mobilitzacions

1991 Mobilització en contra de la construcció del 4art cinturó.

Altres mobilitzacions

	Mobilització en contra de la construcció del Quart Cinturó
Paraules clau	Pla Territorial General de Catalunya, Quart cinturó
Objectiu	La retirada definitiva del projecte del Quart Cinturó del Pla director d'infraestructures i del Pla de carreteres de Catalunya, i l'elaboració d'un estudi tècnic de les possibles alternatives ambientalment sostenibles.
Àmbit d'actuació	Baix Llobregat, Vallès Oriental i Vallès Occidental (Comarcal - Nacional).
Components	La Campanya contra el Quart Cinturó agrupa més de 278 entitats veïnals, ecologistes, excursionistes, estudiantils, socials, etc.
Antecedents	El 3 de març de 1995 el Parlament de Catalunya aprova el Pla Territorial General de Catalunya , en el qual les comarques del Vallès són sistemes de proposta per a la descongestió de Barcelona, i en la proposta de noves infraestructures de transport el Quart Cinturó és una peça de la xarxa viària. Aquest pla portava un llarg temps d'espera, onze anys. El 26 de juliol de 1995 es va inaugurar l'autopista Mataró-Granollers (B-40), tram del Quart Cinturó.
Durada i estat actual	El moviment de rebuig a aquest projecte es va iniciar l'any 1991 a Sabadell, i en aquest moment la Campanya encara segueix realitzant actes reivindicatius.
Desenvolupament	El juny de 1992 es realitza el primer acte públic amb unes jornades de debat durant quatre dies a Sabadell, organitzades per l'ADENC, la Comissió Ecològica de la FAV, la UES i la UP amb el títol: "El Quart Cinturó i el medi ambient". En aquestes jornades es va analitzar l'impacte que ocasionaria el Quart Cinturó des de diverses òptiques. El 29 de maig de 1994 es dugué a terme a Sabadell la Marxa al bosc de Can Deu contra el Quart Cinturó, en la qual hi participaren 4.000 persones provinents de tot el Vallès. Aquesta marxa va representar la major mobilització de caire ecologista de la comarca. El 6 de novembre de 1994 a mb el suport d'un centenar d'entitats es realitza la Manifestació-Tractorada de Granollers, amb la participació de més de 3.000 persones. Va ser la manifestació més gran mai viscuda al Vallès Oriental. Els dies 6 i 7 de maig de 1995 es va realitzar l' Acampada - concentració a Torrebonica, en els paratges rurals i forestals situats entre Terrassa i Sabadell. Es van aplegar més de 2.000 persones entre les acampades i les que van assistir als diferents actes: debats, projeccions audiovisuals, concerts, espectacles diversos, etc. El febrer i març de 1996 es va dur a terme la Campanya de senyalització d'indrets amenaçats . Es van col·locar 300 rètols al llarg dels espais naturals amenaçats pel Quart Cinturó, des d'Abrera fins a Sant Celoni, amb la finalitat d'informar i sensibilitzar les persones que els freqüenten. A cada localitat afectada s'organitzaren passejades i altres actes per dur a terme la senyalització. El 27 d'abril de 1997 5.000 persones participen en la manifestació simultània a Granollers i Sabadell. L'1 de març del 1998 e s realitza la repoblació d'un indret amenaçat pel Quart Cinturó amb una plantada d'arbres en la qual participen més de 300 persones. El 14 de juny de 1998 unes 4.000 persones participen a Terrassa en la manifestació “Aturem el 4t cinturó”. En aquell moment ja s'havien recollit 8.000 signatures en contra del projecte.
Fonts d'informació	Campanya en contra el Quart Cinturó de Barcelona.
Pàgina web	http://ccqc.pangea.org/cinturo.htm

Etiquetas:

mobilitzacions

Etiquetas:

mobilitzacions

1990 Mobilització contra el Pla de Residus

Altres mobilitzacions

	Mobilització contra el Pla de Residus
Paraules clau	Pla de Residus, tractament finalista
Objectiu	Retirada del Pla Director per a la Gestió dels Residus Industrials de Catalunya (PDGRIC), aprovat l’any 1990 pel Govern de la Generalitat.
Àmbit d'actuació	Catalunya, però amb especial incidència a les comarques de l’Alt Camp, Conca de Barberà, Anoia i Baix Llobregat (nacional).
Components	Mobilització popular sorgida de forma espontània i formada per col·lectius ecologistes i nombrosos grups informals de l’àmbit de la pagesia, el comerç i les professions lliberals. La major part de la població dels municipis afectats pel PDGRIC s’hi va adherir amb el suport de col·lectius locals ciutadans, ajuntaments, col·lectius ecologistes d’àmbit català i col·lectius ciutadans i ecologistes europeus.
Durada	La mobilització s’inicia el gener del 1990 i es dissolt l’any 1991 un cop retirat el PDGRIC.
Antecedents	Als inicis dels anys vuitanta la Generalitat de Catalunya i la Corporació Metropolitana de Barcelona van decidir instal·lar abocadors al Baix Llobregat i Baix Penedès per a resoldre la problemàtica que suposaven els abocaments incontrolats de residus. Aquesta mesura va propiciar la constitució en aquestes comarques de coordinadores anti-abocadors formades per col·lectius ecologistes i grups de veïns. L’any 1987 ambdues coordinadores varen organitzar les Primeres Jornades sobre Residus Industrials, en les quals es va intentar avançar en la recerca de solucions en la línea de la minimització i reciclatge dels residus. Des de llavors s’inicià un procés d’estructuració i consolidació d’un grup contrari al tractament finalista dels residus que aglutinava a ciutadans i professionals i que assessorava als col·lectius de veïns que s’oposaven a la instal·lació d’abocadors en el seu poble. També es va anar generant un extens coneixement i consciència de la problemàtica que suposen les instal·lacions de tractament finalista dels residus.
Estat actual	La mobilització es va dissoldre l’any 1991 un cop retirat el PDGRIC.
Desenvolupament	El 1990 s’aprova el PDGRIC, el qual preveia la introducció a les comarques interiors de Catalunya d’una àmplia xarxa d’infraestructures de tractament finalista dels residus industrials. A les comarques afectades s’organitzaren llavors grups locals d’oposició que no volien que el seu territori es convertís en lloc d’emmagatzematge dels residus que fonamentalment es generaven als sectors urbans del litoral. Tot i que sempre van mantenir la independència de la seva actuació, el conjunt de grups locals que rebutjaven el pla es van coordinar en una única mobilització ciutadana que va acabar transcendint al conjunt de Catalunya. Aquesta mobilització s’estructurava en tres comissions: comissió tècnica, comissió política (constituïda pels alcaldes dimitits) i comissió econòmica. Paral·lelament es duien a terme reunions setmanals en cadascun dels pobles afectats per a debatre la situació i acordar les mesures que calia emprendre. Entre els actes que es van organitzar de forma unitària destaquen les Segones Jornades sobre Residus Industrials realitzades el mes de juny de 1990 a Barcelona, Castellbisbal i el Pla de Santa Maria. En aquestes Jornades diversos especialistes i representants de les entitats anti-Pla de Residus van debatre el document aprovat per la Generalitat i van presentar línees alternatives d’actuacions. La intensitat de la mobilització generà un greu problema polític al Govern de la Generalitat, que es va veure obligat a retirar el Pla un any després de la seva aparició. Però les conseqüències de la mobilització van anar molt més enllà atès que a partir d’aquell moment el problema dels residus adquirí un gran protagonisme en la política catalana, raó per la qual es van començar a articular solucions. Això explica l’aparició des de mitjans dels anys noranta de nombrosos plans i programes l’objectiu dels quals era abordar la qüestió dels residus de forma global: Pla de Sanejament, Programa de Gestió dels Residus Industrials, Programa de Gestió del Residus Municipals, de la Construcció, Ramaders, etc. Per tant, la mobilització contra el PDGRIC no només aconseguí l’objectiu immediat de la retirada del Pla, sinó també convertir el tema de la gestió dels residus en un assumpte central de l’agenda política catalana.
Fonts d'informació	ALIÓ, M.A.; BRU, J. L’esquerda ecològica: residus industrials i Geografia humana http://www.raco.cat/index.php/DocumentsAnalisi/article/viewFile/41529/52356
Pàgina web

Etiquetas:

mobilitzacions

Etiquetas:

mobilitzacions 1990

1986 Moviment contra el projecte de l'abocador del Garraf

Altres mobilitzacions

	Moviment contra el Projecte de l'Abocador del Garraf
Paraules clau	Moviment contra un abocador, contra les agressions al medi físic i contra la salut.
Objectiu	Tancar l'Abocador del Garraf, llavors en funcionament, situat a la Vall d'en Joan.
Àmbit d'actuació	Garraf (Local-Comarcal).
Components	Coordinadora per a la Defensa del Massís del Garraf.
Durada	El moviment s'inicia al 1986 amb una vigorosa mobilització cívica liderada per vàries associacions mediambientals de diferents localitats, i que s'aplegaven sota el nom de "Coordinadora per a la Defensa del Massís del Garraf". El moviment continua actiu, ja que l'abocador es manté en funcionament.
Antecedents	El propietari de l'abocador és l'Ajuntament de Barcelona que el gestiona a través d'una empresa privada a qui se li adjudicà la concessió a l'any 1974. El projecte aprovat aleshores proposava una vida activa de 10 anys (1.974-1.984). Malgrat tot, aquesta data i les següents s'han anat violant contínuament.
Estat actual	Des de 1995 prop de 30 associacions cíviques i mediambientals d'aquesta zona van fundar la Coordinadora "Salvem el Garraf", que ha mobilitzat milers de persones i també ha presentat tres recursos per agressió mediambiental contra l'administració, els quals han estat acceptats a tràmit i portats al Tribunal Suprem.
Desenvolupament	El febrer de 1981 l'administració metropolitana va aprovar un Pla Especial per a l'Eliminació dels Residus S òlids, que preveia tancar l'abocador a la fi de 1986. Un any després es van publicar diversos plans per a construir una planta de processament de metà i una planta depuradora per als lixiviats. Malgrat tot, cinc anys després, el 1986, ni l'abocador estava tancat, ni la planta processadora de metà construïda, ni els lixiviats es depuraven. El 1986 la repercussió de la mobilització liderada per la Coordinadora per a la Defensa del Massís del Garraf va aconseguir que es redactés un Pla Especial per a la Protecció del Medi Físic i del Paisatge del Massís del Garraf que prorrogava la vida de l'abocador indefinidament per als residus no orgànics. Més encara, el 17 de Juliol es va aprovar un altre Programa Metropolità de Gestió dels Residus Urbans. Aquest contemplava prorrogar la vida de l'Abocador fins el 31 de desembre de 1999 per als residus orgànics. Després d'aquesta data, en teoria, l'abocament d'escombraries orgàniques va ser prohibit. Tot i amb això, cada any s'hi colocaran 60.000 tones d'escòries i 50.000 tones de compost de baixa qualitat. El 1996 i 1997, la Coordinadora Salvem el Garraf va posar dos contenciosos contra les ampliacions i pròrrogues de l'abocador, respectivament. Els dos contenciosos per els quals ja hi ha sentència, fan referència a l'ampliació de perímetre aprovada el 1995, i a la negativa de l'alcalde de Gavà, Dídac Pestaña, a clausurar l'abocador del Garraf tot i que no tenia llicència municipal d'activitats. Dijous 15 de febrer de 2001, la secció tercera de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya falla a favor de la Coordinadora Salvem el Garraf.
Fonts d'informació	Grup Ecologista Quercus. Butlletí electrònic de l'AEEC.
Pàgina web	http://es.geocities.com/quercus_gava/ http://aeec.pangea.org/butlleti/butlleti14.html#garraf

Etiquetas:

mobilitzacions

Etiquetas:

mobilitzacions 1986

Páginas