La recuperació de la biodiversitat d'aigua dolça europea s'ha aturat

La biodiversitat d'aigua dolça enfronta una batalla dura contra les pressions antropogèniques. 

Els ecosistemes d’aigua dolça estàn sota pressió. Aquests ecosistemes tenen un paper vital en el manteniment de l'equilibri del nostre planeta i ofereixen serveis ecosistèmics clau, com aigua potable, fonts d'aliments, producció d'energia i oportunitats recreatives. Tot i això, les activitats humanes han exercit una enorme pressió sobre aquests ecosistemes; l'agricultura, la urbanització i la contaminació s'han acumulat amb el temps i han causat danys importants. 

L'article publicat aquest 9 d'agost del 2023 a la revista Nature, en coautoria amb la investigadora de l'IRBio Núria Bonada, del FEHM Lab alerta que “la recuperació de la biodiversitat d'aigua dolça europea s'ha aturat”. El treball ha estat liderat per Peter Haase del Senckenberg Forschungsinstitut und Naturmuseum de Frankfurt amb les contribucions de la Dra. Bonada en el disseny conceptual de l’estudi i amb dades variades de biodiversitat de macro invertebrats del propi grup de recerca com de les administracions de l’aigua (ACA, CH de l’Ebre).  

Els invertebrats d’aigua dolça tenen un paper fonamental en els processos dels ecosistemes, inclosa la descomposició de la matèria orgànica, la filtració de l’aigua i el transport de nutrients. També són essencials per a la monitorització de la qualitat de l'aigua. L'estudi es va centrar en aquest grup per avaluar els canvis tant taxonòmics com de diversitat funcional. 

A causa d'una llarga història de pressions antropogèniques, els ecosistemes d'aigua dolça es troben entre els més vulnerables a la pèrdua de biodiversitat. 

La recerca  inclou cinc dècades de seguiment a 22 països europeus aportant llum sobre l'estat de la biodiversitat d'aigua dolça i els desafiaments que enfronta. L'estudi va analitzar 1.816 sèries temporals de comunitats d'invertebrats d'aigua dolça recopilades entre el 1968 i el 2020, ha permès als investigadors quantificar els canvis temporals en la diversitat taxonòmica i funcional, així com les respostes a les pressions i gradients ambientals 

Senyals encoratjadores de recuperació però novetats preocupants 

L'estudi va mostrar que hi ha hagut augments generals en la riquesa de tàxons (0,73% per any), la riquesa funcional (2,4% per any) i l'abundància (1,17% per any) a les comunitats d'invertebrats de aigua dolça. Aquestes tendències positives s'atribueixen a les mesures de mitigació implementades a les dècades de 1990 i 2000, el tractament d'aigües residuals i la restauració hidromorfològica. 

Des del 2010, aquestes tendències positives s'han estancat. La desacceleració de la recuperació de la biodiversitat suggereix que les mesures de mitigació actuals poden ser menys eficaces o que hi ha amenaces noves i persistents, com els contaminants emergents, el canvi climàtic i les espècies invasores, que continuen desafiant els ecosistemes d'aigua dolça. El clima, els impactes de les preses i el percentatge d'àrees urbanes i terres de cultiu estan relacionats amb les comunitats d'invertebrats d'aigua dolça d'Europa, identificar els impulsors del canvi biòtic és essencial per a les estratègies de gestió. 

• El clima juga un paper important i els llocs van experimentar un augment de la temperatura de l'aire i les precipitacions amb el temps. Els llocs en àrees més càlides tenien més probabilitats de guanyar tàxons, cosa que suggereix que l'escalfament climàtic pot no haver assolit nivells crítics per a molts invertebrats d'aigua dolça. 

  

• Les preses han tingut un impacte negatiu en la riquesa, abundància, riquesa funcional i redundància funcional de tàxons. Alteren les càrregues de sediments, redueixen la connectivitat i canvien el flux dels rius, afectant la biodiversitat. 

 

• Les àrees urbanes i les terres de cultiu han afectat negativament la riquesa i abundància taxonòmica i funcional.  

 

Mesures de mitigació i una crida a l'acció 

Tot i les millores experimentades després de les mesures de mitigació, el panorama mundial continua sent ombrívol, amb creixents factors d’estres i una mala qualitat biològica dels rius. Les troballes d'aquest estudi extens serveixen com una crida d'atenció. Els ecosistemes d'aigua dolça es troben en una conjuntura crítica i la recuperació requereix esforços concertats. Per revitalitzar la recuperació dels ecosistemes d’aigua dolça, l’estudi exigeix diverses mesures crucials: 

• Gestió específica: Les accions de gestió han de centrar-se en llocs amb més risc de disminució de la biodiversitat, com les aigües avall d'àrees urbanes, terres de cultiu i preses. 

 

•  Gestió de la terra: calen canvis substancials a escala de conca en la gestió de la terra per reduir l'extracció d'aigua i les aportacions de contaminants, inclosos sediments fins, pesticides i fertilitzants. 

 

•  Tractament d'aigües residuals: Cal una inversió significativa per actualitzar les xarxes de clavegueram i millorar les plantes de tractament d'aigües residuals per gestionar millor els desbordaments d'aigües pluvials i eliminar-ne els contaminants. 

  

• Restauració hidromorfològica: Cal intensificar els esforços per re-connectar rius i planes al·luvials per millorar el funcionament dels ecosistemes i adaptar els sistemes fluvials a futurs règims climàtics i hidrològics.

 

•  Monitorització: Donar prioritat a la monitorització estandarditzada, a gran escala i a llarg termini de la biodiversitat, juntament amb la recopilació de dades ambientals, és essencial per caracteritzar els canvis temporals en la biodiversitat i identificar llocs d'alt risc. 

Mirant cap al futur 

L'estudi destaca la necessitat d’una gestió ambiental adaptativa: que reconegui els objectius de conservació i restauració per adaptar-se al canvi global i protegir la biodiversitat restant de la Terra. La Dra. Bonada va comentar les implicacions de l'estudi: "La biodiversitat fluvial s'ha anat recuperant amb totes les mesures que s'han fet fins al 2010, però a partir del 2010, tot i aquestes mesures, no s'ha vist una millora. Això s'explica perquè la contaminació grossa com la matèria orgànica és més fàcil d'eliminar, però la contaminació més petita és més complicada. Per tant, calen mesures específiques per aquest tipus de contaminació i destinades a fer front a noves pertorbacions, com els contaminants emergents o els efectes del canvi climàtic." 

Ateses les noves pressions i persistents sobre els ecosistemes d'aigua dolça, inclosos els contaminants emergents, el canvi climàtic i la propagació d'espècies invasores, es demana una mitigació addicional per reactivar la recuperació de la biodiversitat d'aigua dolça. 

Font: Haase, P., Bowler, D. E., Baker, N. J., Bonada, N., Domisch, S., Garcia Marquez, J. R., ... & Welti, E. A. (2023). The recovery of European freshwater biodiversity has come to a halt. Nature, 1-7.10.1038/s41586-023-06400-1 
Foto: Núria Bonada