Aprenentatge professionalitzador

Aprendre a Través de l’EMoció: Aprendre COmunicant a Ciències de la Terra ATEMCO

És important que l’aprenentatge es pugui fer mitjançant activitats acadèmiques que involucrin o despertin l’emoció, que sigui motivadores, que fomentin la creativitat i que es puguin realitzar des del plaer (Bueno, 2017). Una de les múltiples vies per aprendre incentivant aquests aspectes passa per l’ús de metodologies docents actualitzades, com són l’ús de dispositius digitals i dels formats àudio-visuals, com l’enregistrament de vídeos i/o d’àudios.

Cultura intergeneracional de la clínica d’economia familiar i social del Projecte dret al Dret. Aplicació als TFG del doble grau d’ADE-Dret.

Aquest projecte treballa per la promoció de llaços entre els estudiants de grau i estudiants sènior de la Universitat de l’Experiència (a partir d’ara UE). L’existència d’activitats acadèmiques conjuntes a l’entorn d’aquests dos col·lectius ja fa un temps que es desenvolupen en universitats on existeixen programes universitaris per adults. Per tant, els programes de la UE de la Universitat de Barcelona son un bon entorn per treballar sobre aquestes iniciatives.

GENINSEC: Disseny d’un Recurs Obert d’Aprenentatge en línia per a l’elaboració del Treball Final de Grau /Master en Ciències Socials amb perspectiva de gènere i interseccional.

Aquest projecte d'innovació docent té com a finalitat elaborar i avaluar de forma participativa amb l’alumnat de grau de Sociologia i dels màsters de Sociologia i d'Estudis de Dones i Gènere, un recurs obert d’aprenentatge (Open Educational Resource) en línia orientat a facilitar l'acompanyament en el procés de redacció del Treball Final de Grau / Treball final de Master i que incorpori la incorporació de la perspectiva de gènere i interseccional.

Podcast - Desenvolupament d'un medicament

El procés de convergència a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) i la docència basada en les competències requereixen el disseny d'activitats d'aprenentatge que permetin adquirir, construir els coneixements d'una manera funcional. És a dir, l'alumne ha de poder fer servir, mobilitzar els seus coneixements quan sigui necessari, per exemple a la pràctica de la seva futura professió.

Nom llarg: 
M.I.M.A. Memòria i matèria artística.
Presentació: 

La creació artística contemporània disposa de valors potencials en perill de desaparició, fonamentalment ens referim a la creixent falta de coneixement de la matèria artística i la tendència al consum de matèries processades industrials. Aquesta fenomenologia condiciona un allunyament per part de l’artista d’aquella estreta vinculació amb la matèria, de la seva obtenció natural i els seu processament, de la seva aplicació tècnica així com en conseqüència del coneixement empíric dels seus principis i possibilitats. Molts artistes del segle XX i XXI, innovadors en tants aspectes, ha anat perdent sense quasi adonar-se l’extraordinari potencial que suposa el coneixement del material des de la tradició i l’ofici, menyspreant l’artesania i els sabers populars que es conserven a la memòria dels pobles i que són part de les seves arrels. Centrats en el coneixement de la matèria artística com a valor sine qua non de la fenomenologia creativa, la nostra actuació vol desenvolupar línies de treball amb l’alumnat de Grau en Belles Arts fonamentades en:

- Recuperació i experimentacions amb materials, tècniques i procediments artístics i artesanals tradicionals i en perill d’oblit.

- Elaboració de cartografies didàctiques de proximitat relatives a materials naturals i sostenibles emprats o amb potencialitat de ser emprats en els processos creatius de l’àmbit plàstic propis dels estudis de grau en Belles Arts.

- Establir línies d’experimentació a l’aula que reforcin el coneixement i ús de la matèria artística pretèrita i la seva potencialitat en els llenguatges creatius contemporanis. 

Codi UB: 
GINDO-UB/188
Coordinació: 
Romero Pineda, Rafael
Membres del grup: 
Carme Porta Salvia
Julio César Ortega Solano
Oriol Vaz-Romero Trueba
Massimo Cova
Xavier Martín Llavaneras
Pamela Martínez Rodríguez
Jaime Ramon Fortuny Agramunt
Alexandre Prunés i Bosch
Ariadna Queralt Aluja.U.B. Estudiant. Grau en Conservació-Restauració
Zaida Mateo Vallejo U.B. Estudiant. Màster
Anna Pujol Piqué U.B. Estudiant. Grau en Belles Arts
Antonio Pablo Romero González. U.A.M. Universidad Autónoma de Madrid
Andrea de Souza Rocha Larrosa. Instituto de Formación Docente de Rocha. Uruguay
Fabiola Claudia de la Precilla.Universidad Nacional de Córdoba.Argentina.
Qi Luo. Acadèmia de Belles Arts de la República Popular de Xina.
Marcelo Larrosa Martinatto. Universidad de la República. Uruguay.
Jesús Caballero Caballero (Universidad de Jaén)

Innovació docent per a la conscienciació a les aules universitàries de la violència verbal sexista

L’equip rectoral de la Universitat de Barcelona compta des de fa anys amb un vicerectorat dedicat a la igualtat i al gènere. Des d’aquest vicerectorat s’han impulsat iniciatives diverses entre les quals convé destacar la creació de la Unitat d’Igualtat de la UB. L’objectiu d’aquesta unitat és fer que sigui una realitat la igualtat entre totes les persones que formem la comunitat universitària.

DITIFET: Desenvolupament d'Iniciatives Tutoritzades d'Innovació Fetes amb Equips de Treball

Donada l’orientació professional predominant en la majoria dels ensenyament d’enginyeria, és cabdal incloure en l’aprenentatge actuacions que permetin desenvolupar l’adquisició de les competències de creativitat, innovació i capacitat d’emprenedoria. El fet de dissenyar i implementar actuacions que s’hagin de desenvolupar en equips de treball fa compatibles la formació de competències amb aquesta orientació al mateix que fomentar la competència de treball en equip.

Millorar la col·laboració entre escola i universitat per un pràcticum en connexió amb els reptes educatius de l’escola

Les pràctiques de mestre de Primària es desenvolupen sovint en un marc de poca connexió entre la universitat i l’escola. Habitualment aquesta última és vista com l’àmbit d’aplicació dels coneixements acadèmics que s’aprenen a la universitat i, en conseqüència, prèvia a l’entrada dels estudiants a l’escola de pràctiques, aquests tenen una escassa representació de les necessitats educatives dels nens i nenes del centre escolar i també dels reptes i actuacions de l’equip de docents per donar-los-hi resposta.

Pàgines