OBJECTIU 1: BIODIVERSITAT I EFECTES DEL CANVI CLIMÀTIC

El nombre de taxons identificats aquest 2023 ha sigut de 187, només un punt per sota del valor obtingut l’any anterior. El Parc Natural del Montseny torna a ser el parc amb un major nombre de taxons identificats (118), seguit pel Parc Natural de les Guilleries-Savassona (90) i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (78).  Aquests resultats són molt similars als dels anys anteriors, on els parcs amb un major nombre de punts a mostrejar són els que tenen uns valors de taxa més alts.

Els episodis cada cop més comuns de sequera estan fent que el nombre de mostres recollides sigui menor, per exemple al Parc Natural del Montnegre i el Corredor, dels quatre punts de mostreig del FEHM, només va poder-se recollir mostra d’un punt (T30) a la primavera.   

Els parcs de COL, FOX, SLI i MTQ tenen, comparativament, un menor nombre de mostres recollides de manera que els seus valors de riquesa són inferiors als dels altres parcs. Això no vol dir en cap cas que estiguem capturant tota la biodiversitat; encara no s’ha arribat a l’asímptota de la corba d’acumulació. Per aquest motiu, s’hauria d’intentar ampliar el nombre de punts d’estudi als parcs de COL, FOX, SLI i MTQ. Fora de la XPN s’han trobat un total de 109 taxons diferents.

Les famílies amb una major presencia aquest 2023 han sigut Chironomidae (DIPTERA), Baetidae (EPHEMEROPTERA), Gammaridae (AMPHIPODA), Hydrobiidae (MOLLUSCA), CLADOCERA i Simuliidae (DIPTERA). Chironomidae és una família molt complexa i és molt difícil fer una identificació a nivell de gènere, per això es deixa a nivell de subfamília o tribu. Els treballs i publicacions en les quals es descriuen noves espècies, noves descripcions per a Catalunya, o on es fan servir els inventaris del projecte CARIMED, poden consultar-se a la web del grup.

Els canvis en la distribució de l’espècie Baetis gr. alpinus es fan servir des de fa pocs anys com indicador de canvis ambientals dintre del Parc Natural del Montseny. N’estudiem quatre punts a primavera i a estiu: Torrent de Riudeboix (B29), Torrent de Collpregon (Teb1), la Riera Major a Viladrau (Teb2) i Riu Tordera al pont de la Llavina (T00). A més, l’any 2020 es va ampliar la xarxa per incloure cinc punts de capçalera del Montseny per assegurar-nos que coneixem al detall els canvis en aquesta espècie.

OBJECTIU 2: ESTAT AQUÀTIC, FISICOQUÍMIC I HIDROMORFOLÒGIC DELS RIUS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

Les dades recollides al camp sobre l’estat aquàtic, fisicoquímic i hidromorfològic es complementen amb les dades que recull l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

L’any 2023 es caracteritza també com un any molt sec, on molts dels punts d’estudi s’han trobat secs o com a basses desconnectades. L’augment de la freqüència dels episodis de sequera, acompanyats per un augment de les temperatures, pot provocar que molts rius que fins ara eren permanents, passin a ser rius temporals. Aquests rius, tot i que tenen una gran biodiversitat característica, poden acabar amb comunitats de macroinvertebrats molt fragmentades si els períodes de sequera són molt seguits.

D’aquells punts on hi corria l’aigua, la majoria presenta habitats ben construïts (valors de IHF superiors a 60), amb només tres punts que presentaven hàbitats empobrits (IHF menor de 40 punts). Respecte a la presència de nutrients, els punts situats a les parts baixes de les conques del Foix, Besòs i Llobregat continuen presenten valors alts de nutrients, indicant que encara cal millorar els sistemes de depuració de les aigües residuals urbanes.

Els punts situats dintre de la XPN presenten, com passa en anys anteriors, s’obtenen valors bons o molt bons dels indicadors hidromorfològics i fisicoquímics.

OBJECTIU 3: QUALITAT BIOLÒGICA I ESTAT ECOLÒGIC DELS RIUS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

A part de les dades hidromorfològiques i fisicoquímiques, les dades sobre els indicadors biològics també es complimenten amb les dades recollides per l’ACA.      

Dintre de la Xarxa de Parcs Naturals de la Província de Barcelona, la majoria de punts presenten un estat  ecològic o bo o molt bo, mentre que aquells punts que s’hi troben fora presenten uns valors més variables. Dels punts de referència, aquells que es troben als cursos fluvials alts (p. ex., L66 o F20), són els que tenen un estat ecològic més bo, mentre que els punts de fora de la XPN i de cursos més baixos tenen un pitjor estat ecològic. L’única excepció la trobem al punt F52 que, tot i estar dintre del Parc Natural del Foix, presenta un estat ecològic pèssim.

Aquests resultats continuen posant èmfasi en el fet que no tots els rius de la Província de Barcelona compleixen els estàndards de qualitats marcats per la Directiva Marc de l’Aigua, i que cal buscar mesures de gestió i conservació per posar-hi remei.

CONCLUSIONS FINALS I PERSPECTIVES DE FUTUR

CARIMED és un projecte que porta en marxa 29 anys i que ha sigut clau en el desenvolupament de projectes relacionats amb els rius de la província de Barcelona. Gràcies a aquest projecte es tenen dades sobre biodiversitat, hidrologia i fisicoquímica de gairebé tres dècades, proporcionant una sèrie històrica única per poder analitzar les problemàtiques dels rius en el context de canvi global. Aquest projecte, a més, a posicionat el grup FEHM com un dels grups de referència en rius temporals a causa de l’excel·lent àrea d’estudi, especialment en el cas del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

El FEHM, com a grup d’investigació, participa en projectes nacionals i internacionals, produeix articles científics i dirigeix treballs de fi de grau (TFG), treballs de fi de màster (TFM) i tesis doctorals. Aquest 2023 s’han publicat cinc articles relacionats de forma directa o indirecta amb el projecte CARIMED:

• “Cyclotella alvarniensis (Stephanodiscaceae): Modern or fossil diatom?” (enllaç). Publicació on es detalla la troballa d’una diatomea fòssil a un dels punts del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
• “Navigating through space and time: a methodological approach to quantify spatiotemporal connectivity using stream flow data as a study case” (enllaç). Treball resultat del projecte MECODISPER, desenvolupat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, on es desenvolupa una nova metodologia per determinar la connectivitat hidrològica espacial i temporal.
• “Dixella graeca (Pandazis, 1937), especie nueva para Europa continental (Diptera: Dixidae)” (enllaç). Treball on es detalla la descripció per primera vegada de l’espècie Dixella graeca a Europa continental. Aquesta espècie es va trobar al Torrent de la Vall d’Horta (Parc Natural del Sant Llorenç del Munt i l’Obac) durant els mostrejos del projecte MECODISPER.
• “Efectes del canvi climàtic a les rieres del Montseny: la importància dels canvis interanuals” (enllaç). Treball derivat de la participació del grup FEHM a la X Trobada d’Estudiosos del Montseny. Es tracta d’una comparació de la distribució de l’espècie Baetis gr. alpinus l’any 2007 amb la seva distribució els anys 2020 i 2021, amb l’objectiu de determinar si les diferencies en la seva distribució segueixen una tendència segons els canvis de les condicions climàtiques.
• “Llegim el Riu: Una iniciativa participativa para evaluar y mejorar los río en la provincia de Barcelona usando la ciencia ciudadana”. Treball enfocat sobre com les iniciatives de ciència ciutadana poden ajudar en la conservació dels ecosistemes d’aigua dolça, enfocant-se en el projecte Llegim el Riu. Aquest treball és un capítol del llibre “Mirando a los ríos desde el mar. Viejos y Nuevos debates para una transición justa hídrica” (enllaç).

Aquest informe, juntament amb les dades entregades als responsables de la Diputació de Barcelona, es publica a la web (www.ub.edu/barcelonarius) per permetre que les dades siguin públiques i accessibles a tots els sectors de la societat. Per posar encara més èmfasi en la importància de l’accés lliure de les dades, totes les dades de biodiversitat obtingudes en aquesta campanya de mostreig (dintre i fora de la XPN) es publicaran a la plataforma Global Biodiversity Information Facility (GBIF), de manera que les dades es podran consultar  i descarregar de forma gratuïta en un format estandarditzat.