mobilitzacions

1985 Mobilització contra l'abocador de Vacamorta a Cruïlles

 

Altres mobilitzacions

 

 

Mobilització pel tancament de l'abocador de Vacamorta a Cruïlles

Paraules clau  

Objectiu

Aturar la posada en funcionament de l'abocador de Vacamort.

Àmbit d'actuació

Cruïlles, Puigventós , Monells, Sant Sadurní d'Heura, Corçà i La Bisbal d'Empordà. (Comarcal).

 

Components

La Plataforma Alternativa a l'Abocador de Cruïlles (PAAC), l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG), L'Associació de veïns, el Grup de Defensa del Ter, l'Associació d'Amics de les Gavarres i l'AENS juntament amb l'Associació de Suport Forestal es van oposar a l'obertura de la instal·lació.

Durada

Des de la construcció de l'abocador el 1997 fins avui en dia.

Antecedents

El 1985, la Generalitat i el Consorci de la Costa Brava van proposar la construcció d'un macroabocador (d'uns 80.000 m 2 ) a aquesta zona que recollís les deixalles de prop de 50 municipis. Hi van haver diferents mobilitzacions, i la forta pressió pública va contribuir en la decisió final de l'Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, que s'hi van manifestar en contra. L'abocador de Vacamorta va néixer no com a projecte d'abocador en sí mateix, sinó com a projecte per a restaurar els clots formats per les activitats extractives que s'havien dut a terme durant molts anys a la zona.

Estat actual

L'abocador continua en funcionament, ja que es va acordar que tingués un període de vida de 30 anys.

Desenvolupament

La construcció de l'abocador de Cruïlles per part de l'empresa Recuperació de Pedreres, SL es va aprovar ja el 1997, i el 25 de febrer del 2000 es va lliurar el permís d'obres.

El 21 d'agost del 2000 es va iniciar una recollida de signatures que permetés aclarir el funcionament de la instal·lació, ja que ells manifestaven, que s'havia dut a terme amb poca transparència. La PAAC, formada el 17 de setembre de 2000, considerava que s'estava incomplint l'article de Règim Local que establia que la protecció de la salut pública i el medi ambient són responsabilitat dels ajuntaments. A més, estava convençuda de les possibles filtracions als terrenys, que contaminaven els aqüífers, i de les fuites de gas en el dipòsit.

Es van estudiar possibles accions legals contra l'abocador, ja que rebia tota classe de residus pels quals no estava autoritzat: rebia residus de fora de la comarca, i en principi havia de ser un abocador d'abast comarcal.

El 4 de desembre de 2000, l'empresa explotadora va ser denunciada per vulnerar la normativa de la Generalitat de Catalunya sobre el control dels residus industrials. El dia 8 es publicava una nova acusació per part de l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG) a la planta. El 29 del mateix mes es denunciava l'abocament de lixiviats fora del dipòsit i els perjudicis que aquest causava en els veïns que vivien a 200-300 metres de la planta. Segons van manifestar, un total de 700 persones havien patit alguna vegada cefalees, irritació de les còrnies i mucoses, reaccions al·lèrgiques a la pell o dificultats respiratòries.

El febrer de 2001 una zona de terreres limítrofes a l'abocador van ser incloses a l'inventari de zones humides per protegir, elaborat pel Departament de Medi Ambient. S'ha de tenir en compte que l'abocador va ser construït en zona de terreres i ara ja no ho és.

El maig de 2001, els opositors a l'abocador van presentar públicament un vídeo com a prova de l'abocament de líquids de l'abocador a l'exterior. Més tard, asseguraven l'abocament de residus procedents de Sant Boi i Nîmes (França) a la planta. A part, la PAAC exposava que, segons la legislació vigent, l'abocador hauria d'estar situat a més de 2 km de les zones habitades. En canvi és construït a poc més de 200 metres de les primeres cases habitades. Denunciava que en casos de precipitació intensa, es produïen vessament de líquids perillosos a l'exterior de la instal·lació. Tot i que la sentència va ser favorable als opositors, l'abocador es va tornar a obrir.

Fonts d'informació

Assemblea d'Entitats Ecologistes de Catalunya (AEEC).

Pàgina web

http://www.pangea.org/aeec/

http://www.xtec.es/ieslabisbal/vacamorta

Etiquetas: 

Etiquetas: 

1985 Mobilització pel tancament de l'abocador de Can Mata a Hostalets de Pierola.

Altres mobilitzacions

 

 

 

Mobilització pel tancament de l'abocador de Can Mata dels Hostalets de Pierola

Paraules clau

 

Objectiu

La descontaminació i clausura del abocador de Can Mata dels Hostalets de Pierola.

Àmbit d'actuació

Hostalets de Pierola, Masquefa i Esparreguera (Comarcal).

Components

CEPA, Coordinadora d'Afectats per l'Abocador dels Hostalets de Pierola.

Durada

 

Antecedents

L'abocador de "Can Mata" està situat just al límit del parc natural de la muntanya de Montserrat , enclavat en un torrent, l'aqüífer del qual pertany a la conca del Llobregat, que subministra aigua de boca a la conurbació de Barcelona i a les comarques del Baix Llobregat, el Garraf, l'Alt Penedès i algunes poblacions de l'Anoia. L'abocador va començar a funcionar de forma clandestina al principi dels setenta.

Estat actual

L'abocador continua en funcionament.

Desenvolupament

Sense fer una auditoria prèvia, l'Ajuntament dels Hostalets de Pierola va legalitzar l'abocador, el 5 d'octubre de 1985. L'abocador te llicència d'activitats classificades per a residus sòlids urbans, excloent-ne expressament els residus tòxics i perillosos . Durant el període d'il·legalitat no existeix cap precaució ni en el tipus de residus abocats ni en la seguretat de l'abocador.

El 1988, l'Ajuntament dels Hostalets va ordenar-ne la clausura per múltiples incompliments de les condicions de la llicència i de la normativa ambiental aplicable (la bassa de lixiviats rebentava quan plovia –fet que va provocar denúncies per contaminació d'aigües potables per part de l'Ajuntament de Masquefa-).

Davant de la pressió de l'empresa que gestionava l'abocador i la intervenció de la Junta de Residus de la Generalitat de Catalunya, l'alcalde dictà el decret de 26 d'octubre de 1989 pel qual s'aixecà la suspensió de l'activitat condicionada al compliment de la llicència concedida.

Des de 1991, s'han realitzats de forma periòdica i continuada abocaments de determinats residus perillosos.

Des de 1997 la mobilització ciutadana lluita perquè es clausuri l'abocador.

El 2002 es va trobar restes d'un antropoide de fa 12 milions d'anys durant les obres d'ampliació de l'abocador.

Un informe pericial encarregat pel Tribunal Superior de Justícia indica que les obres d'ampliació de l'abocador de Can Mata podrien haver afectat una part del jaciment paleontològic descobert l'any 2002 a Hostalets de Pierola.

El 2004, una sentència judicial reconeix que a l'abocador de can Mata s'hi han llençat «residus perillosos sense autorització». La sentència deriva d'una demanda interposada per la Coordinadora d'Afectats per l'Abocador dels Hostalets de Pierola contra la Generalitat i l'empresa Cespa davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La coordinadora havia denunciat, en més d'una ocasió, que l'abocador acollia sals d'alumini de segona fosa.

Fonts d'informació

CEPA

Pàgina web

Etiquetas: 

Etiquetas: 

1979 Mobilització contra l'abocador de la Fontsanta.

 

Altres mobilitzacions

 

Mobilització contra l'abocador de la Fontsanta 

Paraules clau

Moviment contra un abocador, residus inerts, agressió contra la salut pública.

Objectiu

Clausurar l'abocador.

Àmbit d'actuació

Esplugas del Llobregat, Sant Just d'Esvern, Sant Joan d'Espí y Cornellà del Llobregat. (Comarcal).

 

Components

Comissió de Seguiment i Control de la Fontsanta, formada pels veïns del barri de les Planes, barri del Gall, Agrupació de Mares i Pares del col·legi públic Lola Anglada i la Coordinadora Ecologista del Baix Llobregat.

Durada

El 1986 la Coordinadora Antiabocadors Químics, membre de la Coordinadora Ecologista del Baix Llobregat, va intervindre en el Ple de l'Ajuntament d'Esplugues del Llobregat per demanar la clausura de l'abocador pel seu perill sobre la salut en l' entorn de l'Escola Lola Anglada i habitatges.

L'última mesura de protesta es va realitzar el 1988, quan l'entitat ecologista CEPA va presentar una demanda a la Comissió de les Comunitats Europees per la construcció d'un jardí públic a la zona afectada sense la necessària desinfecció prèvia.

Antecedents

Al 1979 es va decidir construir l'abocador, però no va ser fins el 1982 que es va reconèixer públicament que seria un abocador de residus industrials. Sense cap estudi ambiental previ, el 1983 s'inicia l'explotació legalitzada de l'abocador.

Estat actual

No se'n constància.

Desenvolupament

El 1985 es comencen a produir les primeres molèsties per males olors i irritacions de pell i ulls de molts nens de l'escola Lola Anglada- localitzada a pocs metres de l'abocador- i de veïns de la zona. El 1986 la Coordinadora Antiabocadors Químics, va intervindre en el Ple de l'Ajuntament d'Esplugues del Llobregat , per demanar la clausura de l'abocador pel seu perill sobre la salut. També van demanar que es duguessin a terme diferents informes tècnics per determinar la toxicitat dels gasos, la situació de la combustió interna, els seus efectes en la contaminació de les aigües. La mort de dos joves del CRIS, en el moment que estaven realitzant anàlisis en un dels pous va dinamitar la situació. La Comissió Antiabocadors de Residus Químics del Baix Llobregat , membres de l' Associació de Veïns del barri de La Plana (Sant Joan D'espí) i membres de la Comissió de Seguiment de l'Abocador de la Fontsanta es van querellar en contra la Mancomunitat Intermunicipal i la Coorporació Metropolitana de Barcelona. La querella es va acompanyar d'una sèrie d'accions populars ( concentració de més de 1000 persones a l'abocador) que pretenien la clausura i la descontaminació de les zones que havien estat afectades. L'última mesura de protesta es va realitzar el 1988, quan l'entitat ecologista CEPA va presentar una demanda a la Comissió de les Comunitats Europees per la construcció d'un jardí públic a la zona afectada sense la necessària desinfecció prèvia.

Fonts d'informació

CRES (Centre de Recursos per l'Ecologia Social).

CEPA (Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius).

Pàgina web

http://www.ub.es/cres

http://www.pangea.org/cepa/

Etiquetas: 

Etiquetas: 

Páginas

Suscribirse a RSS - mobilitzacions