En aquest apartat es presenten les taules de resultats amb el nombre de taxons que s’ha trobat en els punts de mostreig dels diferents Espais Naturals de la XPN i punts de referència situats fora la de la XPN.

S’ha identificat fins a nivell de gènere la majoria dels ordres de macroinvertebrats: Efemeròpters, Plecòpters, Tricòpters, Odonats, Coleòpters, Heteròpters, Dípters (amb l’excepció de la família Chironomidae, que s’ha identificat a nivell de subfamília o tribu), Neuròpters, Isòpodes, Amfípodes, Decàpodes, Mol·luscs, Hirudinis i Triclàdides. Els exemplars d’Oligoquets,  Ostràcodes, Copèpodes, Hidràcars i Nemàtodes s’han identificat a nivell de grup.

És important tenir en compte que el nombre de taxons depèn sempre del nombre de mostres i per això, per exemple, al Foix o al Montnegre-Corredor sempre n’hi ha menys que al Montseny, ja que s'hi estudien menys rius.

A la taula següent es mostra el nombre de taxons que s’ha trobat als diferents Parcs en els mostrejos realitzats l'any 2021. Es mostra tant el nombre de famílies trobades com el nombre de taxons a màxim nivell d’identificació al que s’ha arribat (majoritàriament a gènere), així com els totals per grups taxonòmics i per zones de mostreig.

Riquesa de families i de taxons al màxim nivell per a cada Parc de la XPN, per els punts de referència fora de la XPN i valors totals de l’any 2021. Per cada grup taxonòmic, es mostra tant el nombre total de famílies trobades com el nombre de taxons a màxim nivell d’identificació al que s’ha arribat (majoritàriament a gènere i fins a nivell d’espècie en certs grups com els Efemeròpters), així com els totals per grups taxonòmics, EPT, OCH i per zones de mostreig. Collserola (COL), Foix (FOI), Guilleries-Savassona (GUI), Serralada Litoral (SLI), Montnegre-El Corredor (MCO), Montesquiu (MTQ), Montseny (MSY), Sant Llorenç del Munt i l'Obac (SLL), punts de referència fora la XPN (noXPN).

El nombre total de famílies de macroinvertebrats que s’han trobat en els rius i rieres estudiats el 2021 arriba a les 83 famílies diferent. Un nombre una mica més baix que anys anteriors en anys anteriors (2020: 90 famílies; 2019: 86 famílies;  2018: 86 famílies). Pel que fa al número de taxa al màxim nivell d’identificació (majoritàriament gènere), arriba als 177. Són dades de riquesa una mica més baixes que les d’anys anteriors (2020: 199 taxa; 2019: 188 taxa; 2018: 193 taxa).

Al Montseny (MSY) i a les Guilleries-Savassona (GUI) són al Parcs on es troben més diversitat de EPT (Efemeròpters, Plecòpters i Tricòpters), ja que són ordres d’insectes especialment sensibles a la contaminació o les sals i que, a més, es desenvolupen molt millor en aigües fredes, de corrent ràpid i molt oxigenades, com les que ofereixen la major part de cursos fluvials del Montseny. Es corrobora, a més, que deixar d’estudiar un punt a aquest massís no ha afectat als totals de riquesa observats ja que els resultats són molt similars als d’anys anteriors, i, en canvi, ha fet augmentar molt el total que s’ha observat a GUI.  El nombre de EPT també és molt alt als punts de referencia de fora de la Xarxa de Parcs Naturals (noXPN), per motius similars, ja que molts d’aquests punts és troben a les capçaleres de rius i rieres del Foix, el Llobregat i el Besòs.

Pel que fa als OCH (Odonats, Coleòpters i Heteròpters), com a altres anys, se’n troben més al Parc de Sant Llorenç del Munt (SLL) i s’ha arribat a identificar fins a 30 gèneres diferents. Els OCH són habitants típics de les zones amb aigua més calmada i no tant freda, com les que se solen trobar a la Vall d’Horta, la riera de Mura, la capçalera del riu Ripoll i la resta de cursos d’aigua que flueixen per aquest Parc. A MCO o GUI també s’hi ha observat una riquesa alta de OCH, igual com als punts noXPN.

La llista de tots els gèneres que es van identificar de cadascuna de les famílies durant l’any 2021, així com quines són les famílies que més contribueixen a l’augment de la diversitat dins de cada grup o ordre estan llistats a les taules següents:

Biodiversitat per Parc Natural, per estació de l’any i en global

La sèrie de gràfics que es presenten en aquesta secció serveix per visualitzar la biodiversitat dels rius de la XPN i els punts de referència que s’estudien en aquest programa i com és d'important realitzar estudis en diverses èpoques de l’any per poder recopilar la màxima diversitat d’organismes.

Al gràfic següent s’hi pot veure la riquesa total de tots els punts agrupats per espais naturals i punts de referència històrics fora de la XPN. L’any 2021 com ha estat un any sec, s’observa com la riquesa d’organismes aquàtics a l’estiu sol ser inferior a la de la primavera a la majoria d’espais de la XPN. En part, això es deu al fet que a l’estiu s’hi ha mostrejat menys punts d’estudi, ja que es trobaven secs. A MCO i GUI, per exemple, cap dels punts d’estudi tenia aigua i a COL, SLI, MSY i SLL un dels punts d’estudi es va trobar sec. Però es veuen dues excepcions. A FOX, la riquesa a la primavera fou extremadament baixa, però a l’estiu va recuperar els seus valors habituals i més similars als observats en anys anteriors. I a GUI, que fou l’únic dels espais de la XPN que no va tenir cap dels punts secs a l’estiu, s’hi observa com a l’estiu la riquesa és major que a la primavera, cosa que fa que la biodiversitat anual d’aquest espai sigui de les mes altes de tota la XPN, només superada per MSY i SLL, els dos parcs on s’hi estudien més rius.

Número de taxa (identificat majoritàriament a gènere) dels rius dels punts de mostreig CARIMED 2021 separats per les dues èpoques de mostreig (primavera i estiu) i en total. Collserola (COL), Foix (FOI), Guilleries-Savassona (GUI), Serralada Litoral (SLI), Montnegre-El Corredor (MCO), Montesquiu (MTQ), Montseny (MSY), Sant Llorenç del Munt i l'Obac (SLL), punts de referència fora la XPN (noXPN).

Per la valoració de la riquesa de taxa a cada parc s’ha fet una anàlisi emprant corbes d’acumulació d’espècies. Aquesta metodologia s’utilitza per comparar les propietats de diversitat de conjunts de dades de la comunitat mitjançant diferents funcions acumuladores, en aquest cas el mètode “exacte”. Amb la matriu de taxa amb major identificació els punts de mostreig es reordenen de forma aleatòria i es calculen diverses vegades (amb simulacions de Montecarlo) fins a trobar la riquesa esperada més robusta. La desviació estàndard es calcula basada en el conjunt de dades i en la mesura que s’afegeixen noves estacions de mostreig (i noves taxa) per cada zona d’estudi (Espais Naturals). La corba d’acumulació d’espècies tendeix a estabilitzar-se amb un major nombre de punts perquè la probabilitat de què aparegui una nova espècie disminueix. Així doncs, i tal s’observa a la figura següent, a les zones amb més punts de mostreig, l’asímptota de la corba disminueix (noXPN, MSY, SLL). També s’observa com la corba tendeix a aplanar-se a GUI i COL, parcs en els quals només s’estudien 3 punts (5 o 6 mostres en total). En canvi, tant a les MCO (amb 3 mostres, perquè a l’estiu tots els punts es trobaven secs), com a SLI (3 mostres) o FOI (2 mostres), no s’observa clarament aquesta disminució del pendent de la corba d’acumulació de taxa. A MTQ, com també només s’hi estudia un punt i a l’estiu estava sec, només es disposa d’una mostra per l’any 2021 i no es pot dibuixar cap corba d’acumulació de taxa. Així, sobretot en aquests tres parcs, hi ha altes probabilitats de no haver trobat tota la diversitat potencial d’organismes aquàtics. Cal destacar que la corba dels punts de referència històrics és la més alta, cosa que indica la gran diversitat i variabilitat de taxons que s’ha trobat en aquests rius i rieres.

Corbes d’acumulació de nombre de taxa esperada per les vuit zones avaluades amb el CARIMED 2021. Les corbes d’acumulació són la riquesa esperada calculada mitjançant simulacions del conjunt de mostres de taxa de cada àrea. La desviació estàndard (barres d’error) es calcula amb el conjunt de matrius de taxons en la mesura que s’ajunta una estació de mostreig. Collserola (COL), Foix (FOI), Guilleries-Savassona (GUI), Serralada Litoral (SLI), Montnegre-El Corredor (MCO), Montesquiu (MTQ), Montseny (MSY), Sant Llorenç del Munt i l'Obac (SLL), punts de referència fora la XPN (noXPN).