LIFE Pyrenees4Clima: un projecte per a un futur resilient als Pirineus davant el canvi climàtic

Cap a una comunitat de muntanya transfronterera resilient al canvi climàtic als Pirineus és el lema del projecte Pyrenees4Clima, una iniciativa del programa LIFE de la Unió Europea -un dels principals instruments europeus per a impulsar projectes sobre el medi ambient i el clima- que compta amb la participació d’equips investigadors de la Universitat de Barcelona.

El projecte està coordinat per l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC), i és una iniciativa transfronterera de cooperació territorial en matèria de canvi climàtic de la Comunitat de Treball dels Pirineus. Es desplegarà durant el període 2024-2031, té un pressupost d’uns 20 milions d’euros -el 60% són finançats per la UE- i hi participen quaranta entitats d’Espanya, França i Andorra.

En concret, Pyrenees4Clima es durà a terme amb la participació d’un equip dirigit pel professor Aaron Pérez, membre del Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació (GeoVeg) liderat pel professor Josep M. Ninot, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio), i dos equips del GRC de Meteorologia del Departament de Física Aplicada de la Facultat de Física, liderats per la catedràtica M. Carmen Llasat, de la Facultat de Física, lʼInstitut de Sistemes Complexos (UBICS) i lʼInstitut de Recerca de lʼAigua (IdRA) de la UB i el catedràtic Joan Bech, de la Facultat de Física i lʼInstitut de Recerca de lʼAigua (IdRA) de la UB.

Espècies vegetals que són sensibles al canvi climàtic

El grup GeoVeg col·labora en l’elaboració d’un catàleg d’espècies vegetals i d’hàbitats sensibles al canvi climàtic als Pirineus,  i hi participa en el seguiment d’espècies de congestera com a continuació de projectes INTERREG iniciats l’any 2012. Les espècies de congestera són relictes glacials que troben refugi als indrets més llargament innivats de les altes muntanyes, i són especialment interessants als Pirineus pel fet que moltes d’elles hi troben el seu límit meridional de distribució. Per tant, són espècies molt sensibles al canvi climàtic, un fenomen que provoca una fosa de la neu cada cop més primerenca a causa de l’increment de les temperatures i la disminució de les precipitacions hivernals. Les dades obtingudes permetran conèixer l’evolució d’aquestes espècies tan sensibles, així com establir indicadors del canvi climàtic per a la vegetació de l’alta muntanya pirinenca.

Estudiar les situacions extremes en meteorologia i climatologia

El Grup d’Anàlisi de Situacions Meterològiques Adverses (GAMA) investigarà l’impacte del canvi climàtic en el cicle hidrològic dels Pirineus i desenvoluparà eines de predicció estacional per mitigar-ne els efectes. En aquesta tasca, també hi col·laboren l’Observatori de l’Ebre i l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME), que aporten la seva expertesa en l’aplicació de tècniques de regionalització, la correcció de biaixos i la verificació de prediccions estacionals. L’objectiu final és proporcionar prediccions de precipitació, temperatura i regadiu de mesos vista que facilitin una gestió dels recursos hídrics més adaptada a les necessitats dels usuaris en el marc d’aquests horitzons temporals, tot reduint la seva vulnerabilitat en situacions de sequera. Aquestes activitats estan programades per als districtes de regadiu de l'Urgell i l’Algerri-Balaguer, de gran importància agrícola, i també a Andorra, on hi ha una competència alta pels recursos hídrics entre el sector turístic, la producció hidroelèctrica i el consum urbà.

Un altre equip científic del GRC de Meteorologia investigarà l’efecte de condicions meteorològiques extremes en la qualitat de l’aire als Pirineus i l’impacte en la població i els ecosistemes dins el context actual de canvi climàtic. L’objectiu és determinar com els extrems meteorològics i climàtics influeixen en els nivells de qualitat de l'aire al massís pirinenc. Per això, s'identificaran situacions meteorològiques favorables i desfavorables en episodis d'elevada contaminació, els contaminants crítics i la relació amb factors meteorològics com ara l’existència d’inversions tèrmiques o la interacció de contaminants amb processos de rentat atmosfèric causat per la precipitació. Les concentracions de contaminants s’obtindran mitjançant sensors de mesura fixos i mòbils i dades satèl·lit, i es complementaran mitjançant sistemes de modelització de la qualitat de l’aire. Les dades obtingudes en zones pilot permetran una comparació entre àrees de diferent tipologia d’ús del sòl en diverses zones transfrontereres dels Pirineus