Laboratori de Realitat Virtual de la Universitat de Barcelona

Els mètodes que s'han utilitzat per avaluar el biaix atencional en pacients amb TCA són molt diversos, i els més freqüents són els basats en tasques Stroop modificades, dot-probe, cerca visual i eye-tracking (ET). També, encara que en menor mesura, s'han utilitzat altres mètodes, com ara les tasques d'escolta dicòtica, decisió lèxiques i assenyalament espacial. Una completa revisió d'aquests mètodes i dels principals resultats obtinguts es pot trobar a Jiang i Vartanian (2018). De totes aquestes tècniques, la ET és l'única que permet obtenir una mesura contínua de l'atenció dedicada a diferents estímuls. D'altra banda, amb poques excepcions, la majoria de tasques cognitives impliquen estímuls verbals, mentre que les tècniques d'ET permeten analitzar la conducta atencional directament sobre estímuls visuals, més directament relacionats amb els estímuls que en situacions naturals provoquen les respostes disfuncionals dels pacients amb TCA. Amb la tècnica d'ET es poden quantificar, entre altres variables, el primer punt de fixació, la proporció de temps emprat per observar cada estímul, la velocitat d'orientació (a través dels moviments sacàdics) o la freqüència de fixacions; oferint la possibilitat d'obtenir mesures objectives de la localització de l'atenció. Aquesta tècnica facilita, per tant, el mesurament objectiu i directe dels biaixos atencionals, mentre que tasques cognitives com les altres anteriorment esmentades únicament permeten inferir aquests biaixos a partir de les latències de resposta. D'altra banda, la tècnica d'ET facilita la descomposició de la conducta visual en factors que estan sota el control voluntari i factors menys susceptibles d'aquest tipus de control, cosa que permet diferenciar, amb més validesa que altres mètodes, entre respostes d'orientació automàtiques (vigilància), respostes d'atenció voluntària (manteniment de l'atenció) i respostes d'evitació, així com establir-ne el curs temporal.

Tot i que la validesa ecològica de l'avaluació dels biaixos atencionals mitjançant ET és més gran que amb altres mètodes, aquesta validesa es pot incrementar encara més si es combina aquesta tecnologia amb una altra, com és la realitat virtual, que permet dur a terme l'avaluació de l'atenció visual mentre el participant es troba immers en simulacions virtuals de situacions naturals (Hans-Martin Lutz et al., 2017). Amb RV, a més, se soluciona un dels problemes que apareixen als estudis en què es duu a terme l'avaluació dels biaixos atencionals davant del cos utilitzant la imatge reflectida en un mirall, i és que la pacient ha de substituir la seva roba habitual per peces ajustades o que permetin l'observació del propi cos sense distorsions degudes al vestuari. Això pot produir sentiments d'incomoditat a la pacient que contaminin els resultats, ja que ha de mostrar el cos en aquestes condicions als terapeutes o investigadors que estiguin fent l'estudi. Mitjançant la utilització de RV la pacient no necessita canviar el vestuari durant les sessions de tractament, ja que les característiques de l'avatar estan definides pel programa i són independents de la roba que utilitzi a cada moment.

Tot i que la investigació sobre la presència de biaixos atencionals a TCA és extensa, molt poc s'ha fet fins ara per aplicar la informació obtinguda en aquests estudis amb la finalitat de millorar l'eficàcia dels tractaments disponibles. Entre les escasses investigacions realitzades en aquesta línia, hi ha les de Cardi et al. (2015) i Turton, Cardi, Treasure i Hirsch (2017) sobre reducció de biaixos negatius d'interpretació d'estímuls socials en pacients amb AN; i els de Boutelle, Monreal, Strong, i Amir (2016), i Schmitz i Svaldi (2017) amb pacients amb trastorn per atracació. La modificació de biaixos atencionals cap al cos, en particular, encara no ha estat explorada en pacients amb AN ni en pacients amb altres TCA. Tot i que l'exposició al mirall s'utilitza freqüentment per intensificar la teràpia cognitivoconductual (TCC), la seva aplicació està encaminada a l'extinció de les respostes cognitives, emocionals i conductuals negatives davant del propi cos (Fairburn et al., 2008), més que no pas a modificar directament processos atencionals (Renwick et al., 2013).

Tenint en compte l'estat actual de coneixements, descrit a les seccions anteriors, es planteja la pregunta: és possible millorar l'eficàcia del tractament d'exposició al propi cos, en pacients amb AN, mitjançant un entrenament encaminat a modificar els biaixos atencionals que mostren aquest tipus de pacients? Si els resultats confirmen la possibilitat d'incrementar l'efecte del tractament d'exposició per reduir l'ansietat i la por de guanyar pes en pacients amb AN, com a resultat de la modificació del biaix atencional, es comptarà amb un recurs terapèutic nou per millorar els tractaments disponibles actualment per a l'AN, i adaptar-los a un nombre més gran de perfils de pacients. Aquest objectiu és consistent amb l'interès creixent en allò que s'ha anomenat “medicina estratificada”, que té com a finalitat adaptar els tractaments als perfils individuals dels pacients (Lester i Eley, 2013).

Per produir la reducció del biaix atencional s'aplica un entrenament basat en una adaptació del procediment d'inducció de biaix de Smeets, Jansen i Roefs (2011). És un procediment que n'ha mostrat l'eficàcia per produir canvis en els biaixos atencionals en participants sans amb diferents nivells d'insatisfacció corporal. Aquest procediment es va adaptar per produir una reducció del biaix, en lloc d'una inducció de biaix cap a unes parts o altres del cos. El resultat, per tant, no és una atenció més gran cap a unes parts del cos determinades (p. ex. atractives o no atractives, relacionades o no relacionades amb el pes), sinó una distribució equilibrada de l'atenció entre les diferents parts del cos. A més, el procediment es va adaptar per a la seva utilització amb sistemes de RV (HMD) i amb dispositius d'ET integrats en aquests, de manera que l'entrenament es duu a terme mentre el pacient observa mitjançant RV immersiva un avatar que correspon a la simulació de la seva pròpia imatge reflectida en un mirall virtual. L'entrenament es desenvolupa per mitjà de la selecció de figures geomètriques (p.ex. quadrat, rectangle, cercle) que encaixin aproximadament amb parts concretes del cos. Cadascuna de les figures pot tenir diferents colors. El pacient ha de detectar i identificar les figures que van apareixent a diferents parts del cos de l'avatar. La imatge de l'avatar està matisada mitjançant un filtre que en redueix la nitidesa un 75%, de manera que el pacient vegi una imatge difuminada. A la meitat dels estudis, ha de discriminar la forma de la figura i en el 50% restant la discriminació està basada en el color. El canvi en la tasca de discriminació (forma, color) té la finalitat de mantenir la motivació per fer la tasca. A través del dispositiu d'ET, es va programar canvis a l'avatar de manera que tan aviat com la participant centri la seva mirada a la part del cos sobre la qual se situa l'estímul prova (la figura geomètrica), s'elimina el filtre que redueix la nitidesa d'aquesta part del cos, de manera que aquesta destaca respecte a la resta del cos de l'avatar. La part destacada roman així durant quatre segons. S'instrueix el pacient perquè mantingui la mirada sobre la part destacada fins a l'inici del següent estudi (quatre segons). Al llarg de l'entrenament, l'estímul prova apareix sobre alguna de les parts del cos relacionades amb el pes en un 45% dels estudis, i un altre 45% dels estudis apareix sobre alguna de les parts del cos no relacionades amb el pes . En els estudis restants (10%), la prova apareix sobre un dels tres estímuls neutres situats al costat de l'avatar, fora del seu cos (en aquest cas, unes caixes).

Reference: Smeets, E., Jansen, A., y Roefs, A. (2011). Bias for the (un) attractive self: On the role of attention in causing body (dis) satisfaction. Health Psychology, 30(3), 360.

La hipòtesi de partida del projecte és la següent:

Si s'afegeix al tractament usual de l'anorèxia nerviosa un component d'exposició a la imatge corporal mitjançant realitat virtual intensificat a través de la producció d'il·lusió de propietat de la imatge virtual, aleshores el tractament serà més eficaç. Si, a més, s'hi afegeix un component de reducció del biaix atencional cap al cos, aleshores el tractament incrementarà encara més la seva eficàcia.

Els objectius generals són:

1) Desenvolupar un procediment de reducció de biaixos atencionals cap al cos mitjançant tècniques d'Eye Tracking i Realitat Virtual.

2) Integrar aquest procediment en un tractament d'exposició al propi cos encaminat a reduir la por de guanyar pes que pateixen les pacients amb Anorèxia Nerviosa.

3) Analitzar l'increment de l'eficàcia del tractament usual mitjançant la intensificació amb l'addició d'un component d'exposició al cos i mitjançant l'addició d'un component de reducció del biaix atencional

Els objectius específics són:

• 1.- Desenvolupar entorns de realitat virtual, que es puguin presentar mitjançant HMD amb ET incorporat per a l'exposició de pacients amb anorèxia a representacions virtuals de la seva pròpia figura corporal que puguin ser modificades per simular increments progressius de l'índex de massa corporal.
• 2.- Adaptar el procediment de modificació de biaixos atencionals de Smeets, Jansen i Roefs (2011) per utilitzar-los amb la finalitat de reduir biaixos cap al cos, en pacients amb anorèxia, mitjançant tècniques d'ET i RV
• 3.- Comprovar el funcionament del programa desenvolupat a l'objectiu específic 2 mitjançant la seva aplicació en persones sense TCA amb diferents graus d'insatisfacció corporal
• 4.- Realitzar les modificacions necessàries al programa desenvolupat a l'objectiu específic 2, després de l'anàlisi dels resultats de l'estudi pilot corresponent a l'objectiu 3.
• 5.- Comprovar el funcionament del programa modificat a l'objectiu específic 4 mitjançant un estudi pilot realitzat amb pacients amb AN. Se n'examinarà tant el funcionament general com la capacitat per reduir el biaix atencional cap al cos.
• 6.- Realitzar les modificacions necessàries al programa, després de l'anàlisi dels resultats de l'estudi pilot corresponent a l'objectiu 5.
• 7.- Dur a terme un estudi clínic controlat aleatoritzat per analitzar l‟eficàcia d'una intensificació del tractament usual de l'AN mitjançant l‟addició d'un component d'exposició al propi cos i un component de reducció del biaix atencional.
• 8.- Elaborar un protocol dintervenció, incloent un manual clínic per a pacients amb anorèxia basat en els resultats de l'estudi realitzat per assolir lobjectiu 7.
• 9.- Construcció i publicació d'un lloc web per a la difusió lliure dels entorns virtuals i procediments desenvolupats al projecte.
• 10.- Difusió dels resultats dels estudis realitzats a través de publicacions científiques amb índex d'impacte i presentacions en congressos.