Hipòtesi - Informe - Diagnosi - Propostes

1. Àmbits d'anàlisi. Seguint els criteris de delimitació de l'objecte d'estudi,  l'anàlisi del medi natural s'estructura en quatre àmbits de treball:

Els tres primers fan referència a les condicions de l´ocupació del sòl i cal diferenciar:

• els espais naturals entesos com espais amb un predomini important dels elements físics i la presència de comunitats biòtiques.

• espais agraris, definits en funció de la distribució de les activitats agrícoles,ramaderes i forestals

• espais en procés de transformació a remolc d'usos subsidiaris de les necessitats urbanes (infraestructures sanitàries i de transport, etc.).  

• el quart apartat engloba els espais anteriors, si bé que des de la perspectiva de la gestió de  l’Administració.

Espais naturals. Dins del concepte d'espais naturals cal distingir entre:                  

• les grans àrees paisatgístiques. Suposa la descripció de les variables físiques del medi: clima,  litologia i topografia del municipi, que fan les funcions de suport del medi biòtic i suposen    la base fonamental del recursos materials del municipi. A la descripció d' aquests factors cal afegir-hi el resultat de l´intensa activitat humana, que en l'últim segle ha modificat i transformat profundament les característiques dels paisatges històrics.

• els hàbitats naturals (i les grans formacions vegetals i comunitats animals). Es tracta aquí de conèixer els paràmetres físics i humans que poden ajudar a definir la presència de les formacions vegetals i animals, així com referenciar informació sobre espècies  extingides que podien haver habitat a la zona.

A diferència del que succeeix amb el concepte d'espècie, el concepte d'hàbitat resulta bastant més complicat i de difícil caracterització atès que permet diferents enfocaments que, tal com s'explica a la primera part d'aquest treball pot dependre de l'escala de treball. Encara que existeixen classificacions relatives a comunitats vegetals, és més difícil recaptar la informació global i sintètica sobre sistemes ecològics.

Pel que fa al tema de la vegetació s'emprarà un criteri d'anàlisi que permeti estudiar la situació actual respecte les situacions passades (vegetació clímax) i la probable evolució a curt, mig i llarg termini.

• parcs, jardins i espais verds urbans. Tot i haver tractat el tema del espais verds urbans en el capítol anterior es considera de nou aquesta qüestió des de la perspectiva de les espècies que el fan servir com a hàbitat. Es tracta, doncs, d'un apartat en el que aquests espais -definits bàsicament en termes urbanístics- són estudiats des de la seva dimensió biològica, fet que comporta l'inventari o recollida d´informació sobre les corresponents espècies, el seu estat d´ estabilitat/degradació ecològiques i la seva funció com a suposat element de naturalització de la ciutat i/o la comarca.

Espais agrícoles.  

El sector agrari, incloent-hi en ell les activitats agrícoles, ramaderes i forestals, s’ha identificat com un dels sectors productius amb major nivell de relació i interdependència de cara a aconseguir els objectius de conservació de la diversitat biològica. Certament les activitats d'aquest sector han tingut una notable influència en el modelat del medi natural i sobre l'estat de conservació dels seus recursos.

Tanmateix, la intensificació de les pràctiques agrícoles, lligada a la transformació industrial del sector,  ha suposat moltes vegades l'aparició de fenòmens de degradació que alteren la qualitat i la quantitat dels recursos associats al sector. Problemes ambientals tals com la contaminació difusa, la sobreexplotació dels recursos hídrics, la disminució o la pèrdua d'habitats naturals o la pèrdua de la capacitat productiva del sòl, estan íntimament lligats al desenvolupament actual del sector.

Espais en procés de transformació.

El model de desenvolupament actual bàsicament orientat a l'obtenció de beneficis immediats, lligat a una manca de coneixements, de previsió i de valoració adient del medi natural, ha accentuat les tendències de degradació ambiental, sobre tot en els "hinterlands" perifèrics de les àrees metropolitanes i zones de màxima accessibilitat. De la mà de la planificació territorial, que ha potenciat la ubicació de processos i activitats d'alt impacte, s'han produït canvis irreversibles dels usos del sòl que han fragmentat, modificat i destruït els ecosistemes locals, fins el punt d'amenaçar l'estabilitat de bona part de les poques àrees amb vegetació i característiques ambientals de qualitat que romanen encara en l'àmbit de les grans àrees urbanometropolitanes.

Aquestes activitats i processos, que poden exercir el seu efecte de forma directa o indirecta i amb major o menor intensitat, poden subdividir-se segons que es refereixin a:

a) L'aparició de noves formes de poblament.

El cas més estès és el de la proliferació de les urbanitzacions de segona residència amb els corresponents equipaments lúdics i de serveis, així com activitats lligades a l´oci urbà dels caps de setmana. En aquesta fase de l'anàlisi caldrà conèixer les característiques especials de cada un d'aquests indrets i les seves formes d'articulació amb l'entorn.

b) La difusió territorial d’usos i infraestructures associades a la descentralització urbana i industrial.

Recollim aquí en un únic apartat una sèrie d'actuacions d'ampli abast que afecten actualment a bona part dels municipis de les comarques urbanes catalanes. És el cas dels equipaments esportius (camps de golf, etc.), les infraestructures associades a les xarxes de transport i comunicacions (cinturons, carreteres, cables d'alta tensió, etc.) i polígons industrials de nova promoció. Les condicions de cada municipi són les que marquen l'orientació temàtica d'aquesta part de l'informe en la que caldrà descriure les característiques de cada intervenció així com les de l´ indret que hagi resultat afectat.L'administració local.

Les administracions públiques tenen una clara responsabilitat sobre la conservació de la diversitat biològica, que ha de ser complementada mitjançant la cooperació i participació de tots els sectors socials.

Hem de ser conscients que si bé la riquesa de la diversitat depèn de factors físics (situació geogràfica, estructures geològiques i morfològiques, altitud, climatologia i règims hídrics), l'acció humana exercida sobre el territori és determinant en la conservació del medi natural.

És en aquest punt on adquireix protagonisme el paper de l'administració local, d'una banda com a gestora d'aquests espais decisius pel medi ambient global i, de l´altre,  com a promotora de l'acció i el compromís de la societat davant la protecció d'aquests tipus d´espai.

En aquesta fase de l'anàlisi es buscarà, principalment, conèixer les figures urbanístiques, d'ordenació i  de gestió que afecten a cada un dels indrets considerats en els apartats anteriors, així com també de referenciar les diferents entitats públiques i privades que, de manera individualitzada, o en col.laboració, tenen algun tipus de responsabilitat en la preservació del medi natural.

2. Fonts documentals i instruments d'anàlisi. A causa de  l'ampli ventall de situacions que queden englobades en aquest apartat les referències a les fonts documentals i instruments d'anàlisi esdevenen força àmplies. Així, i a més a més de la informació urbanística i d'ordenació territorial que ja ha estat ressenyada més amunt, caldrà recórrer, també a fonts d'informació que en alguns casos entraran en contacte amb altres temes de l’EM, tal com és el cas de les dades cadastrals, el treball de camp i la realització d'enquestes. Tanmateix caldrà preveure que molt probablement serà necessari elsaborar altres tipus d’informació, amb la corresponent cartografia.

Informació referida a les comunitats vegetals i animals.  

Les directives i lleis que fan referència a la conservació de la flora i la fauna són nombroses, destacant: la Llei estatal 4/89 de protecció de sistemes naturals compartits; la Directiva AVES 79/409 CE, sobre la conservació de les aus en estat silvestre UE o ; la Directiva Habitat 43/92 CEE, o el Reglament Núm. 2078792 del 30 de juny de 1992, sobre la conservació dels espais naturals i que facilita a les administracions competents la creació dels corredors biològics.

Per tal de valorar la qualitat natural del municipi, cal tenir present la diversitat de les espècies. Es tracta d'un paràmetre important ja que té en compte el nombre d'espècies que es troba en el territori així com la superfície que ocupen i que serà desenvolupat amb més detall en el capítol següent.                                 

També serà interessant considerar el grau d'amenaça de la fauna i la flora local, prenent com a base a les set categories establertes per la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN) extingides, en perill, vulnerables, rares, insuficientment conegudes, indeterminades i no amenaçades. Així mateix, fora convenient  descriure les característiques dels boscos locals i de la seva articulació en les masses forestals de la comarca. Per assolir aquest objectiu caldria incorporar informació sobre les espècies, la superfície arbrada, el percentatge de superfície forestal amb danys, la taxa de variació de la massa forestal, la superfície arbrada cremada, la superfície arbrada protegida i les possibles àrees a repoblar.

Cartografia:

• Mapa geològic i edafològic.
• Mapa municipal de la distribució i la densitat de la comunitat biòtica local.

- Mapa comarcal de la localització d'infraestructures i equipaments propers a àrees d'interès natural, indicant el grau de conservació dels ecosistemes colonitzats. 

- Mapa de la superfície arbrada actual, destacant aquelles àrees que hagin patit incendis i possibles repoblacions, i les zones protegides.

Informació referent a l'agricultura, la ramaderia i l'explotació forestal.  

Per una banda farem referència als aspectes econòmics lligats a aquesta activitat en base a les dades del Cens Agrícola i altres fonts d'informació vinculades als sindicats de pagesos, cambres de comerç, etc. Aquesta informació hauria de permetre determinar el pes de l'agricultura en l'economia municipal i regional, l'estructura de l'agricultura, nombre d'explotacions,  població activa agrícola) , superfície agrària útil (SAU)milers d' Has, etc.), els principals conreus (expressat en SAU i superfície) i l'evolució del nombre d'explotacions agrícoles municipals i la producció ramadera.

D'altre banda, també fóra interessant conèixer els aspectes tecnològics lligats a la producció agrícola i ramadera com:

- la mecanització agrícola (%) (tractors,motocultors, motors de reg, índex de mecanització nombre de CV/100Has.).     

- el consum d'energia (milions de pessetes).

- el consum de fertilitzants  i demés productes tòxics que formen part dels sistemes de conreu (Kg/Has cultivables).

Cartografia:

• Mapa municipal de la distribució de la superfície conreada.
• Mapa municipal de la producció ramadera.
• Mapa de síntesi de la utilització del sòl agrícola municipal, que permetrà una doble lectura: una qualitativa, d'associació dels diferents colors als diferents usos del sòl i una quantitativa, ja que l'extensió de les superfícies de cadascuna de les ocupacions està en relació amb l'amplitud de les bandes representades.

Informació sobre els usos del sòl.  

La diversitat de situacions i circumstàncies a considerar en aquest apartat no permet una sistematització precisa de les fonts d´ informació que caldrà treballar en aquest punt. Potser sí, però, que val la pena ressenyar el fet que la majoria de les fonts d'informació es remeten a documents emprats en altres apartats de l´ EM (dades cadastrals, regulacions urbanístiques, cens d'activitats econòmiques, enquestes, etc.) si bé que, per a determinades circumstàncies, caldrà recórrer, potser, a altres fonts.                            

Cartografia:

• Mapa municipal de síntesi dels usos del sòl de l'espai natural (poblament, indústria, equipaments lúdics, etc...).
• Mapa comarcal o de la zona amb l´ubicació de les principals infraestructures amb efecte en la contaminació del sòl, l'aigua o l'atmosfera.

© ALIÓ-CASTRO-LAREDO. 2000