Arreu del món hi ha multitud d’exemples que mostren que la participació ciutadana ha estat fonamental per desenvolupar experiències per fer una societat més sostenible. Els mecanismes de participació ciutadana són, entre si, molt semblants, tot i que es localitzen en espais amb característiques territorials, poblacionals i socioambientals molt heterogènies. L’objectiu també acostuma a ser coincident: tractar i donar solució a un ampli ventall de problemàtiques ambientals i de qualitat de vida.
5.1. Experiències de participació en fer els pobles i ciutats més sostenibles
5.1.1. Exemples de participació referents a l'elaboració d'Agendes 21 Locals
5.1.2. Exemples o accions de participació en serveis municipals
5.1.3. Actuacions d'entitats i plataformes cíviques en diferents àmbits
5.2. Com col·laborar a resoldre problemes ambientals
5.2.1. Realització de projectes ambientals
5.2.2. Reducció dels residus domèstics
5.2.3. Reducció dels residus industrials
5.2.4. Espais naturals i agrícoles
5.2.5. Reducció de la contaminació de les aigües continentals
5.2.6. Energies renovables i estalvi energètic
5.2.7. Millorar la mobilitat de les persones i el transport
5.2.8. Educació ambiental
5.2.9. Salut i qualitat ambiental
5.2.10. Espai urbà
5.1. Experiències de participació en fer els pobles i ciutats més sostenibles
Tot i els avenços que l’administració local ha fet en els últims anys en el camp de la participació ciutadana, ja fa temps que les Organitzacions No Governamentals havien detectat la necessitat urgent de crear un debat públic, ampli i seriós, sobre els complexos problemes (socials, econòmics, mediambientals) que afecten avui a la societat occidental i a la resta del món. A continuació presentem uns quants exemples significatius de participació iutadana en l‘elaboració d‘iniciatives i processos de millora mediambiental.
5.1.1. Exemples de participació referents a l’elaboració d’Agendes 21 Locals
Les aportacions més creatives i útils al procés d'implantació de l'Agenda 21 Local provenen sovint d’entitats, grups informals o individus, que les ofereixen de forma lliure i desinteressada. A més de resultar beneficioses per al projecte d’una societat sostenible, aquestes iniciatives també són molt positives per als grups socials marginals, la convivència general i l'esperit cívic de les persones.
CAF Agenda-Transfer (Northrhine, Westfalia – Alemanya)
Les Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament (ONGD) d'aquesta província alemanya han constituït una xarxa per col·laborar entre elles i proposar al govern provincial que doni suport al procés de les A21L amb 4 eines. Aquestes 4 eines, que sintetitzem tot seguit, són la clau de l'èxit relatiu de les A21L a Northrhine Westfalia, juntament amb la voluntat política existent a tots els nivells socials i polítics per dotar d’estructures, de finançament i de comunicació a la xarxa d’ONG.
1er. S‘ha creant un Consell Assessor "Un-Món" sobre assumptes referents a les A21L's que publica un informe anual detallant pautes per a una Northrhine Westfalia més sostenible, amb exemples de "bones pràctiques" per impulsar als processos de LA21's en els àmbits locals i regionals. El Consell està format per un polític d'alt nivell i credibilitat i per 19 representants més provinents dels sectors religiosos, sindicals, institucions de recerca i ONG's, experts en qüestions de desenvolupament, un representant de la Cambra de Comerç, etc...
2on. En les pressupostos es contempla 1/2 Deutschmark (42.5 ptes) anual per habitant que es dedica a desenvolupar projectes de conscienciació Nord-Sud i per a les activitats sorgides de l’A21L dels governs locals. Aquest finançament permet agilitzar els projectes locals d'A21L i estalviar als governs locals la burocràcia per sol·licitar fons. És una motivació poderosa per animar la participació d'ONG petites i grans, ja que treu en part un dels obstacles principals a la realització dels seus objectius.
3er. Es dóna suport a una xarxa descentralitzada de promotors i col·laboradors de la iniciativa "Un Món", existeixen 36 centres per tot Northrhine Westfalia i estan representades més de 550 entitats locals de tota classe (esglésies, organitzacions de drets humans, grups de refugiats, ecologistes, etc.). Aquesta xarxa organitza el treball de conscienciació i sensibilització, i també coordina les discussions sobre sostenibilitat que es realitzen a les diferents Taules Rodones, amb l’objectiu de facilitar la cooperació entre els polítics i els principals sectors socials afectats en cada assumpte.
4rt. El finançant d’una oficina central i independent (en aquest cas, CAF-AgendaTransfer). L'experiència ha demostrat que, mentre les estructures de voluntaris i els càrrecs honoraris són molt importants en processos com les A21L's, no solen donar l'abast per tractar d'una manera sistemàtica i consistent els reptes de feina de conscienciació / organització / creació de xarxes eficaces etc. Per tant, és convenient que hi intervingui un equip de professionals independent. L’oficina central té un paper clau, el de "Networking" (la creació de xarxes, que encara no és una cosa comuna a la nostra societat). Així que, a part de crear un centre d'informació, que dóna suport a les xarxes i actua com a nucli d'elles, també forma moderadors i mediadors (gent que ja té experiència amb la gestió de projectes/processos rellevant i que saben crear i promoure xarxes), i s'encarrega de tota feinarelacionada amb la gestió de la xarxa "Un Món".
Fundació Rocky Mountain
La fundació de recerca “Rocky Mountain” (EE.UU) ha desenvolupat les bases per realitzar un procés de “Renovació Econòmica” a través de la participació ciutadana, amb l’objectiu de reforçar els lligams de la comunitat i la seva base econòmica. El procés de “Renovació Econòmica” és portat a terme per un grup de 50-100 veïns amb l’ajut d’un grup més gran de voluntaris, i a vegades, d’un tècnic de participació. Molts factors influeixen en el temps requerit per fer-ho, però normalment les comunitats triguen entre 2 i 6 mesos en realitzar les 8 fases del procés. El procés culmina amb el desenvolupament de plans d’acció per als projectes, la realització de les primeres experiències escollides com les més prometedores i/o fàcils. Les 8 fases del procés de “Renovació econòmica” són les següents:
1) Mobilitzar la comunitat – fase essencial, base de totes les altres...
Si aquesta fase no es fa bé, la resta del procés corre el perill de patir amb retards, mancances de confiança, controvèrsia... Es tracta de mobilitzar un sector prou ampli de la comunitat per participar en el procés. Es fa de manera sistemàtica, a través de contactes personals, a més d’altres estratègies de difusió (i possiblement abans de rebre publicitat). Cada sector i punt de vista possible ha d’èsser considerat.
2) Imaginar el futur desitjat de la comunitat.
La primera reunió convida als participants a identificar els seus valors, reptes i percepcions respecte al desenvolupament de la comunitat. Aquest exercici identifica el que es vol conservar i el que es desitja crear de nou. A diferència d’altres estratègies per al desenvolupament econòmic, aquest procés no es centra només en els llocs de treball, empreses i mercats. La idea és identificar què és important per als ciutadans i que això sigui la base del desenvolupament. La sessió serveix per introduir el concepte de desenvolupament sostenible, el procés de Renovació Econòmica i presentar les persones que treballen en el grup organitzador.
3) Conèixer el punt de partida.
La feina “seriosa” comença aquí. Durant aquesta reunió, els participants fan un inventari de la comunitat i de la seva economia. Es formen tants grups de treball com es cregui convenient, en funció del número de participants, i en cadascuna d’ells es tracten 7 aspectes o factors de l’economia local: l’economia local, l’accés al capital, infrastructures, qualitat de vida, l’economia informal, recursos naturals i recursos humans. Cada grup de treball fa una llista detallada dels problemes, necessitat i avantatges relacionats amb cadascun dels 7 factors. Els resultats de la sessió es converteix en la matèria primera de la propera fase.
4) Descobrir les oportunitats.
Ara que s’ha fet un inventari de la comunitat, és convenient examinar el conjunt per tal de trobar oportunitats amagades. Consisteix en passar els resultats de la sessió anterior a cartells grans que es pengen en una sala gran perquè tothom ho pugui veure. La tasca és fer connexions entre diferents problemes, necessitat i avantatges. La gent es mou lliurement entre els cartells, prenent notes, contrastant idees i coneixent altra gent. Al llarg de la sessió, poden ser generades desenes, o fins i tot centenars, de propostes per enfortir la comunitat...
5) Generar idees de projectes.
Els participants es concentren en identificar més projectes que la comunitat podria emprendre. Es fa una “pluja d’idees”. Aquesta fase també pot ser inspirada en estudis de casos d’altres pobles que hagin fet renovacions econòmiques. Si la fase anterior va ser molt fructuosa, aquesta sessió pot ser força breu.
6) Avaluar idees de projectes.
Las fases (4) i (5) generen un nombre immanejable d’idees, moltes d’aquestes seran impossibles d’aplicar, i d’altres seran difícils o molt arriscades. Els exercicis utilitzats en aquesta fase proporcionen un marc per avaluar la compatibilitat dels projectes amb les necessitats de la comunitat. Cada comitè comença per aclarir la idea i afegint-ne detalls si cal. Després avalua la idea en funció de la practicabilitat, sostenibilitat i compatibilitat amb el futur desitjat per la comunitat. De tots el projectes s’escullen un nombre limitat i els no escollits poden ser considerats de nou en el futur.
7) Seleccionar idees de projectes.
Aquesta fase té l’objectiu de seleccionar els projectes més prometedors per iniciar el procés de renovació. Durant una sessió general, els comitès presenten els resultats de les seves avaluacions. Els participants fan comentaris al respecte, i s’elabora un cartell gran, el “menú de projectes” que resumeix aquestes observacions. Després de les presentacions i discussions, es parla de les avantatges i inconvenients dels projectes, i es decideix per consens quins projectes han de tirar endavant. Finalment, els participants formen comitès de desenvolupament i un comitè permanent per controlar el procés.
8) Desenvolupar Plans d’Acció.
La fase final és una mena de pont des de l’inici deliberatiu a l’acció. Comença amb una assemblea pública on es fa un repàs i valoració del mateix procés i es presenten els resultats a tota la comunitat. Durant aquest procés de desenvolupament, els comitès milloren els objectius del projecte, busquen ajut tècnic, analitzen alternatives, identifiquen possibles obstacles, creen pressuposts i asseguren suport financer.
5.1.2. Exemples o accions de participació en serveis municipals
Existeix una gran varietat de possibilitats a l’hora de realitzar accions conjuntes entre l’administració i la comunitat. En alguns casos és necessària la col·laboració dels Ajuntaments o de l’administració, tot i que l’instrument és una iniciativa que ha sorgit de la comunitat. Molt sovint, però, la iniciativa és completament cívica, com a principi i com a manera d’estimular la creativitat, coratge i animació dels seus membres. Algunes iniciatives només funcionen en l’àmbit local, altres es desenvolupen en l’àmbit internacional, i altres s’adapten a diferents escales.
Projecte “Residu Mínim”
“Residu Mínim” es desenvolupa en els municipis de Molins de Rei, Torrelles de Llobregat i Sant Cugat del Vallès, sorgeix a proposta del Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) i compte amb el suport i finançament dels Ajuntaments, del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus. Es desenvolupa a iniciativa d’un moviment cívic i apareix com una solució alternativa a un problema ambiental: els residus municipals.
El projecte pilot, pioner a Catalunya, s’ha convertit en referent de la gestió sostenible dels residus municipals al esdevenir la primera experiència amb èxit de recollida selectiva integral dels residus municipals. És un exemple d’aplicació del criteri de la prevenció i d’actuació dins de l’ecosistema tal com queda definit en l’Agenda 21.
Alhora promou la participació ciutadana a través de l’educació ambiental i de la promoció de canvis en els hàbits i actituds de la població. És basa en un model de recollida selectiva integral que vol assolir un nivell de recuperació màxima de materials reduint el màxim el rebuig i aconseguint un estalvi energètic i de primeres matèries i, al mateix temps, elaborar un compost lliure de tòxics que mantingui la fertilitat del sòl. Així mateix, el desenvolupament de models de recollida selectiva integral va estretament lligat a l’objectiu de minimitzar i/o evitar els residus.
L’experiència Residu Mínim ha ajudat a convèncer molta gent i a les administracions de que hi ha alternatives als abocadors i les incineradores. Això no hauria estat possible sense l’àmplia participació ciutadana que ha entès que participar en la recollida selectiva integral és participar activament en la resolució d’un problema ambiental.
Grup Cardedeu Vital
El Grup Cardedeu Vital, constituït en una associació formal per tal de facilitar la seva continuïtat, sorgeix d’un col·lectiu de veïns preocupats pel medi ambient i que es proposa com a objectiu elaborar l’Agenda 21 Local de Cardedeu. S’han organitzat 8 Fòrums Ambientals, un per cada línia estratègica del Pla d’Acció Ambiental (PAA) identificat en l’auditoria ambiental municipal de Cardedeu, oberts a la participació de tota la població.
Els fòrums ambientals són els següents:
- Potenciar l’abastiment d’aigua de la pròpia conca i reduir la contaminació de les aigües.
- Promoure l’estalvi energètic i l’ús d’energies renovables.
- Minimitzar la producció de residus i promoure una gestió basada en la reutilització i el reciclatge.
- Reduir la incidència de les activitats en el medi i completar la prevenció del risc ambiental.
- Conservar la biodiversitat i mantenir les connexions ecològiques.
- Consolidar i valorar l’espai agrari.
- Mantenir la qualitat de l’espai urbà.
- Atenuar l’impacte ambiental del trànsit a les vies urbanes.
Per seguir i centrar la discussió entre tots els participants en cada sessió, s’ha elaborat una senzilla fitxa que s’ha fet arribar a tota la població, en què s’exposen les problemàtiques i tendències que, en el Cardedeu d’avui dia, són contràries al desenvolupament sostenible en cada un dels 8 temes, així com un seguit d’actuacions que han de permetre assolir els objectius plantejats.
5.1.3. Actuacions d’entitats i plataformes cíviques en diferents àmbits
Les ONG i els moviments ciutadans han reconegut el potencial de les xarxes i de les accions coordinades entre diversos grups que, en molts casos, se serveixen de les últimes tecnologies de comunicació. Aquestes xarxes, coordinadores, plataformes, aliances i fòrums cívics reuneixen les forces i energies dels seus membres i donen veu a reclamacions i propostes innovadores. La qüestió és que hi ha un augment significatiu d’accions conjuntes.
Fòrum Cívic Barcelona Sostenible
El Fòrum Cívic Barcelona Sostenible (FCBS) va sorgir com a resposta ciutadana a la necessitat de concretar el desenvolupament de l’Agenda XXI local a Barcelona i l’àrea metropolitana de la seva influència. Inspirat per la iniciativa cívica portada a terme a Seattle, WA, EUA, un grup de persones va reunir-se a títol individual amb el propòsit de crear un sistema d’indicadors de sostenibilitat. Un any abans de formalitzar-se com associació legal, el FCBS ja estava intervenint en actes públics relacionats amb la sostenibilitat, com a portaveu de les idees, perspectives i preocupacions dels seus membres (una agrupació molt diversa de més de 200 persones: ambientalistes, feministes, associacions empresarials, sindicats, arquitectes, individuals...).
Fòrum Català per Repensar la Societat.
L’ampli reconeixement i suport del FCBS és conseqüència de l’activitat constant del fòrum, de la seva obertura a tothom i del seu compromís per convertir-se en un observatori permanent (i independent) de la sostenibilitat de la ciutat. Entre les nombroses activitats i iniciatives portades a terme pel FCBS la selecció d’indicadors de sostenibilitat i l’elaboració d’una metodologia per mesurar-los representa una de les aportacions cíviques més valuoses a l’A21 local de Barcelona en aquests moments. Grups de voluntaris van estudiar el concepte de sostenbilitat per tal de clarificar-lo en el context de la seva ciutat, i després es va elaborar un llistat d’indicadors senzills, comprensibles i globals. El resultat va ser uns deu principis que recullen diversos grups d’indicadors.
Convocat per un centenar de personalitats de tots els sectors ciutadans i amb el suport d'una vuitantena d'entitats dels països catalans, ja reunit durant un any 250 persones que han presentat i valorat propostes innovadores per repensar la societat en 12 fòrums temàtics: repensar la política, l'economia, la sosteniblitat, les relacions masculí - femení, la societat civil, les relacions interculturals, l'experiència religiosa, la salut, l'educació, la comunicació i l'art, la resolució de conflictes... Les propostes presentades s'han aplegat també en quatre fòrums transversals segons eren experiències, valors, regles de joc o models d'organització social.Tota la preparació d'un any (1998-1999) ha estat feta a distància per correu i mitjançant internet per intentar superar la dificultat d'haver-se de reunir persones de sectors i poblacions distants. La trobada general (abril 1999) té per objectiu acabar de destriar les propostes més interessants per tal de sotmetre-les a estudis de viabilitat i, un cop traduïdes poder-les contrastar amb les generades en altres indrets i per altres cultures. De fet, aquest Fòrum és l'aportació geocultural catalana a una xarxa internacional anomenada "Aliança per a un món responsable i solidari" que aplega persones i grups d'un centenar de països i que està organitzant una "Assembla de ciutadans de la Terra" pel 2001 on donar a conèixer propostes socialment innovadores generades arreu del planeta.
Plataforma Cívica per a la Reducció de Residus
La plataforma Cívica per a la Reducció de Residus va presentar a la tardor de 1998 la primera iniciativa legislativa popular (ILP) al Parlament de Catalunya. Es van recollir mes de 100.000 signatures perquè el Parlament de Catalunya introdueixi en la legislació catalana la prohibició de la incineració de residus, al ser aquesta incompatible amb la reducció i el reciclatge de les escombraries, i amb l’avenç de la producció neta.
La iniciativa Legislativa Popular és l'ú’nic mecanisme que tenen els ciutadans per presentar directament un projecte de llei al Parlament de Catalunya. Perquè sigui admesa la proposta de llei ha de comptar amb un mínim de 65.000 signatures de ciutadans de Catalunya amb dret a vot, recollides en un termini màxim de tres mesos, en fulls prèviament segellats i numerats pel Parlament.
La Plataforma Cívica per a la Reducció de Residus és una organització, formada per col·lectius ecologistes, entitats cíviques de tot Catalunya, professionals i CC.OO. Es va crear per buscar la col·laboració de les entitats cíviques en les campanyes dels col·lectius ecologistes que tenien per objectiu impulsar una sistema alternatiu de la gestió dels residus basat en la reducció en origen. La Plataforma va crear l’estructura necessària per desenvolupar la campanya de recollida de signatures en suport de la ILP, la realització d’actes i trobades d’informació i recolzament de la ILP, i la divulgació entre la població del sistema alternatiu de gestió dels residus.
MEDFòrum: Xarxa Mediterrània d’ONG’s de Sostenibilitat
MEDFòrum és una xarxa d’organitzacions no governamentals (ONG) de la conca mediterrània dedicades a promoure la defensa i protecció del medi ambient en un marc de desenvolupament sostenible que permeti una gestió integrada i solidària del mar Mediterrani i del seu litoral. Un eix central de la seva labor és la convicció de que la preservació del mediambient i la natura només és possible si existeix: solidaritat entre persones i pobles, entre els humans i el seu entorn, i entre aquesta generació i les generacions futures.
Com indica el seu nom, l’àmbit de MEDFòrm abasta tota la Mediterrània. Per tant, les ONG’s ambientalistes dels països riberencs poden formar part de la xarxa amb ple dret i també poden ser socis les dels països veïns. A finals de 1998, hi havia més de 80 membres de 18 països riberencs i 3 països veïns.
MEDFòrum ha elaborat el Programa de les ONG de la Mediterrània per a un desenvolupament sostenible – Agenda MEDFòrum 2000. Aquest Programa proposa un conjunt d’accions prioritàries en les següents àrees: la gestió integrada de l’aigua i del litoral, la lluita contra la desertificació, la protecció de la biodiversitat, el turisme sostenible a la conca mediterrània, i també altres accions referents a la gestió de residus, l’energia, el transport,i la contaminació atmosfèrica.
Per desenvolupar aquest Programa, MEDFòrum realitza una sèrie d’actuacions, com : representació de les ONG’s als fòrums internacionals, cooperació mediterrània, campanyes divulgatives, educació i informació ambiental , organització de fòrums, seminaris i reunions concretes.
5.2. Com col·laborar a resoldre problemes ambientals
Perquè els estudis i projectes mediambientals tinguin una incidència interessant en ’assolir ’un model de societat sostenible cal que s'elaborin en el marc d'una visió socialment oberta, que faci possible impulsar iniciatives de canvi ambiental i pugui comptar amb el suport i implicació de la població. Amb aquest plantejament ens allunyem de la tradicional visió tècnica dels estudis mediambientals, i ens apropem a un plantejament en què els estudis són elaborats al llarg d'un procés coordinat per l'equip tècnic, on participen altres protagonistes locals com les entitats cíviques, les associacions corporatives, els col·lectius, i la població en general.
En les pàgines que segueixen es mostren diferents exemples de participació, en format de fitxa, dirigits a les entitats ciutadanes, si bé, en alguns casos es fa menció especial a entitats temàtiques o corporatives. Davant la necessitat de que els estudis mediambientals siguin elaborats d'una forma oberta i participativa aquestes fitxes, molt simplificades, mostren esquemes i propostes de participació i col·laboració per a diferents temes ambientals que poden ajudar a potenciar el canvi ecològic i la implicació social, amb l’objectiu de que cada col·lectiu, segons els seus interessos i/o possibilitats, pot aplicar aquestes i moltes altres idees que puguin sorgir.
5.2.1. Realització de projectes ambientals
Davant la necessitat de que els estudis i projectes ambientals siguin elaborats d’una forma oberta i participativas’hauria de participar en les quatre fases de realització dels projectes o estudis::
1) fase prèvia de disseny de les pautes de treball que hauran de regir l'elaboració del document i les formes de participació destinades a articular els contactes amb les entitats cíviques i la ciutadania en cadascuna de les fases;
2) fase de diagnosi de recollida d'informació i coneixement dels problemes;
3) fase d 'estudi dels impactes tant socials com ambientals;
4) la fase de propostes per a la resolució de cadascuna de les problemàtiques i dels mecanismes de control i seguiment d’aplicació de l’estudi o projecte.
COM ES POT COL·LABORAR DURANT LA REALITZACIÓ DE PROJECTES I ESTUDIS AMBIENTALS |
Aquestes són unes idees que poden ajudar a afavorir i potenciar la participació de l’entitat en el procés de realització de projectes i estudis ambientals. També són vàlids per a la realització de Plans Generals Urbans, Plans Estratègics, Auditories Ambientals Municipals, i altres projectes que afecten al municipi. Prèviament a la col·laboració s´ha de:
Durant la realització dels projectes s´ha de:
Pensant amb quan s’acabi el projecte:
|
5.2.2. Reducció dels residus domèstics
La generació d’escombraries domèstiques per habitant i dia a Catalunya se situa al voltant d’uns 480Kg/any. Això equival a uns 2.8 milions de tones de residus municipals anuals, de les quals la meitat, aproximadament, són matèria orgànica, 1/5 de paper i cartró, i la resta, per aquest ordre, plàstic, vidre, metalls, tèxtils i altres. D’altra banda, també la presència de residus domèstics de caràcter especial, com medicaments, pintures, bateries, piles, dissolvents, olis, o electrodomèstics que, per la seva toxicitat, són una font de contaminació intensa.
Per evitar el malbaratament de recursos i les greus conseqüències ambientals que suposa la gestió i tractament dels residus en abocadors i incineradores, l’única alternativa ecològicament viable és reduir la perillositat i quantitat de residus que produïm, amb l’ajut de la recollida selectiva integral en origen (paper, vidre, matèria orgànica, medicaments,i voluminosos, que suposen més del 70% del pes dels residus).
El desenvolupament de la recollida selectiva integral va lligat a l’objectiu de minimitzar i/o evitar els residus innecessaris (plàstics i embolcalls) , reutilitzar tot allò que pot tornar a fer servei i, per últim, reciclar tot el que es pot transformar per un altre ús, amb l’objectiu de reduir al mínim el fluxe de residus que van a un tractament finalista (abocadors i incineradores).
COM ES POT COL·LABORAR EN LA REDUCCIÓ DELS RESIDUS DOMÈSTICS |
A nivell d’entitat
A nivell individual
|
5.2.3. Reducció dels residus industrials
La producció de residus industrials declarats a Catalunya l’any 1996 va ser de 4 milions de tones, d’aquests, 1,1 milió de tones són residus industrials especials que representen un determinat perill, actual o a llarg termini, sobre la salut humana, els organismes vius, els ecosistemes o la biodiversitat. El seu tractament és divers i específic i diferent al que es dóna als residus municipals: tractaments fisicoquímics líquids o sòlids, biològics, abocament industrial, plantes d’inertització, confinament en mines abandonandes o d’altres.
Els residus industrials sobre els que cal fer una major esforç són aquells que tenen la incineració com a destinació final, els de major grau de toxicitat potencial, i els que són produïts en major quantitat.
COM ES POT COL·LABORAR EN LA REDUCCIO DE LA PRODUCCIÓ DE RESIDUS INDUSTRIALS |
A nivell d’empresa i gremi professional
A nivell d’entitat
|
5.2.4. Espais naturals i agrícoles
El creixement dels pobles i ciutats es caracteritza per la urbanització de l’espai i la concentració de la població en zones urbanes. L’espai s’ocupa per noves zones de vivendes, xarxes de comunicacions, i s’activa la dispersió de les indústries, el comerç i dels espais d’oci.
En aquest context socio-territorial apareix la ciutat difusa que segueix els corredors naturals i els espais lliures porta a que l’urbanització s’escampi com una taca d’oli. El resultat és un territori esquarterat on s’ocupa la major part de l’espai a que té accés la població, es posa en perill la sostenibilitat dels sistemes naturals i agrícoles del seu interior, i s’agreugen els problemes relacionats amb la contaminció.
El procés d’urbanització, més relacionat amb la generalització de l’ùs de l’automòbil que amb el creixement de la població, suposa importants pèrdues per al desenvolupament de les àrees rurals, agrícoles i forestals veïnes, i dificulta sobre manera el manteniment dels espais naturals de qualitat que poden actuar de pulmó verd de la densa morfologia urbana.
Per tot això, el planejament urbà ha de considerar seriosament objectius de protecció activa del territori davant determinades concepcions de la urbanització que suposen la degradació dels espais naturals i que posen en perill les seves expectatives de desenvolupament sostenible.
Al mateix temps, la intensificació de les pràctiques agrícoles, lligat a la transformació industrial del sector, ha suposat moltes vegades l´aparició de fenòmens de degradació que alteren la qualitat i la quantitat dels recursos associats al sector. Problemes ambientals tals com la contaminació difusa, la sobrexplotació dels recursos hídrics, la disminució o la pèrdua d´habitats naturals o la pèrdua de la capacitat productiva del sòl.
En una societat sostenible l´activitat agricola i ramadera ha d´aturar el deteriorament ambinetal que genera en les zones rurals, derivat basicament de l´ùs d´adobs químics; de productes fitosanitaris; i de l´abocament incontrolat de purins i residus en els camps, per augmentar la productivitat i reduir els costos de producció.
COM ES POT COL·LABORAR EN LA PROTECCIÓ I MANTENIMENT DELS ESPAIS AGRÍCOLES I NATURALS |
A nivell d’entitat i pagesia
|
5.2.5. Reducció de la contaminació de les aigües continentals
Al tractar la disponibilitat d’aigua s’ha de tenir en compte, a més de la quantitat, la qualitat que en molts casos està amenaçada per la contaminació dels cursos fluvials o per la salinització dels aqüífers, per aquest motiu l’aigua s’ha convertit en un recurs escàs i molt valuós.
Els usos domèstics de l’aigua produeixen una aigua residual contaminada per matèria orgànica. Sovint, però, presenten certes concentracions de contaminants: sabons, àcids, lleixius o dissolvents, provinents de les aigües domèstiques, o substàncies tòxiques procedents de comerços o tallers urbans.
La indústria és un dels consumidors i contaminadors més importants d’aigua. Després de cada procés industrial, l’aigua és abocada al medi de vegades depurada o devegades no. Alguns dels productes dissolts o en suspensió són altament tòxics, com metalls pesants o alguns derivats químics. Altres ocasionen problemes importants d’eutrofització o d’increment de la DBO.
Les activitats agrícoles tenen efectes importants sobre les aigües, sobre tot, a causa dels adobs i dels plaguicides que es fan servir als camps i que són arrossegats per l’aigua de reg. Els primers provoquen eutrofització. Els segons són molt tòxics per a animals i plantes.
COM ES POT COL·LABORAR EN LA MILLORA DE LA QUALITAT DE LES AIGÜES CONTINENTALS |
A nivell d’entitat
|
5.2.6. Energies renovables i estalvi energètic
El desenvolupament de les energies netes és clau per a la consolidació d’un model de desenvolupament sostenible i és necessari avançar cap a una nova economia energètica que maximitzi els nivells d’eficiència i descentralitzi els sistemes de generació d’energia, questió fonamental per reduir la dependència de les grans empreses del sector.
L’objectiu és cobrir, a curt termini (2010), amb energies renovables el 30% de la demanda d’energia primària en els països mediterranis. Aquest percentatge, però, resulta sens dubte insuficient si es considera la tendència actual de creixement del consum d’energia i l’evolució de les emissions degudes a la utilització de combustibles fòssils, raó per la qual també s’han de prendre mesures per utilitzar amb més eficiència els recursos energètics actuals.
Un objectiu és potenciar els recursos pròpis. En el cas de Catalunya, on el 68% del consum d’energia primària prové dels recursos fòssils, i un 15% de les centrals nuclears, sembla doncs imprescindible centrar els esforços a fomentar la utilització d’energies renovables, més encara quan el país és una zona privilegiada pel que fa a la presència de recursos energètics renovables, com el sol, el vent, l’aigua o la biomassa.
L’estalvi energètic és basic per reduir la dependència que té la nostra societat dels combustibles fòssils i de l’enrgia nuclear. Fins ara, la majoria dels esforços per fer un milor ús de l’energia s’han centrat en el transport, però cada cop són més els experts que reclamen actuar en el camp de la construcció i la vivenda.
COM ES POT PARTICIPAR EN L’ESTALVI DEL CONSUM ENERGÈTIC |
A nivell d’entitat
A nivell individual
|
5.2.7. Millorar la mobilitat de les persones i el transport
La finalitat del transport consisteix a satisfer la demanda de mobilitat de tots els ciutadans (professionals, estudiants, dones, disminuits, nens, avis, etc)que genera l’activitat socio-econòmica de la ciutat. La mobilitat obligada és la que genera més impactes sobre l’entorn, inclou tots els desplaçaments de la població per a realitzar les seves activitats bàsiques (professionals, comercials, empresarials o d’estudi), a causa que es realitza principalment en transport privat: el cotxe.
Avui ja ningú creu que el cotxe pugui solucionar per si mateix la necessitat múltiple i complexa que els ciutadans tenen de moure’s per la ciutat. Quan es traspassa un cert llindar en la relació nombre de vehícles/espai per on circulen, el sistema entra en contradicció profunda amb els objectius que el mateix transport hauria d’afavorir. La majoria de les ciutats estan congestionades pel trànsit rodat i la major part de la seva superfície es troba en el punt de saturació. Les solucions per facilitar el pas a un nombre major de vehícles(cinturons, grans aparcaments, eixamplament de les vies i reducció de les voreres, etc...) han fet disminuïr la qualitat de la ciutat per la contaminació atmosfèrica, el soroll, la despesa energètica, els accidents de trànsit, i la pèrdua d’espais naturals.
L’objectiu és arribar a viure en una ciutat més tranquil·la, amb menys soroll, menys pol·lució, menys cost energètic, menys accidents, més espai per passejar, menys barreres pels vianants, etc...garantint un adient nivell de vida individual i col·lectiu. Cal una discriminació positiva dels que menys danyen el medi a la vegada que es responsabilitza als usuaris del transport privat de les despeses que aquest suposa per a tota la col·lectivitat. Durant massa temps s’ha privilegiat el mitjà de transpot més contaminant i car.
COM ES POT COL·LABORAR EN LA MILLORA DE LA MOBILITAT DE TOTS ELS CIUTADANS |
A nivell d’entitat
|
5.2.8. Educació ambiental
Ja fa temps que ens hem familiaritzat amb l’expressió medi ambient i que ens hen avesat a sentir parlar de problemes ambientals. Tanmateix, molt poques persones se senten ben informades, capaces de valorar l’autèntica gravetat dels problemes i d’actuar positivament per a fer-hi front.
Que hi ha d’important en el medi ambient? Quina pot ser una resposta realista i eficaç per part de tots nosaltres, ara i aquí? Tots els ciutadans tenim el dret i el deure de respondre activament aquestes preguntes. Ajudar-nos en aquest procés és el primer objectiu d’un programa d’educació ambiental.
Pensem en l’educació com una eina eficaç en la mesura en que creiem que tots tenim la possibilitat de raonar les nostres activitats i comportaments en virtud de l’augment dels nostres coneixements i del desenvolupament de les nostres capacitats per a l’avaluació i per a l’acció. Aquesta educació hauria d’arribar a tots els grups d’edat i a tots els nivells d’educació formal així com en les diverses activitats de l’educació no formal destinades als joves i als adults.
L’objectiu de l’educació ambiental no és només informar o adquirir coneixements sobre el medi ambient, fer educació ambiental suposa fornir els coneixements que posin en evidència la necessitat de redreçament de les nostres relacions amb el medi, ajudar a desenvolupar les destreses que el facilitin i proposar els principis ètics que l’orientin. Però no podem parlar d’educació ambiental si el procés no ens condueix a analitzar les consequències dels nostres actes individuals i col·lectius i a exercitar-nos en la presa de decisions ben informades.
COM ES POT COL·LABORAR EN L’EDUCACIÓ AMBIENTAL |
A nivell d’entitat
A nivell individual
|
5.2.9. Salut i qualitat ambiental
Els actuals processos de degradació ambiental són a la base de bona part de les actuals mancances de salut de la població en les àrees urbanes i industrials. La preocupació es centra, fonamentalment, en el problema de la contaminació que apareix com el principal obstacle per poder gaudir d’una bona qualitat ambiental.
En termes epidemiològics és acceptat que la incidència de la contaminació en la salut no es produeix sempre com a factor causal directe sinó en combinació amb un feix múltiple de circumstàncies poc estudiades o, a vegades, fins i tot desconegudes i que porten a acceptar els conceptes d’interaccions, susceptabilitat i sinergismes com a hipòtesis de les ivestigacions sobre les relacions entre salut i qualitat ambiental.
Les evidències de les repercussions ambientals en la salut expliquen la preocupació pública dels últims anys en aquest àmbit. Per això, les administracions i concretament els Ajuntaments han de centrar-se en la prevenció i control dels agents i processos que poden repercutir en una baixa qualitat ambiental i haurien de ser revisats a la llum de les línies d’actuació que va adoptar el Comitè Regional per a Ciutats Saludables de l’OMS(1983), que són: edificis, llocs de treball, atur, estil de vida, accés als serveis i educació.
Igual com passa amb altres paràmetres ambientals és del tot impossible plantejar-se una via d’intervenció eficaç en temes de salut si no és acompanyada amb alguna implicació activa de la població. Aquesta implicació, tan personal com de la comunitat, ha d’anar orientada a assolir tota una sèrie de canvis en les actituds i modes de comportament en la seva vida quotidiana que ajudin a impulsar noves actituds socials i personals davant els temes de la salut i la qualitat ambiental.
COM ES POT COL·LABORAR EN LA MILLORA DE LA SALUT I DE LA QUALITAT AMBIENTAL |
A nivell d’entitat
|
5.2.10. Espai urbà
La forta urbanització del territori ha suposat la pèrdua de bona part del seu potencial ecològic. Si bé és cert que les necessitats del creixement economic poden explicar aquesta situació, no cal perdre de vista que la qualitat del medi ambient s’ha tranformat en una exigència social.
S’enten que l’urbanisme i la gestió de les ciutats posseeixen un fort potencial de transformació i millora de les condicions de vida pública i qualitat ambiental, si es plantegen de manera ecosistèmica. La necessitat d’intervenir en les relacions entre els aspectes naturals i urbans del territori a través de l’urbanisme té a veure amb que molts impactes ambientals s’ocasionen en el decurs de la construcció i expansió actual de les ciutats.
Plantejar els processos d’urbanització en el marc de la sostenibilitat és difícil. La incorporació en profunditat de pautes participatives pot fer més fàcil la transformació urbana cap a nous models d’intervenció territorial, així com un desenvolupament local ecològicament sostenible.
COM ES POT COL·LABORAR |
A nivell d’entitat i agents econòmics
|