La invasió de l'Iraq en 2003 va provocar un fenomen sense precedents en el panorama literari iraquià: la ficció supera a la poesia en producció, recepció crítica i xifres de mercat. Els nous gèneres narratius, preocupats per les històries de guerres i traumes, descriuen la corporalitat i la sexualitat en el seu sentit més material. Writing Through the Body: Iraqi Responses to the War on Terror sosté que l'interès pel físic indica una nova percepció de la corporalitat i, per a demostrar-ho, traça una genealogia del cos iraquià per a descobrir la complexitat dels seus discursos històrics i sociopolítics. Tenint en compte factors religiosos, socials i polítics, s'examina el cos en tres semiesferes: la societat i la cultura iraquianes abans de 2003, el discurs de la guerra contra el terrorisme com a interferència semiòtica, i la ficció iraquiana contemporània com a resultat de la trobada entre tots dos. Aquesta estructura mostra com la corporalitat va ser interrompuda i instrumentalitzada en la propaganda de guerra, i com les noves representacions en la ficció responen a les dues esferes en conflicte.
