mobilitzacions

1999 Contra l'abocador del Bosc de Siscar a Oliola

Altres mobilitzacions

	Contra l'Abocador del Bosc del Siscar a Oliola
Paraules clau	abocador, bosc del Siscar, Oliola
Objectiu	Paralitzar la construcció de l'abocador de residus industrials al Bosc del Siscar.
Àmbit d'actuació	Oliola, Agramunt, Artesa i Ponts dins de les comarques de la Noguera i l'Urgell. (Comarcal).
Components	Coordinadora Antiabocador Bosc del Siscar, que aglutina diferents entitats i associacions.
Antecedents	El març de 1999 ERC denúncia públicament la possible ubicació d'un abocador de residus especials (tòxics) a Oliola, al Bosc del Siscar.
Durada i estat actual	El moviment es va iniciar al Maig de 1999. Les últimes notícies que es tenen es la manifestació multitudinària que va tenir lloc a Agramunt el Juliol del 2000.
Desenvolupament	Després que ERC denunciés que s'havien fet unes "cates" a l'indret anomenat "Bosc del Siscar" amb la intenció de confeccionar un projecte que podria comportar la ubicació, d'un abocador de residus industrials. A finals de maig de 1999, es comencen a recollir signatures entre aquelles persones que no veuen bé la construcció de l'abocador. El dia 23 de juliol de 1999 es celebra un gran acte informatiu a Oliola, amb la participació del CEPA, IPCENA, així com diferents autoritats. D'aquest acte en surt la DECLARACIÓ D'OLIOLA: en què es constitueix la Coordinadora Unitària Contra l'Abocador de Residus Tòxics per informar a la gent i, oposar-se totalment a l'esmentada construcció. La Coordinadora es va reunir amb altres plataformes que van haver de lluitar també contra dels abocadors. Es van posar diverses parades en fires, exposicions, festes majors, etc. per recollir firmes per evitar la construcció de l'abocador. A l'octubre, es va celebrar un sopar contra l'abocador a Oliola i es fa fer la presentació d'un número especial de la Revista Rocapala en què el tema monogràfic era l'abocador. Durant aquest més es fa tramesa de fulls d'adhesió a la Coordinadora a les entitats i Associacions de Ponts, Artesa i Agramunt, també a grups ecologistes de Catalunya i de la resta de l'Estat. El dia 31 d'octubre es fa una marxa, des d'Agramunt i Oliola, al Bosc del Siscar hi assisteixen més de 500 persones. El gener de 2000 ja s'han aconseguit recollir 6000 signatures i al juliol de 2000 es va celebrar una concentració al poliesportiu d'Agramunt, amb el posterior tall de trànsit i un recorregut fins l'Ajuntament. Hi van assistir 1500 persones.
Fonts d'informació	CEPA.
Pàgina web	http://www.pangea.org/cepa

Etiquetas:

mobilitzacions

Etiquetas:

mobilitzacions

1995 Salvem les Valls

Altres mobilitzacions

	Salvem les Valls
Paraules clau	Protecció d’espais naturals, infraestructures viàries.
Objectiu	Rebuig al projecte de l’eix Vic-Olot per Bracons; revisió del Pla de Carreteres i del Pla General Territorial de Catalunya; protecció del sector agrícola davant la construcció d’infraestructures i urbanitzacions; promoció d’un model de desenvolupament que incorpori paràmetres socials i ambientals.
Àmbit d'actuació	Garrotxa (comarcal).
Components	Formen part de Salvem les Valls més de cent socis i nombroses entitats. La major part de les entitats adherides són de caire ecologista: Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa, Assemblea d’Entitats Ecologistes de Catalunya, Associació per a la Defensa i l’Estudi de la Natura de Catalunya, Associació de Naturalistes de Girona, Centre d’Acció Territorial i Ambiental del Maresme, Ecofòrum Garrotxa, Ecologistes en Acció de Catalunya, EcoMediterrània, Grup Cultural i Ecologista del Moianès, Grup de Defensa del Ter, Grup d’Estudi i de Defensa de la Natura, Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp, Grup de Medi Ambient de Montcada i Reixach/ Ecologistes en Acció, Institut Altempordanès d’Estudi de la Natura i Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural. També han adherit els següents partits polítics: Alternativa Verda, Esquerra Republicana de Catalunya, Esquerra Unida i Alternativa, Iniciativa per Catalunya Verds i Partit dels Comunistes de Catalunya. Així mateix, formen part de Salvem les Valls algunes entitats esportives i culturals: Agrupament Escolta Flos i Calcat, Centre Excursionista d’Olot, Club de Futbol de Joanetes, Escola de l’Esplai de Girona, Esplais de la Garrotxa, Grup Excursionista, Cultural i Alpinista de la Vall d’en Bas Maulets i Teatre HUMIL. Finalment, s’ha adherit una associació de veïns (Associació de Veïns de Joanetes) i un sindicat (Unió de Pagesos).
Durada	L’entitat es constitueix legalment el juny del 1995 i actualment continua desenvolupant la seva reivindicació. A partir del nucli de gent que forma Salvem les Valls es va crear l’any 2006 el Centre per a la Sostenibilitat Territorial (CST), l’objectiu del qual és promoure una nova cultura del territori a Catalunya.
Antecedents	L’eix Vic-Olot era una de les alternatives plantejades l’any 1989 per a la continuació de l’Eix Transversal des de Vic cap a l’est. El projecte es descartà en favor del traçat Vic-Santa Coloma-Girona, però posteriorment es recuperà la idea de construir aquesta carretera per tal de millorar l’accessibilitat entre les comarques d’Osona i la Garrotxa. Així, el mes de juliol de 1994 Gestió d’Infraestructures, S.A. (GISA), l’empresa pública depenent de la Generalitat per a la promoció d’infraestructures i edificacions, inicià els tràmits per a la realització de l’Estudi Informatiu i d’Impacte Ambiental del tram Manlleu-Olot, que forma part de l’eix Vic-Olot per Bracons.
Estat actual	Les obres de l’eix Vic-Olot s’estan duent a terme en la actualitat. Salvem les Valls continua oposant-se a aquesta infraestructura degut als elevats impactes socioambientals que comporta
Desenvolupament	El 1998 el Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a aconseguir finançament dels Fons de Cohesió de la UE per a la construcció de l’eix Vic-Olot-Figueres. Per obtenir aquest finançament cal integrar el projecte en l’anomenada “Red de Carreteras de Gran Capacidad”, de manera tal que la infraestructura inicialment prevista a començaments dels 90 perd la seva funció originària de via de connexió intercomarcal per a convertir-se en una via de fluxos internacionals. Tot i l’oposició ciutadana i els nombrosos actes de rebuig organitzats per Salvem les Valls, el novembre del 2003 s’inicien les obres del túnel de Bracons per la banda osonenca. El març del 2004 el Govern de la Generalitat anuncia introduir algunes modificacions en el projecte per tal de reduir els impactes ambientals. El canvi més significatiu consisteix en la reducció de carrils en trams com el del propi túnel. Durant tot el procés Salvem les Valls ha desenvolupat una intensa activitat reivindicativa, informativa i educativa. La major part d’accions de l’entitat són de caire informatiu, com ara exposicions obertes al públic organitzades tant a la Garrotxa com a d’altres comarques de Catalunya. L’entitat també ha procurat des de la seva creació celebrar cada any una gran jornada festiva-reivindicativa, ja que aquest tipus d’actes tenen un important ressò mediàtic, permeten captar fons i serveixen de marc per al debat.
Fonts d'informació	Web de Salvem les Valls.
Pàgina web	http://www.salvemlesvalls.org/cat/sv/sv.htm

Etiquetas:

mobilitzacions

Etiquetas:

mobilitzacions

1994 Mobilització pel tancament de l'abocador de Tivissa.

Altres mobilitzacions

	Mobilització pel tancament de L'abocador de Tivissa
Paraules clau	Residus, Abocador.
Objectiu	Aturar el projecte de construcció del nou macroabocador de Tivissa.
Àmbit d'actuació	Ribera d'Ebre, Priorat i Terra Alta (Comarcal).
Components	Plataforma per la Defensa del Patrimoni Cultural, Històric i Paisatgístic de la Ribera d'Ebre, la Plataforma per la defensa del Priorat i la de la Terra Alta , Organització Ecologista l' Escurçò, CEPA i GEPEC.
Durada	S'inicia el 1994 amb la construcció de l'abocador i finalitza el 2004 amb la posada en marxa del nou abocador ampliat.
Antecedents	L'any 1994, l'ajuntament de Tivissa va oferir-se com única alternativa de ser la seu d'un abocador comarcal controlat. L'acord amb el Consell Comarcal va ser que seria un abocador de vida limitada, 10 anys; després aquest es clausuraria i s'hi farien les actuacions pertinents per tal que el terreny fos assimilat a l'entorn de la manera més natural possible.
Estat actual	L'abocador continua en servei.
Desenvolupament	Amb el pas dels anys, l'Ajuntament, més preocupat pels ingressos que pel control de la gestió de l'abocador, van començar a deixar entrar residus forans del Baix Ebre, Baix Camp i d'altres comarques. Es va acordar fer l'abocador 30 vegades més gran, per tal de perllongar a 20 anys la seva vida i de seguir ampliant la quantitat de tones de residus vingudes d'altres comarques, a més es va decidir traspassar-ne la gestió a una empresa privada. La població, en poc temps, es trobà una obra faraònica començada sense tenir cap tipus d'informació prèvia. El 25 de gener de 2003, en una multitudinària assemblea celebrada a Móra d'Ebre, les plataformes van demanar l' aturada del projecte del macroabocador de Tivissa, que ocuparà 22 ha de superfície i tindrà una capacitat per a 3 milions de tones de residus. Sota el lema "Milions de tones de merda per a les generacions futures a la Ribera d'Ebre: no gràcies", La Plataforma de la Ribera va organitzar un acte de reivindicació i festa que es va celebrar el 18 de juliol de 2003, va ser un acte al que van assistir unes 700 persones . Es van fer sessions informatives sobre el programa de residu mínim, la situació de la recollida selectiva a Catalunya, la legislació actual, etc. Com a conclussió de l'acte, les plataformes convocants van demanar com a actuacions més urgents: Aturar el projecte actual d'abocador privat de Tivissa, perquè es va escollir de manera arbitrària - sense diàleg ni consens social i amb una mala ubicació - al paratge de Magrells, sobre un aqüífer de qualitat i massa a prop del riu Ebre: a més de la sobredimensió de l'abocador, molt superior a les seves necessitats. També van demanar l'aturada d'entrada de residus forans a l'actual abocador i una gestió més transparent per part del Consell Comarcal.A més engegar una campanya de concienciació i participació ciutadana per fer recollida selectiva i assolir el residu mínim de rebuig. A la fi de 2004 es va dur a terme la dissolució de la Plataforma en defensa de la Ribera d'Ebre, el detonant va ser la posada en marxa del macroabocador de Tivissa.
Fonts d'informació	Ribera on line; diari electrònic de la Ribera d'Ebre, Terra Alta i Priorat. Assemblea d'Entitats Ecologistes de Catalunya (AEEC).
Pàgina web	http://www. riberaonline .com/ http://www.pangea.org/aeec/

Etiquetas:

mobilitzacions

Etiquetas:

mobilitzacions

Páginas