Efemeròpters

Un any més, aplicant la guia d’identificació dels Efemeròpters dels rius Llobregat i Besòs publicada pel grup F.E.M. (Pace et al., 2013) es van poder identificar a nivell d’espècie o grups d’espècies la major part de les nimfes d’efemeròpter. Els resultats de la identificació de totes les espècies d’efemeròpters identificats el 2023 es mostren en detall a la taula següent:

Nombre d'individus de l'ordre dels Efemeròpters identificats a nivell d’espècie, grup d’espècies, gènere o família trobats durant la primavera i l’estiu de 2023. La taula permet filtrar els camps escrivint al quadre de buscar (SEARCH). Collserola (COL), Foix (FOI), Guilleries-Savassona (GUI), Serralada Litoral (SLI), Montnegre-El Corredor (MCO), Montesquiu (MTQ), Montseny (MSY), Sant Llorenç del Munt i l'Obac (SLL), punts de referència fora la XPN (noXPN).

  COL  FOI GUI SLI MCO MTQ MSY SLL NoXPN TOTAL
Nº punts / nº mostres 3/4 1/2 3/6 2/2 4/1 1/1 6/11 5/9 10/10 35 / 45
Baetidae  334 5169   2450 7 35  156   487  1319   2590 12538 
Alainites gr. muticus             45     45
Baetis catharus                 30 30
Baetis gr. alpinus             2   14 16
Baetis gr. fuscatus     9           32 41
Baetis gr. lutheri     510         1 10 521
Baetis gr. pavidus   5153         3 1   5157
Baetis gr. rhodani 156   1122   35 155 118 2 2344 3932
Baetis sp. 178   796       310   138 1422
Centroptilum luteolum           1   2 1 4
Cloeon gr. dipterum   16 11 7       1159 19 1212
Cloeon gr. simile     2         154 158
Caenidae  27 350  180       20 509  540  1627 
Caenis beskidensis                 24 24
Caenis gr. macrura 2 350 180     20 1 509 62 1124
Caenis sp. 25               454 479
Ephemerellidae     22       55 136 350 518
Serratella     2       38 132 257 429
Torleya                 34 34
Ephemerella     20       17 4 14 55
Ephemeridae     3       16     19
Ephemera     3       16     19
Heptageniidae     5       239   125 369
Ecdyonurus     5       194   117 316
Epeorus             43     43
Rhithrogena             2   8 10
Leptophlebiidae 67   951  64  1 30  527  709  2343 
Habroleptoides             74     74
Habrophlebia 67   951 64 1 30 452 6 709 2281
Thraulus             1     1

 


Baetis gr. alpinus com a indicador de canvis ambientals

Tal com altres anys, es continua amb el seguiment de l’espècie Baetis gr. alpinus que, en trobar-se només en aigües fredes i molt oxigenades de les parts altes de rius de muntanya, és una bona indicadora dels efectes del canvi global. Així, quan es van iniciar aquests estudis, es plantejava la següent hipòtesi: l’augment de temperatura ambiental que pronostiquen tots els models per als pròxims anys acabarà provocant també un augment de la temperatura de l’aigua dels rius i, en conseqüència, aquesta espècie acabarà modificant la seva distribució, situant-se cada cop en trams més freds de més altitud. En el cas de la serralada Prelitoral Catalana, on l’altitud màxima es troba al Montseny (al voltant dels 1600 metres sobre el nivell del mar), aquesta espècie podria acabar extingint-se per no poder trobar hàbitats aquàtics amb les característiques adequades. És a dir, en algun moment les temperatures dels rius podrien sobrepassar els valors que l’espècie tolera i, en canvi, afavorir a altres espècies del mateix gènere més resistents a temperatures més elevades. La distribució inicial d’aquesta espècie al Montseny parteix d’estudis previs, com la tesi doctoral de M. Àngels Puig (1983) o l’estudi fet el 2007 sobre la distribució i la variabilitat genètica de la família Baetidae al Montseny publicat per Múrria et al. (2014). En aquests treballs, Baetis gr. alpinus era present en trams de capçalera de rius i torrents estudiats situats al voltant dels 1000 metres sobre el nivell del mar i, per tant, es va poder aproximar una àrea de distribució de l’espècie al PN del Montseny.

Des del 2013, any que s’inicia el projecte CARIMED, s’ha seguit estudiant quatre d’aquests punts: Torrent de Riudeboix (B29), Torrent de Collpregon (Teb1), la Riera Major a Viladrau (Teb2) i Riu Tordera al pont de la Llavina (T00), tant a la primavera com a l’estiu. Des de 2020, a més, s’ha tornat a estudiar 5 capçaleres més del Montseny, totes situades per sobre dels 1000 metres d’altitud (Taula 2), tant a la primavera com a l’estiu per veure la situació actual respecte a la distribució d’aquesta espècie.

mapa Montseny

Mapa dels punts d'estudi de Baetis gr. alpinus al Montseny. Els marcadors en blau són els punts de seguiment del programa CARIMED i els marcadors en verd identifiquen els punts estudiats el 2007 on es va trobar l’espècie i als que s’ha repetit l’estudi l’any 2020, 2021 i 2022. 

imatge 2024 11 24 125742196imatge 2024 11 24 130044729Les gràfiques de barres mostren l’abundància (log+1) de B. gr. alpinus a primavera (barra blava) i l’estiu (barra taronja) des del 2013 fins al 2023.

S’observa com l’espècie, a diferència dels darrers tres anys, ha estat absent a diversos dels punts ja a la primavera, quan les condicions haurien de ser més favorables per als seus requeriments. En els punts on estava present, la seva abundància fou generalment més baixa que en anys anteriors. A més, aquest 2023, no va ser present en cap dels punts a l’estiu, tal com va observar-se el 2019 i en anys anteriors. Així, en anys plujosos com el 2020 o el 2021, l’espècie augmenta substancialment la seva àrea de distribució, mentre que en anys més secs, tendeix a reduir-la.

Existeix la possibilitat que Baetis gr. alpinus sigui un exemple de meta població a escala del PN i Reserva de la Biosfera del Montseny, on valdria la pena fer més esforços d’estudi per conèixer millor on podrien trobar-se els refugis d’aquesta espècie en èpoques no favorables. També podria existir la possibilitat que arribin al PN del Montseny exemplars de Baetis gr. alpinus poblacions més llunyanes. L’estudi de Múrria et al. (2011) mostra com les poblacions d’aquesta espècie al Montseny són genèticament diferents de les dels Pirineus; valdria la pena estudiar les possibles poblacions que facin de pont entre els Pirineus i el Montseny.

Cal, però, no ser gaire optimistes a mitjà/llarg termini si tenim en consideració els models de previsions de canvi climàtic, que indiquen un augment de les temperatures i una reducció de les precipitacions. A això cal sumar una major irregularitat climàtica i un augment de la freqüència de períodes secs  (IPCC, 2014).