Factors clau darrere de l'estabilitat dinàmica de la població d'aufrany a l'Espanya continental

En un món que s'enfronta a una crisi de biodiversitat, comprendre la distribució i l'abundància de les espècies en perill d'extinció és fonamental per aconseguir esforços de conservació eficaços.  

L'aufrany (Neophron percnopterus), una de les quatre espècies de voltors que habiten el nostre país es considera una de les espècies més escasses i amenaçades a nivell mundial. Espanya és un dels països que acull el nombre més gran d'individus de l'espècie, per la qual cosa conèixer-ne la dinàmica poblacional i els factors que la determinen la distribució és clau per determinar accions de conservació. 

Nombre de parelles reproductores estable, però amb distribució variable al llarg del temps 

L'estudi ha ampliat el coneixement sobre la variació temporal i territorial de la població d'aufrany a l'Espanya continental. Les troballes indiquen que la població presenta una estabilitat a nivell nacional després que en anteriors dècades va patir un gran declivi. Cal remarcar que algunes àrees de l'Oest peninsular (e.g., Extremadura i Arribes de Duero) segueixen sent nuclis sòlids de la població, remarcant la fidelitat d'aquesta espècie als seus territoris de reproducció, aspecte conegut a la majoria dels rapinyaires territorials. Tot i això, la comparació dels mapes de distribució dels últims tres censos va mostrar canvis en el nombre de parelles en algunes zones; mentre que en algunes zones hi va haver una gran disminució en altres va haver un augment i fins i tot àrees de nova colonització. 

Factors que incideixen en la distribució de la població a diferents escales 

S'ha vist que les àrees amb altes densitats de parelles reproductores d'aufrany estan fortament relacionades amb presència de bestiar boví i altres espècies de voltor, com el voltor comú. En aquest sentit, el bestiar té un paper crucial a l'hora de proporcionar carronya i excrements, una font d'aliment per a aquest rapinyaire. D'altra banda, hi ha una forta interacció entre l'aufrany comú i el voltor comú ja que comparteixen molts requisits ecològics, com les zones de cria (e.i., penya-segats) i les fonts d'aliment (e.i., carronyes). Aquest solapament provoca que la presència de voltor comú sigui un indicador, no només d'hàbitats de reproducció adequats sinó de zones d'alimentació per a l'aufrany comú. 

Altres factors tenen una influència positiva sobre l'abundància d'aufrany a nivell local, com ara àrees on predominen les deveses o on hi ha abocadors (e.i., zones suplementàries d'alimentació). En aquestes zones la disponibilitat d'aliment tendeix a ser més gran -a les deveses predomina la ramaderia extensiva de la qual es pot aprofitar els cadàvers i als abocadors es diposita aliment específic per a les aus necròfagues- per tant, l'ecosistema pot suportar un nombre més gran de parelles reproductores. Tot i això, aquest estudi també mostra l'existència de factors que incideixen negativament en l'abundància (baixes densitats) d'aufrany com, per exemple, la presència de turbines eòliques, infraestructures amb què es coneix que poden col·lisionar. Aquest fet genera preocupació sobre les potencials amenaces que representen les infraestructures humanes per a la supervivència de l'aufrany comú i ressalta la importància de la protecció d'àrees habitades per espècies en perill d'extinció. 

Investigació aplicada a la conservació. 

La Dra. Catuxa Cerecedo Iglesias, primera autora, comenta les implicacions de l'estudi en la gestió: “En el nostre treball, en el qual ens centrem en una de les espècies de voltors més amenaçades, destaquem l'existència de factors ambientals i antròpics que influeixen en la distribució de l'aufrany comú a diferents escales. Per exemple, mentre la disponibilitat d'aliment procedent de la ramaderia extensiva de boví afecta tota la distribució de l'espècie, hi ha altres factors ambientals que impacten les poblacions a nivell local. Per tant, les estratègies de conservació s'haurien de plantejar d'una manera jeràrquica, és a dir, implementant accions diferents a diferents escales.” 

En aquest sentit, els autors recomanen que per a una millor conservació d'aquesta espècie caldria, per una banda, implementar una estratègia nacional centrada en la promoció de la ramaderia extensiva, per incrementar la disponibilitat d'aliment destinat a les aus carronyeres i que els cadàvers poguessin romandre al camp on serien consumits pels carronyers enlloc d’incinerar-sen. D'aquesta manera aquestes aus farien el paper sanitari que històricament han exercit. D'altra banda, les infraestructures de generació o transport d'energia s'haurien d'ubicar fora de les àrees on viu l'espècie, cosa que seria clau per evitar l'abandonament de territoris i reduir la mortalitat. 

A més, segons el Dr. Joan Real “En un marc de canvis d'escenaris futurs cap a una economia circular i sostenibilitat, calen polítiques globals que permetin la compatibilitat d'aquests amb la conservació de la biodiversitat i en concret les espècies amenaçades que a més són indicadores de qualitat dels nostres ecosistemes i de les zones on vivim. Per això, a més d'estratègies globals nacionals i supranacionals calen aproximacions locals, la qual cosa implica que gestors, parts interessades (ramaders, caçadors…) i investigadors es coordinin i treballin conjuntament en pro de la conservació de les espècies amenaçades i biodiversitat”.

Col·laboració amb organismes. 

Finalment, aquest estudi s'ha desenvolupat gràcies a l'ajuda d'organitzacions com SEO/Birdlife i WWF que han cedit les dades de censos d'aufrany comú a escala nacional i la base de dades d'enverinaments de la fauna salvatge a Espanya, respectivament. També ha comptat el finançament del Ministeri de Ciència i Innovació del Govern d'Espanya.  

Font: Cerecedo-Iglesias, C., Pretus, J. L., Hernández-Matías, A., Cortés-Avizanda, A., & Real, J. (2023). Key Factors behind the Dynamic Stability of Pairs of Egyptian Vultures in Continental Spain. Animals, 13(17), 2775. 

Foto: Lluis Mir.