OBJECTIU 1: BIODIVERSITAT I EFECTES DEL CANVI CLIMÀTIC
Pel que fa a la biodiversitat, el 2021 i al conjunt de punts estudiats (24 punts de la XPN i 10 punts de referència històrics), es van identificar 177 taxa. A la XPN, al MSY és on s’ha trobat una riquesa més alta (99 taxa), seguit de GUI (98 taxa) i SLL (89 taxa). Just aquests tres parcs naturals és on on aquest 2021 s’hi ha harmonitzat el nombre de punts d’estudi per obtenir una millor visió de la diversitat d’organismes aquàtics. Aquesta harmonització ha permès estudiar un nou punt a SLL i un nou punt a GUI, i s’ha deixat de recollir mostres biològiques d’un punt de MSY, el T01 a la Tordera, tot i que és una localitat de la que també es poden obtenir dades d’estat ecològic a través de l’ACA.
A MTQ, on el 2021 s’ha estudiat per primer cop un dels seus cursos fluvials, la riera de la Solana, s’hi ha observat 37 taxa només a la primavera, ja que a l’estiu la riera estava seca. A COL, SLI, MCO o FOX, el nombre de taxa és menor, però cal dir que en aquests parcs, el nombre de punts de mostreig també és menor. I, a més, aquest 2021, on la primavera i l’estiu varen ser secs en algunes zones del territori, es van trobar secs alguns dels punts d’estudi, sobretot a MCO, on cap dels trams estudiats tenia aigua. Així, i com s’observa clarament a la seva corba d’acumulació de taxa que encara no arriba a l’asímptota, en aquest parc, semblaria que no s’ha arribat a capturar tota la diversitat potencial. De cara a futures anualitats d’aquests estudis s’espera poder ampliar el nombre de punts a estudiar a MCO per poder tenir dades més completes. Als punts de referència històrics fora de la XPN i que només s’han estudiat a la primavera, s’hi van trobar fins a 128 taxa.
Com sol ser habitual, les famílies de macroinvertebrats que contribueixen més a augmentar la riquesa són Elmidae (COLEOPTERA), Dytiscidae (COLEOPTERA), Limnephilidae (TRICHOPTERA) i Chironomidae (DIPTERA), tot i que aquests darrers no es poden classificar a nivell de gènere per la seva complexitat (la seva possible contribució s’estima en uns 40 gèneres, com a mínim). Al llarg d’aquest any (com en altres) s’han fet treballs i publicacions científiques a on es descriuen espècies o s’utilitzen els inventaris d’espècies de tota la sèrie de dades (els podeu trobar a la web del grup F.E.H.M (www.fehmlab.net)).
Pel que fa als efectes del canvi ambiental sobre els rius de la XPN, com en anys anteriors, s’ha seguit controlant la població de Baetis gr. alpinus als punts de la xarxa de seguiment del conveni, que són a la capçalera de la Tordera (T00), el torrent de Riudeboix (B29) i la el torrent de Collpregon (Teb1). A més, aquest 2021, igual que el 2020, s’ha intensificat aquesta tasca i s’hi ha incorporat 5 punts més de les capçaleres de rieres i torrents del Montseny: el Torrent de Rentadors, la Riera de Passavets, el Torrent de la Bessa, el Torrent de Sant Marçal i el Rigrós. Baetis gr. alpinus, una espècie d’efemeròpter que només viu en aigües molt fredes i oxigenades a les parts més altes del massís del Montseny, ens permet tenir més indicadors sobre les conseqüències que pot tenir un augment de la temperatura i canvis hidrològics. S’observa que l’any 2020 i 2021, l’espècie ha estat present en tots els punts, almenys a la primavera. L’any 2020, que fou molt plujós, es trobava també en 5 localitats a l’estiu. L’estiu de 2021, en canvi, no s’observa a cap dels punts del CARIMED i només es troba algun exemplar a Sant Marçal, el Rigròs i Passavets. Aquesta situació contrasta amb l’observada en anys anteriors, en els què l’espècie mostrava un clar retrocés en la seva distribució, quan, fins i tot el 2017 i el 2019 (anys molt secs), no es trobava a cap dels punts d’estudi. Aquest estudi ha estat presentat a les X Trobada d'Estudiosos del Montseny que tingueren lloc a Viladrau el 25 de novembre de 2021, i el treball resultant serà publicat en breu a les Monografies corresponents. En ell es recomana seguir estudiant a fons aquesta espècie per ampliar la informació disponible sobre les seves peculiaritats, cosa que s’espera poder fer en futures anualitats.
També cal connectar aquests estudis amb altres que es fan a SLL, especialment sobre els rius temporals. En el marc del projecte MECODISPER s’estan fent estudis sobre la biodiversitat molecular que poden fer veure que la fauna del la Xarxa de Parcs de la Diputació pot ser molt més interessant en termes de conservació que el que fins ara ens pensàvem ja que segurament es trobaran espècies pròpies per als diferents parcs. A més, les mostres han revelat la presència d’un gènere de plecòpter de la família dels Leuctridae desconegut fins ara a Catalunya. Es tracta de Tyrrhenoleuctra, un gènere característic de rius temporals i distribuït a la part del Mediterrani occidental. Sense els estudis de seguiment que es fan cada any, aquests descobriments no serien possibles, alhora que ens aporten informació de base per poder conèixer si els canvis són fluctuacions naturals o són deguts als efectes de l’home sobre el medi.
OBJECTIU 2: ESTAT AQUÀTIC, FISICOQUÍMIC I HIDROMORFOLÒGIC DELS RIUS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
Aquest continua sent un dels objectius principals pel que es van iniciar els estudis sobre rius al any 1978, i que des de fa uns anys es complementen amb dades aportades per l’ACA. Al mateix temps, les dades recollides en la XPN en els nostres estudis acaben formant part de les bases de dades de l’ACA.
L’any 2021 va ser un any sec i la manca de pluja va fer que en molts dels rius que s’han estudiat tinguessin cabals més baixos. Molts punts s’han trobat secs a l’estiu, sobretot els situats als espais naturals més litorals (MCO, SLI, COL) però també s’hi ha trobat punts secs a MTQ o SLL. Els cabals més baixos sovint tenen una conseqüència, i és la menor capacitat de dilució dels compostos contaminants i d’oxigenació de l’aigua. A més, tot i que sabem que els rius temporals poden arribar a tenir una biodiversitat característics, la temporalitat de l’aigua contribueix a la fragmentació de les poblacions i comunitats d’organismes. En alguns dels rius i rieres amb abocament d’aigües residuals de zones urbanes o industrials o amb forta pressió per us agrícola o ramader de les seves àrees de drenatge, aquest 2021 s’hi ha obtingut valors preocupants en els nivells de nutrients, de compostos nitrogenats tòxics o de sals. Això ens recorda la vital importància de mantenir en bones condicions els sistemes de depuració de l’aigua residual i la minimització de les extraccions d’aigua, ja que mantenir un estat hidrològic sense alteracions i bon estat fisicoquímic tant en èpoques seques com humides és la base per poder garantir un bon estat biològic dels ecosistemes aquàtics continentals. La hidromorfologia també es veu afectada per les èpoques de sequera; amb menys aigua circulant pel llit, fàcilment es poden perdre hàbitats aquàtics en un tram de riu o riera. Tot i això, els valors de l’IHF obtinguts i presentats en aquest informe mostren majoritàriament valors correctes d’heterogeneïtat d’hàbitat aquàtic. Els rius i rieres de la XPN presentaven un bon estat fisicoquímic, hidromorfològic. Tot i això, un any més, el punt del riu Foix a Castellet i la Gornal ha presentat uns valors de IHF moderats i unes concentració de nitrats, nitrits, fosfats i conductivitat moderats o alts, cosa que fa insistir en la necessitat de millorar la qualitat de l’aigua del Foix, una assignatura que encara queda pendent un any més.
OBJECTIU 3: QUALITAT BIOLÒGICA I ESTAT ECOLÒGIC DELS RIUS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
Aquest ha estat també un dels principals objectius des de que es van iniciar els estudis sobre l’estat dels rius de Barcelona l’any 1978, i de nou, en aquest moment els estudis inclouen les dades recollides des del grup de recerca FEHM i també les que proporciona l’ACA.
Pel que fa als punts dels rius fora de la XPN, la qualitat biològica, es manté similar a anys anteriors o millora en punts de les parts mitges i baixes de les conques del Llobregat-Cardener, la Tordera i el Ter. Al Foix, al Besòs, i també al riu Anoia, és on encara no s’hi obtenen bons resultats i, en alguns casos, arriben a ser pèssims, com a la part mitja i baixa del riu Foix. En canvi, com el bosc de ribera sol presentar elevats graus de degradació a la majoria de punts estudiats, el mapa de l’estat ecològic ens mostra una província de Barcelona amb una gran majoria de rius que no arriben a complir amb els requeriments de la Directiva Marc de l’Aigua. En canvi, els rius i rieres de la XPN presentaven, en general una bona qualitat biològica i un bon estat del bosc de ribera i, per tant, un bo o molt bo estat ecològic, especialment a la primavera. En alguns dels punts on a l’estiu l’aigua no hi fluïa o era molt escassa, la qualitat biològica ha pogut disminuir però és degut a la pèrdua dels hàbitats aquàtics reòfils i els organismes que s’hi associen.
CONCLUSIONS FINALS I PERSPECTIVES DE FUTUR
La importància dels treballs fets amb el programa CARIMED en el context local, regional i global, s’entén encara millor si relacionem els estudis del CARIMED amb tots els altres projectes que s’han anat desenvolupant al llarg dels anys des del grup FEHM. Per exemple, gràcies als estudis a SLL el grup és un líder mundial en l’estudi dels rius temporals mediterranis, la seva biodiversitat i la problemàtica de la seva gestió. En aquest sentit, el grup actualment està executant projectes de recerca sobre rius temporals que estudien rius i rieres de la XPN i es seguirà realitzant treballs de seguiment, com el CARIMED, com un element central de la recerca. Sense les dades del CARIMED molts dels altres projectes de recerca perdrien una part del seu valor ja que una sèrie històrica tant llarga és única i molt valuosa ja que permet fer asseveracions, per exemple, sobre el canvi global que altrament serien especulacions. I això es materialitza, any rere any amb publicacions d’investigadors i investigadores de tot el món que s’interessen per aquestes dades, les demanen i les fan servir com a base per a les seva recerca. Aquest 2021, per exemple, s’ha publicat aquests dos treballs:
“Disentagling responses to natural stressor and human impact gradients in river ecosystems across Europe" (enllaç). Aquest treball ha estat possible gràcies a les dades de projectes de seguiment de tot Europa, entre elles, les d’aquest programa i els seus predecessors. En ell s’hi analitza quins dels grups de macroinvertebrats i quines mètriques (índexs de riquesa, funcionals...) són més adequades per determinar els impactes o pressions antròpiques, fent èmfasi especial als impactes hidrològics.
“Taxon-specific sensitivities to flow intermittence reveal macroinvertebrates as potential bioindicators of intermittent rivers and streams” (enllaç). En aquest treball s’hi ha utilitzat les bases de dades fruit d’aquests estudis, entre altres, per determinar quins taxa de macroinvertebrats són millor bioindicadors per ecosistemes fluvials temporals.
En aquests moments també s'està treballant sobre la hipòtesis de si les àrees de distribució de diferents tipus d’organismes estan augmentant o disminuint amb el canvi climàtic i, de nou, una de les fonts de dades clau d’aquest estudi és la sèrie històrica de dades de fauna aquàtica que es va ampliant any rere any.
En paral·lel, les dades de biodiversitat dels punts de referència i de la XPN obtingudes el 2021 seran publicades a la a la Infraestructura Mundial d’Informació en Biodiversitat (GBIF), tal i com ja s’ha fet amb les dels mostrejos anteriors: https://www.gbif.org/dataset/2444d607-5bbc-4b7a-a804-fd9fbaebd6c6.