Clara Serra (ADHUC-Universitat de Barcelona) aborda a El sentido de consentir (Anagrama, 2024) l'espessor i l'ambivalència del concepte de consentiment. Qüestionant les promeses de claredat, transparència i univocitat que acompanyen el consentiment segons certs discursos actuals, Serra planteja el caràcter intrínsecament problemàtic d'una noció vinculada al contractualisme liberal i imprescindible per a l'esfera jurídica però que, tot i això, ha estat problematitzat des de la psicoanàlisi o fins i tot impugnat per part d'alguns dels principals corrents de la teoria feminista contemporània. El llibre s'oposa tant a la invalidació del consentiment a què condueixen posicions feministes com la de Catharine MacKinnon -segons les quals el consentiment seria una cosa impossible- com a la idealització del consentiment, convertit avui segons l'autora en una mena de recepta màgica -en alguna cosa facilíssima- per abordar tot possible problema en la trobada sexual. Davant les dues vies, El sentit de consentir defensa el caràcter necessari del consentiment, però, alhora, la seva extrema dificultat. La tesi filosòfica de fons és que, habitat per la duplicitat entre el desig i la voluntat, el consentiment és tan irrenunciable per al terreny jurídic, com és precari i imperfecte per contenir el desig. El repte, per tant, és que el feminisme sàpiga defensar el consentiment però, alhora, no ignorar els seus límits, cosa que per a l'autora exigeix separar-se críticament de la fórmula paradigmàtica amb què la nostra societat actual parla avui del consentiment -el “només sí que és sí”- i preguntar-se quins horitzons emancipadores podríem estar perdent de vista en l'abandonament actual del lema “no és no”.
