a) Document de síntesi

b) Equip auditor

c) Pla d'acció

Hipòtesi - Informe - Diagnosi - Propostes

Àmbit d'anàlisi.

L'informe de la situació municipal en aquest punt es centra en la determinació de les problemàtiques de  les xarxes de transport municipal i supramunicipal, així com en les característiques del trànsit rodat en general. Amb la voluntat d'entrar en l'anàlisi d'aquestes qüestions s'han derivat els següents àmbits de treball:

• la tipologia dels vehicles: transport privat/transport públic

• la mobilitat local

• la mobilitat supramunicipal.

Tipologia de vehicles

Dintre de la tipologia dels vehicles l'informe distingeix els següents tipus de vehicles:

• vehicles privats (cotxes, motos i ciclomotors)

• vehicles comercials (furgonetes i camions)

• vehicles públics i de serveis col·lectius (autobusos, autobusos de línia, trens i metro, autocars dedicats al transport d'escolars i   treballadors,  etc.).

Els vehicles privats i comercials

a) Hipòtesis específiques

• Les activitats a les ciutats es localitzen diferencialment en llocs molt determinats: les oficines són al centre, els hipermercats es situen fora de les poblacions, determinats comerços especialitzats es situen al voltant de les carreteres interurbanes, sense oblidar l'actual tendència d'anar-se'n a viure a ciutats dormitori o àrees residencials allunyades del nucli urbà.

• D’altra banda, les ofertes lúdiques culturals i determinats comerços són al centre, mentre que les grans indústries i molts llocs de treball s'ubiquen en polígons industrials lluny de les poblacions de residència, etc.

• Tots els factors esmentats faciliten l'ús intensiu del vehicle privat per al transport personal, tot i que també la manca de transports públics ràpids, còmodes i ben interconnectats entre sí sigui també un factor que repercuteix en la consideració hegemònica del transport privat.

• A gairebé tots els plans urbanístics o territorials, tant de petit com de gran abast, s'afavoreix la màxima mobilitat individual basada en l'ús del vehicle privat en detriment del transport públic i, a vegades, del vianant. L' exemple més destacat es troba en el disseny actual dels trams principals de les xarxes viàries en les que el vianant queda constret moltes vegades a passadissos elevats o a inhòspits corredors subterranis.

• La creació de nous vials urbans (autovies, autopistes, cinturons externs, etc.) no serveixen per a solucionar els problemes del trànsit, ja que aquests reforcen el potencial de mobilitat d'una comarca o regió. D'altra banda, encara, aquestes infraestructures ajuden a la degradació de l'espai natural, alterant els ecosistemes locals i augmentant els nivells de contaminació atmosfèrica.

b) Documentació

Conèixer les característiques i la densitat dels vehicles censats al municipi, és molt important per tal d'analitzar no només les característiques del trànsit urbà, sinó també valorar la incidència dels impactes generats en l´entorn local.

Aquest anàlisi es farà per a cada un dels tipus de vehicles censats al municipi, sobre la base de:

• el nombre de llicències

• la funcionalitat

• els desplaçaments més freqüents/consum de temps 

• la distribució modal dels viatges interns (nombre de viatges en  en cotxe, motocicleta, ciclomotor o bicicleta) obtinguda a través dels aforaments de trànsit

• el consum d´energia directa del transport (públic i  privat)

• les emissions de contaminants atmosfèrics generats pel trànsit rodat (Vegeu el capítol sobre la contaminació atmosfèrica)

c) Cartografia

• Mapa de l'afluència de cotxes, motos i ciclomotors en el nucli urbà, que introdueix aquelles zones destinades a l'ús de la bicicleta.            

El transport públic

a) Hipòtesis específiques

Existeix entre la població un desig generalitzat de viure en una ciutat més tranquil.la, amb menys soroll, menys pol.lució, menys cost  energètic, menys accidents, més espai per passejar, etc. Tanmateix, sembla com si s'hagués d'aconseguir tot això sense haver de renunciar a la conservació de l'espai conquerit per l'automòbil.

Per aquesta raó, i amb la finalitat d'assolir aquest doble objectiu, l'administració municipal, a través de les Ordenances i les normatives sectorials, ha de dotar tot ciutadà amb un servei acceptable en transport públic.

b) Documentació

Per estudiar la incidència del transport públic en el conjunt del municipi haurem de disposar de la següent informació:

• llistat de les diferents línies d'autobusos que recorren el nucli urbà, així com del nombre de viatgers, els itineraris i la seva freqüència.

• Companyies privades d'autocars que, es dediquen al transport d'escolars i treballadors, i circulen pel nucli urbà (freqüència de viatges, itineraris, afluència de passatgers, etc.

• Enquestes de població i entrevistes a institucions locals amb l'objectiu de determinar el grau de satisfacció respecte el tema del transport i l'avaluació sobre les problemàtiques que comporta.

• Informació obtinguda en base als expedients administratius sobre denúncies municipals i altres fonts, principalment la premsa, sobre qualsevol mitjà de transport o problemàtiques associades.

c) Cartografia

• Mapa municipal dels diferents itineraris i la seva freqüència

• Mapa dels itineraris i les parades dels autocars de companyies privades que es dediquen al transport d'escolars i de treballadors.

Mobilitat urbana local

a) Hipòtesis específiques

• la finalitat fonamental del transport en les àrees urbanes consisteix en satisfer la demanda de mobilitat que genera l'activitat sòcioeconòmica de la ciutat.

• les iniciatives d'actuació que cal integrar dins d ´un projecte de política de mobilitat urbana són:

•  la planificació urbana;

•  el disseny de les infraestructures;

•  la resolució de les disfuncions que la  mobilitat mal entesa pot generar en el sistema, o, dit d'una altra manera, l'aplicació  de criteris que garanteixin un adient nivell  de qualitat de vida individual i col.lectiu.

• quan es traspassa un cert llindar en la relació nombre de vehicles/espai per on circulen, el sistema entra en una contradicció profunda amb els objectius que el mateix transport hauria d´afavorir. El resultat d'aquesta dinàmica entra en conflicte directe  amb el medi ambient local, amb un greu impacte sobre els ecosistemes, i la contaminació atmosfèrica i en última instància, sobre l'escalfament global.

b) Documentació

L'estudi de la mobilitat urbana suposa una gran complexitat, ja que la informació es basa en un ventall ampli de fonts, dades empíriques i estadístiques, treball de camp, enquestes i observació directa.

• Enquestes de mobilitat urbana a una mostra representativa de la població. Es complementa amb l'enquesta enunciada en l'apartat anterior.

• Entrevistes a personal qualificat, sobre les condicions de la trama urbana i la seva comoditat per als desplaçaments motoritzats.

• Aforaments que permeten conèixer els fluxes de  vehicles, així com les seves variacions en el temps.

• Indicadors de trànsit (intensitat de ciruculació, densitat de ciruculació, velocitats, factor hora punta, capacitat de les vies, relació itnensitat-capacitat, etc.).

• Dades sobre les característiques i la densitat dels estacionaments públics i privats en els diferents barris.

• Dades sobre accidentabilitat. La mesura física de la quantitat de perill generat pels vehicles ha de basar-se en una sèrie de paràmetres (indicadors de trànsit) que presenten la capacitat genèrica del trànsit per ocasionar danys a les persones o a les coses.

c) Cartografia

• Mapa municipal de l'especialitat funcional de les diferents àrees urbanes de la trama urbana i de la seva qualitat  (pavimentació, llambordes, etc.).

• Mapa de la densitat i tipologia de vehicles que circulen pel nucli urbà, en base a l'aforament de trànsit.

• Mapa dels punts negres o zones conflictives de congestió del  trànsit.

• Mapa de localització dels aparcaments públics i privats, zones blaves (major rotació de vehicles) i solars que pendents d'una solució urbanística es destinin a aquest ús. Es tracta, així mateix, d'assenyalar les seves característiques en termes d'avaluació ambiental.

Mobilitat supramunicipal  

a) Hipòtesis específiques

• la mobilitat supramunicipal es defineix partint de la complementarietat regional. Amb la finalitat de que les regions s´interaccionin s´ha de partir de la racionalització i dotació dels equipaments necessaris distribuint-los de manera equilibrada tenint en compte les previsions demogràfiques, la residència, etc., i els criteris de reequilibri continguts en els plans territorials.

• la descentralització de la indústria i de les activitats en general no és garantia de la reducció de la mobilitat regional. Hi han, a més a més, importants incògnites sobre les possibilitats d´aconseguir frenar l´actual tendència de creixement del transport en base al criteri de descentralització.

• Tanmateix, cal impulsar iniciatives tendents a la reducció de la mobilitat i a l´expansió indiscriminada de grans infraestructures de transport arreu del territori.

b) Documentació          

L'estudi de la mobilitat intermunicipal comporta una gran complexitat, ja que l´informació s'haurà de crear i treballar a una escala més gran. L'abast i característiques de l'estudi dependran directament de les característiques de l'articulació territorial del municipi i de les disponibilitats materials de realització de l´auditoria.

• En l´interior d´una regió econòmica, on les distàncies no són excessives, és el transport per carretera el principal sistema de comunicació per les seves característiques, tals com:

• Possibilitat d´elecció entre la forma pública i la privada, referent a tràfic de persones.
• Accés a la propietat del vehicle transportador.
• Independència amb respecte a altres mitjants en la totalitat del trajecte.
• Possibilitat d´alteració del programa de viatge tant per la llibertat d´horari com per la facilitat de canvis en l´itinerari un cop començat el viatge.
• Adequació econòmica del vehicle a la mercaderia transportada.
• Freqüència dels transports públics regionals (companyies privades i públiques).
• Aforament de les autopistes, autovies o carreteres comarcals en  aquells punts propers a les poblacions per tal d'estudiar la  tipología de vehicles.
• A part d'aquestes dades caldrà derivar informació específica a partir d'altres fonts.
• Informació del padró municipal sobre la localització del lloc de treball.
• Les enquestes i les entrevistes esmentades en l'apartat anterior es circumscriuran al tema de l'accessibilitat de les xarxes de transport intercomarcal.
• Dades sobre el servei de ferrocarril de rodalies.
• Informació de la Conselleria d'Obres Públiques i Transports.

c) Cartografia

• Mapa comarcal de les principals xarxes de transport que comuniquen el municipi amb l'exterior i ubicació dels punts més  conflictius incloent el traçat del tren i dels autobusos de línia intermunicipals.

• Mapa de freqüència i densitat del trànsit que circula per les principals xarxes de comunicació, en base als resultats dels aforaments.

Intervenció de l'administració local.

Les administracions municipals han intervingut tradicionalment en el tema del trànsit. Els àmbits més freqüents d'intervenció són:

• la regulació del trànsit (principal responsabilitat de la policia local);

• l' impost de circulació i les zones blaves;

• la regulació dels guals i els estacionaments privats controlats des de l'ajuntament;

• el control dels carrils específics de bicicleta i d´autobús;

• la flota de l'Ajuntament (vehícles de manteniment, de vigilància, parcs i jardins, etc);

• la regulació i intervenció del transport públic, ja sigui de manera específica o en col.laboració amb altres institucions.

En el context de les EM, l'estudi del paper de l'administració municipal es planteja des de la dimensió ambiental d'aquestes competències i s'orienta cap al coneixement d´ actuacions especialment rellevants, tant des del punt de vista de la millora com de la degradació de la qualitat ambiental.

© ALIÓ-CASTRO-LAREDO. 2000