Marta Segarra reuneix a Comunidades con acento (Icaria, 2021) vuit assajos que constitueixen un recorregut personal per una certa concepció de la comunitat mitjançant l'anàlisi de textos literaris, filosòfics, fílmics i artístics. Lluny de la definició tradicional, basada en l'homogeneïtat i l'adhesió fusional al grup, aquí la comunitat està formada per singularitats diverses i irreductibles, de manera que preserva una certa distància entre els subjectes que la integren. La imatge de l'accent serveix així per caracteritzar aquesta noció de la comunitat fonamentada en la distància més que no pas en la proximitat, en la diferència més que no pas en la igualtat entesa com a identitat. En el llibre es reflexiona sobre qüestions com ara la memòria i el colonialisme, la nació, la invisibilitat i estigmatització que pateixen comunitats com la gitana, el vincle entre comunitat i desig, les noves formes de parentiu, la posthumanitat i les fronteres entre comunitat humana i animal. Entre d'altres, s'estudien les aportacions d'Hélène Cixous, Jacques Derrida, Maria-Mercè Marçal i Virginie Despentes.
