Segons la Guia per a l'avaluació de competències en medicina (1): AQU Catalunya (2004), al Marc general per a la integració europea, defineix la competència com «la combinació de sabers tècnics, metodològics i participatius que s'actualitzen en una situació i en un moment particulars». ANECA (2004) defineix el terme competència com «el conjunt de coneixements, habilitats i destreses relacionats amb el programa formatiu que capacita l'alumne per dur a terme les tasques professionals recollides en el perfil de graduat del programa».

Aquest projecte d’innovació té com a finalitat que l'alumne del grau de Podologia desenvolupi, incorpori i assoleixi de forma òptima la competència professional específica d’habilitats clíniques relacionada amb la realització d’una història clínica, reflectida en el llibre blanc de la titulació del grau en Podologia. Aquest projecte es centra en l’apartat de l’historia clínica anomenat interrogatori clínic o anamnesi i específicament en l’anamnesi pediàtrica.

L’anamnesi és una de les parts fonamentals d’una història clínica, imprescindible a la recerca del diagnòstic. Cyril Mc Bryde no només l’hi donava una especial importància a l'interrogatori, sinó que ho considerava més difícil i dependent de més habilitats que l'examen físic. (2)

Segons bibliografia consultada "Als estudiants se'ls dificulta sistematitzar l'anamnesi i construir el cronopatograma, ja que manquen d'un model teòric pràctic de referència que faciliti la formació i el desenvolupament d'aquesta habilitat"(3).

Referent a la competència de realització de l'anamnesi són dues les habilitats clíniques fonamentals a avaluar. En primer lloc, la sistematització d'una història completa:  l'ordre i la claredat en l'anamnesi, mostrant si l'alumne coneix la matèria teòrica i la identificació dels fets claus, que siguin els que conjuntament a una exploració detallada i sistematitzada ens facin establir el diagnòstic de sospita.  Posteriorment, la comunicació amb el pacient. L'empatia ha de ser una característica de l'humanisme que se li requereix a tot professional de la salut. La manera de dirigir-se al pacient, de guanyar-se la confiança del mateix resulta del tot necessària perquè la trobada mèdica-pacient sigui satisfactòria. Amb una bona comunicació s'aconsegueix optimitzar la informació que es recull en la història clínica. Sense una bona comunicació poden quedar aspectes molt importants i rellevants sobre la malaltia no recollits en la història clínica (4).

Assolir els coneixements i habilitats necessàries per tal d’aconseguir la competència de realització d´una anamnesi, requereix d’un aprenentatge progressiu durant tota seva formació acadèmica, principalment durant els tres primers anys del grau. Segons Reynosa M.et al. (5) "El saber-saber, saber fer i saber ser inclou la tríada cognitiva, afectiu, conductual vinculat a la competència d'innovació educativa, però no als nivells bàsics estructurals".  Per tant, aquesta formació ha d’estar encaminada en assolir de forma esgraonada els coneixements teòrics relacionats amb aspectes formals de l’estructura d’una història clínica, així com de les diferents patologies clíniques. El foment de l’empatia i la creació de recorreguts curriculars en els diferents graus sanitaris com el de Medicina ja ha estat demostrat com imprescindible (6).  

El perfil principal de l'alumnat de primer any del Grau de Podologia és un estudiant provinent de batxillerat, sense coneixements previs en l'àrea de la salut i en un percentatge important sense una vocació professional clara.

La formació professional dels alumnes a l'àrea de la salut és complexa, ja que no només consisteix en aprenentatge teòric, la pràctica es converteix en un procés fonamental en ells, on aprendre a manejar no només les condicions patològiques resulta important, sinó que és imperant que els alumnes aconsegueixin la capacitat de l'atenció integral del pacient, preocupant-se de la persona, les emocions i el benestar.

Els coneixements teòrics d’estructura bàsica de la història clínica, així com terminologia mèdica correcta son impartits a l'assignatura de primer curs de "Fonaments i Tècniques en Podologia". A quart curs, a l’assignatura de “Podologia pediàtrica” es treballen els coneixements teòrics específics del pacient infantil y durant les assignatures del Pràcticum, l’alumne realitza practiques clíniques assistencials en pacients reals, en les quals haurà de realitzar correctament l’anamnesi per tal d’aconseguir un diagnòstic i tractament correcte.

Aquest projecte pretén, mitjançant la implementació de metodologies com simulació per role-playing, aula inversa, portafolis o visualització films, millorar el grau competencial de l’alumnat en la realització de l’anamnesi del pacient pediàtric, afavorint la seva òptima activitat assistencial futura.