mobilitzacions

1977 Moviment salvem Gallecs.

 

Altres mobilitzacions

 

Moviment salvem Gallecs 

Paraules clau

Moviment per la preservació d'un espai natural.

Objectiu

Aturar el projecte urbanístic pel qual s'havia de crear una ciutat de 150.000 habitants i que suposava la destrucció de 1.472 ha de set municipis, en un espai agrícola i forestal de gran valor ecològic.

Àmbit d'actuació

Mollet del Vallès, Sta. Perpètua, Parets del Vallès, Montcada i Reixac, Lliçà de Vall, Palau i Polinyà. (Comarcal).

Components

Comissió per a la defensa de Gallecs, formada per veïns dels pobles afectats, persones de la pagesia i molts joves vinguts, en la seva majoria, de Barcelona.

Durada

L'estiu del 1977 es va crear la Comissió per a la defensa de Gallecs i van començar les primeres ocupacions. El dur treball portat a terme va produir el desgast, el cansament i l'arribada de la dissolució de la Comissió, i conseqüentment la desmobilització que va durar fins a l'any 1992

Antecedents

La problemàtica de Gallecs es remunta finals dels anys 60, quan el govern franquista va planejar la creació de ciutats "artificials" per a "descongestionar" les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona.

Estat actual

El 1992 es crea el Grup Ecologista Cànem, que reinicia la mobilització. El 1993 es crea la Taula Pro-referèndum Salvem gallecs. No s'han deixat de realitzar actes fins el dia d'avui.

Desenvolupament

Coincidint amb l'arribada de la democràcia formal, el 1977, comencen a ocupar-se cases abandonades per grups de joves amb plantejaments ecologistes que busquen noves formes de vida confiats que el món rural els en donarà. L'estiu de 1977 es va crear la Comissió per a la defensa de Gallecs . La Comissió promovia ocupacions, ja que era important formar un poble vivent com a bastió de defensa, i la gent ocupant era conscient del problema de Gallecs. Des de 1977 Gallecs ha estat l'escenari d'una llarga lluita per aconseguir la seva preservació. L'any 1978, vuit mil persones es van manifestar per aquest objectiu. Paral·lelament, nombroses masies abandonades van ser ocupades. A l'inici dels anys 80 havien més d'un centenar d' "okupes" ecologistes, que van jugar un important paper en la defensa de Gallecs. Fins a l'any 1981, la Comissió per a la defensa de Gallecs continuava organitzant actes i mobilitzacions, però la participació era cada vegada menys nombrosa. El dur treball portat a terme va produir el desgast, el cansament i l'arribada de la dissolució de la Comissió, i conseqüentment, la desmobilització que va durar fins a l'any 1992. L'any 1992, amb la constitució del grup ecologista Cànem, va tornar a revifar, i les activitats ja no s'han aturat fins l'actualitat.

Fonts d'informació

Ecologistes en Acció.

Pàgina web

 

 

 

 

 

  Grup de Geògrafs per l'Ecologia Social

Etiquetas: 

Etiquetas: 

1976 Associació Cerdanyola Via Verda.

 

Altres mobilitzacions

 

Associació Cerdanyola Via Verda

Paraules clau

 

Objectiu

Lluitar des de diferents vessants per a la preservació de la Via Verda, una territori que uneix Collserola amb Sant Llorenç de Munt i que actua com a corredor biològic.

•  Lluita contra el Túnel d'Horta.

•  Preservar els Espais Naturals existents a Cerdanyola.

•  Oposar-se a la densificació urbanística i industrial.

•  No al centre direccional

Àmbit d'actuació

Cerdanyola del Vallès (Local).

Components

Persones individuals veïns i veïnes de Cerdanyola.

Antecedents

L'inici de la associació sembla ser que fou les reivindicacions contra el Túnel d'Horta, projecte que ja estava contemplat en el Pla territorial de 1976 però que finalment es va desestimar.

Durada

Actualment l'Associació està treballant en diferents projectes tots relacionats amb la preservació de l'espai de la Via Verda.

Desenvolupament

L'Associació realitza diverses activitats anuals orientades a la difusió de coneixement i a la reivindicació de les seves lluites. Organitza exposicions i xerrades, excursions reivindicatives i festives, participació en fires, bicicletades populars per Collserola... A part d'aquests actes festius informatius, l'associació ha tinguts diferents reunions amb diversos nivells governamentals per tal de manifestar el malestar o l'oposició als projectes.

L'associació forma part de diferents organismes com: Consell consultiu del Consorci de Collserola, i de la plataforma Ciutadana per un Nou marc de Protecció de la Serra de Collserola.

Fonts d'informació

 

Pàgina web

 

  Grup de Geògrafs per l'Ecologia Social

Etiquetas: 

Etiquetas: 

1974 Moviment antiincineradora de La Ferreria.

 

Altres mobilitzacions

 

 

Moviment antiincineradora de La Ferreria

Paraules clau

Moviment contra una planta incineradora.

Objectiu

Aturar la planta incineradora llavors en funcionament de Montcada i Reixac.

Àmbit d'actuació

Montcada i Reixac, Cerdanyola i Ripollet. (Local).

Components

Grup de Medi Ambient-Ecologistes en Acció de Montcada i Reixac, Federació d'Associacions de veïns de de Montcada, Agrupacions de veïns de Ripollet i Cerdanyola, Ecologistes en Acció de Catalunya, Greenpeace, Depana, CEPA i Favmir.

Durada

S'inicia el moviment a finals dels anys 80 amb les primeres reunions i mobilitzacions. Finalitza quan es tanca la incineradora el 30 de setembre de 2004.

Antecedents

A l'any 1974 es va construir la Planta Incineradora de Montcada, que va entrar en funcionament al maig de 1975, sense cap tipus de filtre, sense cap control sobre la combustió, sense cap noció sobre la dispersió de gasos, amb una curta ximenèia que fumejava per tot l'entorn i amb una capacitat de 18.000 Tm/any. La incineració començava a plantejar problemes a altres països de la UE, per això van començar les mobilitzacions contra la incineradora. Arran d'una alarma social envers les toxines emesses per aquest tipus d'instal·lacions.

Estat actual

Aquesta mobilització de veins i entitats diverses s'ha transformat actualment , algunes d'elles, en la mobilització contra l'Ecoparc II, que és la instal·lació de tractament de residus que es va col·locar en lloc de la incineradora.

Desenvolupament

A finals dels anys 80 els veïns de les poblacions afectades per la inicneradora de La Ferreria van començar a manifestar-se i a protestar en contra la incineradora. Aquesta incineradora es va posar en funcionament al 1975. Al 1992 es va demostrar desprès d'un estudi dels d'anys que produeixen aquest tipus de plantes de tractament finalista dels residus, i els diferents partits polítics van començar unificar un mateix missatge en contra la incineradora. Al 1995 les diverses mobilitzacions participants van realitzar una manifestació conjunta reivindicant el tancament de la incineradora (buscar data).

1999- Els ciutadans per a lluitar contra aquesta incineradora duent a terme la ILP (Iniciativa Legislativa Popular). L'unica eina democràtica que podia permetre el seu tancament. Fou la primera presentada en tot Catalunya, i finalitzà amb un clar fracàs dels polítics que van trangiversar el text i no van saber escoltar la veu de les 100.000 firmes recollides.

 

 

 

  Grup de Geògrafs per l'Ecologia Social

Etiquetas: 

Páginas

Suscribirse a RSS - mobilitzacions