson
Traducció al català: David Madueño
Traducció a l'italià: Clara Jourdan
Prohibida la reproducció total o parcial, per qualsevol mitjà, sense autorització expressa per escrit.
Es permet l'ús personal dels texts, dades i informacions contingudes en aquestes pàgines. S'exigeix, nogensmenys, permis de Duoda, Centre de Recerca de Dones, Universitat de Barcelona, per a la seva publicació en qualsevol suport o per fer-les servir, distribuir-les o incluir-les en d'altres contexts accesibles a terceres persones.
© 2004-2008 Duoda, Centre de Recerca de Dones. Universitat de Barcelona. Tots els drets reservats.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Fill de Borrell, comte de Barcelona.
Desconeixem l’origen de Guinedilda, fundadora de Cervera de Segarra, és una dona anònima, mare, que actua clarament com a cap del grup de repobladors en què hi ha homes i dones, però ella és la primera receptora del document.
No és un cas excepcional, per exemple entre els repobladors de la Vallformosa (Rajadell, el Bages) apareixen quaranta-quatre caps de casa, la primera persona esmentada i a la vegada la primera signatària és Tudil·la, colonitzadora, dona, amb els seus hereus. Diplomatari de la Ciutat de Manresa (segles IX-X). Barcelona, Fundació Noguera, 1991, doc. 124 (any 977).