4.1. Els ajuntaments i la promoció de la participació

4.1.1.  Els consells municipals de medi ambient

4.1.2.  Els reglaments de participació ciutadana

4.2. Altres eines per promoure la participació

4.2.1. Fòrums temàtics

4.2.2. Comissions de treball

4.2.3. Reunions amb grups específics

4.2.4. Consells consultius de ciutadans

4.2.5. Sessions d’estudi

4.2.6. Portes obertes

4.2.7. Teledemocràcia: participació telemàtica

4.2.8. Tallers de futur

4.2.9. Conferències de consens

4.2.10. Reunions deliberatives

4.2.11. Investigació-Acció-Participació (IAP)

4.2.12. Nuclis d’intervenció participativa (NIP)

4.2.13. Fòrums d’innovació social

4.2.14. Taules rodones per la sostenibilitat

Els mecanismes més habituals de participació ciutadana directa són els referèndums, les assemblees, les reunions de treball i les comissions específiques. Malgrat la seva importància en el procés col·lectiu de presa (i execució) de decisions concretes, aquests mecanismes s’han quedat curts a l’hora de fer front als grans reptes socials, econòmics i mediambientals actuals, què requereixen un ampli debat públic i una voluntat clara d’emprendre solucions innovadores.

Davant d’aquestes limitacions, actualment s’estan dissenyant i posant a prova una gran varietat d’instruments de participació ciutadana. També per als temes mediambientals es comença a disposar de nombroses eines de debat, d’estudi i de treball col·lectiu, que tenen per objecte discutir propostes i línies d’actuació i, en general, facilitar la transparència i la participació en la presa de decisions. En aquest capítol s’identifiquen dos tipus de figures de participació:

Les que estan relacionades amb la política ambiental del municipi en qualsevol de les seves manifestacions i que són impulsades pels ajuntaments (com és el cas dels consells de medi ambient);

impulsats per organitzacions no governamentals sorgides de la societat civil, com pels mateixos ajuntaments.

A continuació, més que fer una presentació exhaustiva d’instruments de participació, farem una breu descripció dels trets més rellevants de les eines que poden ser adaptades a les circumstàncies i a les prioritats específiques de cada municipi. Perquè la participació ciutadana no és un procés de via única.

4.1. Els Ajuntaments i la promoció de la participació

Alguns ajuntaments, han començat a impulsar experiències de participació ciutadana en els processos de realització de projectes, estudis i plans municipals relacionats amb el medi ambient i, en alguns casos, amb l’objectiu explícit de facilitar la transició cap a una societat sostenible.

Aquestes experiències han fet necessari desenvolupar diferents fórmules de participació ciutadana en l’elaboració de la política ambiental municipal. Alguns ajuntaments han organitzat Consells de Medi Ambient i elaborat Reglaments de participació ciutadana, mentre que d’altres han posat en marxa plans de participació en la realització d'estudis ambientals, com és el cas de les auditories ambientals municipals.

4.1.1. Els consells municipals de medi ambient

Un consell municipal de medi ambient (també se’l coneix amb altres noms: fòrum de medi ambient, comitè de ciutadans i gabinet de medi ambient):

És un grup de treball estable, creat per iniciativa municipal, amb un reglament de funcionament propi i reunions periòdiques;

procura ser representatiu de tots els sectors de la població: hi participen representants d’entitats i col·lectius locals, de l’ajuntament, així com d’organismes supramunicipals;

discuteix, delibera i fa recomanacions sobre les línies d’intervenció mediambiental, les polítiques ambientals municipals i els plans d’actuació ambiental;

té la finalitat de consensuar els projectes ambientals i obtenir una visió més realista de les autèntiques necessitats i aspiracions del conjunt de la comunitat.

A causa de l’actual popularitat dels consells de medi ambient, hi ha molta informació sobre la seva estructura i funcionament. El quadre 4.1. recull els principals trets, organització i pautes per al bon funcionament d’un consell d’àmbit municipal:

Quadre 4.1. El Consell de Medi Ambient  

4.1.2. Els reglaments de participació ciutadana

Basats en una nova concepció de la ciutadania, els reglaments de participació ciutadana volen implicar els ciutadans en el bon funcionament de la ciutat. Concretament, procuren fomentar la corresponsabilització en les decisions que afecten tota la comunitat, així com les actituds de civisme i tolerància. Els reglaments:

posen les bases per a l’aplicació del principi de subsidiaritat en l’àmbit local: (a) donant suport continu a les entitats i associacions existents i de futura creació, (b) aplicant formes de gestió pública compartida i (c) evitant la duplicitat d’activitats portades a terme per col·lectius ciutadans.

Obren el camí a la creació i manteniment d’estructures col·lectives de deliberació per arribar a acords sobre el funcionament de la ciutat, amb la finalitat de fomentar una reflexió i visió globals per damunt de visions limitades a interessos o problemes immediats de tipus corporatiu.

Promouen la informació i formació cívica i democràtica, necessàries per promoure una ciutadania conscient i activa.

4.2. Instruments generals de promoció de la participació.

Després de les eines utilitzades pels governs locals (els consells municipals de medi ambient, els reglaments de participació ciutadana i les auditories ambientals), en aquest apartat s’exposen altres eines de participació, menys conegudes i que obren tot un món de possibilitats a la promoció de la participació ciutadana en general: es tracta d’eines que poden ser utilitzades per qualsevol agrupació de ciutadans, però també pels ajuntaments, adaptant-les sempre a la seva realitat concreta. Els instruments que descriurem a continuació poden ser classificats en tres grups:

temàtics, tracten un tema concret, però la participació no està limitada a actors o afectats del tema;

sectorials, poden tractar temes d’interès del sector o poden servir per donar la perspectiva d’aquell sector respecte a un tema concret (les persones i entitats participants provenen del sector en qüestió);

generals, poden tractar tots els temes i la participació no està limitada a cap sector; són adequats per aplegar tots els sectors del municipi o territori determinat.

També identifiquem l’àmbit més adequat per aplicar un instrument concret, així com també la seva durada o temporalitat.

Si són emprades de manera respectuosa, les eines de participació que presentem tenen el potencial de contribuir a reduir els conflictes i de crear un ambient més harmoniós. L’aparició de problemes entre els actors implicats en les activitats de l'Agenda XXI Local no ha de considerar-se un fracàs, sinó prova del bon funcionament del procés de participació. Els conflictes sense solució immediata tenen un gran valor, sempre que el tracte entre els protagonistes hagi estat just i respectuós: la discussió oberta serveix per aclarir els assumptes tractats i per entendre millor les posicions oposades.

Com que alguns dels instruments poden pertànyer a més d’un grup (p.ex., els consells consultius de ciutadans són temàtics i sectorials alhora), presentem els instruments en forma de llistat, sense classificar-los per grups. Les eines de les que tenim més informació —els nuclis d’intervenció participativa (NIP), els fòrums d’innovació social i les taules rodones per la sostenibilitat— figuren al final del llistat.

4.2.1. Fòrums temàtics  

• Tipus: Temàtic, sectorial o general. Àmbit: Local. Temporalitat: Puntual.
• Descripció: Els fòrums temàtics poden prendre moltes formes, des d’una trobada oberta a tota la comunitat i amb assistència general, a una reunió més reduïda i més enfocada a detalls concrets. La participació és voluntària, però l’objectiu és tenir una assistència força representativa de les persones afectades pel tema tractat. Hi ha un moderador neutral, que anima la participació de tothom i que assegura que totes les opcions o posicions siguin considerades, que ningú utilitzi l’espai per tal d’imposar les pròpies opinions, que hi hagi un ambient adequat a l’anàlisi d’alternatives, i que la gent escolti.
• Avantatges: Promouen l’educació ciutadana i la participació en diàlegs organitzats sobre qüestions d’interès. Permeten als ciutadans que hi participen plantejar qüestions no definides prèviament.
• Inconvenients: No són representatius; són poc flexibles i no donen prou temps als participants per fer-se una opinió informada o fer aportacions concretes i ben desenvolupades.
• Observacions: Aquests fòrums quan van sorgir als EUA cercaven difondre informació i millorar el procés de deliberació entre la població. Inicialment, aquests fòrums d’iniciativa ciutadana eren una resposta al sistema polític nord-americà, al qual s’acusava de no representar adequadament als ciutadans. Més endavant, alguns municipis d’Anglaterra i d’altres països han promogut fòrums temàtics per sondejar opinions informades dels ciutadans.

4.2.2. Comissions de treball

• Tipus: Temàtic. Àmbit: Local. Temporalitat: Puntual o periòdic, en funció dels objectius que es vulguin assolir.
• Descripció: Sota el nom de comissions de treball (o taula cívica) s’inclouen tots els grups impulsats per l’ajuntament o per entitats i que estan formats per membres del consistori, tècnics municipals, ciutadans particulars i representants de col·lectius amb interessos ambientals. L’objectiu de les comissions és promoure i desenvolupar projectes de millora ambiental, amb el suport econòmic i tècnic de l’ajuntament.
• Avantatges: Acostumen a tenir la capacitat de fer avançar projectes concrets.
• Inconvenients: No són representatives, però això és una precondició per a la seva tasca: en ser grups que desenvolupen projectes concrets, el tamany reduït i la presència d’especialistes és essencial per als seus objectius.
• Observacions: Poden ser impulsades pel consell de medi ambient, per un fòrum, o per qualsevol òrgan municipal.

4.2.3. Reunions amb grups específics

• Tipus: Sectorial. Àmbit: Local, però es presta a experiències a escales més grans. Temporalitat: Puntual.
• Descripció: L’objectiu és obtenir opinions informades de grups concrets. Es tracta de trobades o entrevistes informals entre persones de grups infra-representats en l’àmbit públic (ex. mestresses de casa, immigrants, aturats, professionals joves...), guiades per un moderador independent de l’Administració. Un equip extern coordina les reunions i elabora un informe sobre els resultats.
• Avantatges: Permeten conèixer el punt de vista de persones que solen respondre poc a les crides a la participació oberta. A més, l’ambient relaxat i obert es presta a que els participants s’expressin lliurement i s’atreveixin a fer propostes que, en altres contextos, possiblement no tindrien veu.
• Inconvenients: El seu avantatge pot ser un inconvenient: no representa a la comunitat general.
• Observacions: Tècnica basada en la recerca de mercats i en la satisfacció del consumidor; es pot veure com una mena de prova de satisfacció amb el govern (entès com a producte) o projecte concret.

4.2.4. Consells consultius de ciutadans

• Tipus: Temàtic o sectorial. Àmbit: Local, però es presta a experiències a escales més grans. Temporalitat: Continu o puntual.
• Descripció: Un consell consultiu és un instrument per conèixer opinions de grups amb un interès o referència especial respecte al tema de discussió i per crear un espai on es poden elaborar propostes, fer recomanacions i resoldre conflictes. És un òrgan que pot ser convocat de forma regular, variant de tema entre sessions o aprofundint en un tema discutit prèviament. / Un consell reuneix persones que comparteixen interessos especials, o un lloc concret, juntament amb experts o convidats, segons el cas. / Es pot establir diversos consells consultius en una mateixa comunitat, segons la necessitat d’aprofundir i treballar en temes concrets.
• Avantatges: Permeten aprofundir en un tema concret i fer seguiment de les accions que afecten el lloc o l’interès en qüestió. / Permeten aprofitar l’experiència i els coneixements especialitzats dels participants per al benefici de la comunitat general.
• Inconvenients: Per definició no són representatius de la comunitat general.
• Observacions: Es basen en un reconeixement de les anomenades “comunitats d’interès”: comunitats que comparteixen una preocupació o condició i transcendeixen els límits territorials (p. ex., els membres d’una minoria ètnica, o els afectats per una mateixa circumstància mediambiental), i les “comunitats de lloc”: comunitats unides pel fet de compartir una mateixa referència geogràfica, no necessàriament coincidint amb els límits concrets del territori (p. ex., els residents de la costa).

4.2.5. Sessions d’estudi

• Tipus: Temàtic. Àmbit: Local. Temporalitat: Puntual.
• Descripció: Les sessions d’estudi són un instrument per obtenir opinions informades de participants que s’han ofert a participar a canvi d’una petita compensació econòmica. Són petits grups de 5-8 persones que es reuneixen, almenys en tres ocasions, amb un voluntari / coordinador tècnic, que facilita la discussió sobre un tema concret. / Els participants no han de tenir cap interès especial o experiència prèvia per tal de prendre-hi part. De fet les sessions d’estudi estan pensades per apropar temes difícils o novedosos a la “gent del carrer” / Hi ha una sèrie de pautes pensades per conduir la conversa, assegurar que els participants escoltin i respectin els punts de vista dels altres i encoratjar la seva participació. / Els participants reben materials d’estudi i preparació.
• Avantatges: Són espais on els participants poden aprofundir un tema concret, i aportar possibles recomanacions.
• Inconvenients: No són representatius de la comunitat general, ni de grups concrets,.
• Observacions: Són semblants als fòrums temàtics, però es distingeixen pel tamany més reduït i pel fet de reunir-se en vàries ocasions; / S’inspiren en una llarga tradició sueca. Acostumen a tenir la seva base en estar organitzades en col·laboració amb institucions o entitats cíviques (esglésies, sindicats, associacions de veïns).

4.2.6. Portes obertes

• Tipus: Temàtic. Àmbit: Local. Temporalitat: Puntual.
• Descripció: Portes obertes és un pas previ a un procés deliberatiu, amb assistència dels interessats. És una eina senzilla que es basa en la pràctica de convidar al públic general a visitar la “casa” del govern municipal o d’un projecte concret. / Es fa en un lloc que puguin veure’s mostres i models del pla o projecte en qüestió. Els participants poden anar-hi quan vulguin, durant l’horari establert, per tal d’examinar els models i les mostres. / Els participants parlen amb els representants del govern local i/o persones preparades per a rebre’ls.
• Avantatges: És una manera de crear una interacció informal entre govern i ciutadans, que trenqui les distàncies formals entre ciutadà i govern, així com els prejudicis
• Inconvenients: El seu abast és limitat a l’intercanvi d’informació i a la recollida de les primeres reaccions dels ciutadans. / No és representativa.
• Observacions: És una eina qualitativa que permet un primer sondeig informal sobre un o més temes.

4.2. 7. Teledemocràcia: participació telemàtica

• Tipus: Temàtic, sectorial o general. Àmbit: Local, regional, estatal, internacional. Temporalitat: Continu o puntual.
• Descripció: La Teledemocràcia és una fórmula molt recent i es refereix a tot tipus d’interacció entre els càrrecs públics i la ciutadania a través d’eines telemàtiques. Aquí només ens referirem a l’ús d’Internet com a mitjà de comunicació i interacció entre l’Administració pública i la població. És un mitjà per a la participació, però l’ús que se’n fa depèn de les prioritats i objectius dels promotors.
• Avantatges: Facilitat d’accés, capacitat d’interacció, velocitat, baix cost... / Representa la possibilitat de govern obert. / És un mitjà de participació especialment adient per als joves: són els que millor s’entenen amb les noves tecnologies, alhora que acostumen a ser els més allunyats de l’esfera pública.
• Inconvenients: Manca de representativitat. No tothom té accés a un equip informàtic adequat, ni té el domini necessari de les aplicacions informàtiques (en el futur probablement s’aniran veient noves fórmules més accessibles al públic general, p.ex. utilitzant una combinació de la informàtica i la televisió). / No hi ha mecanismes clars de control de la qualitat de la informació.
• Observacions: Els desenvolupaments en la tecnologia de comunicacions i la informació sempre ha influït en el procés democràtic. / Les noves tecnologies poden ser un complement a altres processos democràtics. Per exemple, ja s’han realitzat experiències de congressos oberts a participants per Internet, i utilitzant el mateix mitjà, alguns càrrecs públics realitzen diàlegs en directe amb ciutadans i ciutadanes. P.ex., el Fòrum Català per Repensar la Societat experimenta amb la telemàtica com a eina eficaç de participació, tot estructurant la informació en forma de propostes que cal presentar, conèixer i valorar.

4.2.8. Tallers de futur

• Tipus: General. Àmbit: Local o regional. Temporalitat: Puntual.
• Descripció: El taller de futur és un exercici que permet elaborar plans d’acció en base a les opinions i els valors dels participants. Reuneix durant 3 dies a representants de diferents grups d'interès i a qualsevol persona o entitat que hi tingui interès. La idea és crear una visió del futur compartida per una comunitat. / En diferents moments treballen tots junts, en comissions específiques o grups petits. / Durant el curs de la trobada, els participants treballen en 5 aspectes: (1) recordar el passat; (2) explorar el present; (3) crear escenaris ideals del futur; (4) identificar una base comuna; (5) elaborar plans d'acció.
• Avantatges: És un instrument que ajuda a trobar els punts d’acord, per tant és útil per prevenir conflictes. / Pot ser fàcilment impulsat per una associació.  
• Inconvenients: Representativitat relativa, en estar format per grups de sectors i d’interessos concrets.
• Observacions: L'eix de la feina és identificar un punt de trobada per al futur desitjat. / Quan hi ha diferències no resoltes, se’n pren nota, però no s'interromp el procés.

4.2.9. Conferències de consens

• Tipus: Temàtic. Àmbit: Originalment estatal, però pot ser aplicable en altres contextos. Temporalitat: Puntual.
• Descripció: Una conferència de consens és un instrument per obtenir opinions informades de ciutadans que s’han ofert a participar a canvi d’una compensació econòmica. Es tracta de fòrums en els que els ciutadans dialoguen amb experts sobre assumptes científics que són polèmics i/o sensibles (p.ex., biotecnologia aplicada als aliments). / Els participants poden fer les preguntes que vulguin als experts, escolten les respostes, dialoguen, arriben a un consens, i informen sobre el procés en una conferència de premsa.
• Avantatges: Proporciona la informació, el temps i un àmbit adients a la formació d’opinions raonades.
• Inconvenients: Se seleccionen els participants a través d’un anunci al diari: no són representatius de la població general ni de grups específics. / Són relativament cares, per la participació d’experts, l’elevat número de trobades presencials i la compensació econòmica que reben els participants.
• Observacions: Abans de trobar-se amb els experts, els participants s’han reunit per fer sessions preparatòries durant dos caps de setmana; fins i tot s’envien preguntes escrites als experts per tal que aclareixin els seus dubtes al màxim abans d’arribar a les conferències.

4.2.10. Reunions deliberatives

• Tipus: Temàtic. Àmbit: Originalment estatal, però pot ser aplicable a altres contextos. Temporalitat: Puntual.
• Descripció: Una enquesta deliberativa és un instrument per obtenir opinions informades d’uns quants centenars de persones triades a l’atzar. Els participants es reuneixen un divendres i un dissabte, dividits en grups petits. / Durant aquest temps poden parlar amb experts i representants polítics sobre temes concrets. / Els participants responen a una enquesta abans i després de les sessions. La idea és mesurar com canvien les opinions com a conseqüència de la seva participació en aquesta experiència. Hi sol haver un canvi palpable entre les opinions expressades en la primera i l’última enquesta..
• Avantatges: Són processos d’informació i discussió política entre ciutadans comuns, que solen manifestar un interès progressiu per qüestions complexes i col·lectives.
• Inconvenients: No arriben a ser representatius: la mostra resulta petita en proporció a la població representada. / Possibles condicionaments pel fet de rebre molta atenció dels mitjans de comunicació i de treure els participants del seu entorn quotidià. / Són cares quan els participants són remunerats.
• Observacions: És un instrument que pretén conciliar la igualtat política i la deliberació, com a intent de superar les deficiències de la democràcia a gran escala.

4.2.11. Investigació-Acció-Participació (IAP)

• Tipus: Temàtic o general. Àmbit: Local. Temporalitat: Continua.
• Descripció: IAP és un mètode d’estudi i acció que implica els ciutadans en el mateix procés d’investigació. Els ciutadans deixen de ser “objectes d’estudi” i passen a ser protagonistes i gestors de les accions que van sorgint. Hi ha 3 fases: l’autodiagnòstic, el treball de camp i primeres propostes, i les conclusions i propostes d’acció. / Unes característiques distintives inclouen: una reunió inicial amb totes les entitats que hi puguin tenir interès, una comissió de seguiment (ciutadana) que controla tot el procés (amb reunions bimestrals o trimestrals); i la incorporació dels ciutadans en un grup mixt amb els investigadors on es debaten i acorden els principals temes de l’estudi. / Com a resultat, es creen grups de treball de ciutadans que tenen autonomia i continuïtat, actuant com a plataformes i dinamitzadors de la participació social en la comunitat.
• Avantatges: En el plantejament d’aquest instrument és fonamental la participació de la comunitat en la definició dels objectius i el mètode del projecte a realitzar. / Fa servir diverses tècniques d’investigació per tal d’aprofundir en el problema o situació d’estudi.
• Inconvenients: No és una mostra aleatòria, sinó una implicació voluntària dels ciutadans. / Suposa la contractació d’un equip d’investigadors coneixedors d’aquesta tècnica. / Requereix cert temps: l’IAP és, per definició, un procés gradual.
• Observacions: S’ha utilitzat aquesta metodologia principalment a Sudamèrica, on va sorgir d’un conjunt d’escoles crítiques d’investigació social i pedagogia social. / El Congrés Internacional de Moviments Socials (CIMS) proporciona informació detallada sobre el seu plantejament i funcionament.

4.2.12. Nuclis d’intervenció participativa i consells ciutadans

• Tipus: Temàtic. Àmbit: local o regional (més adequat per a l’àmbit local). Temporalitat: Puntual.
• Descripció: Un Nucli d’Intervenció Participativa és un instrument que submergeix els ciutadans participants (escollits a l’atzar) en una dinàmica intensiva (3-5 jornades completes) d’estudi i deliberació sobre una qüestió difícil o polèmica que afecta un sector ampli de la comunitat. El procés té uns paràmetres i passos pensats per: (a) evitar condicionaments relacionats amb la dinàmica de grups (un “nucli” pot aplegar entre 25 i 75 persones, i aquest es divideix en altres grups més petits de 5 a 25 persones, tot i que la composició dels grups pot variar entre les sessions); (b) facilitar els mitjans i condicions perquè els participants puguin prendre decisions contrastades i raonades (permisos i incentius per assegurar la participació en jornada completa durant el Consell; presentació detallada de l’assumpte per part dels tècnics, experts i grups d’interès; visites sobre el terreny); (c) al final del procés, alguns dels participants formen un comitè de seguiment que controla l’elaboració d’un "dictamen ciutadà", que s’acaba fent públic.
• Avantatges: Basat en el consens. / Neutralitat. / Condicions per una participació directe de cada individu. / Trenca amb la tradicional separació entre “experts” i “ciutadans” . / Informació àmplia i contrastada, apropant els ciutadans als problemes implicats en cada opció. / Transparència. / Per aquests motius, és un instrument especialment útil per tractar temes conflictius. / Cost relatiu: en cas de conflicte greus, quin seria el cost d’haver-lo estalviat?
• Inconvenients: Possibles condicionaments en la formació de la pregunta, o en el comportament del moderador. / La mostra aleatòria garanteix la representativitat?. / Un cost apreciable, al qual cal afegir la contractació d’un equip extern per moderar i elaborar resultats. / Pot costar que les associacions hi donin el seu suport (o per falta de confiança respecte a la institució impulsora o per por de perdre el seu “monopoli” en la representació local). / En general, els participants escullen entre diferents propostes donades, i pressionats per limitacions de temps: així, és difícil que el procés produeixi respostes innovadores.
• Observacions: S'ha aplicat a un ampli ventall de temes (conflictes energètics, problemes de trànsit, etc.). / Per tal de fer l’experiència més representativa, es poden organitzar diversos NIP’s simultanis sobre el mateix assumpte, i en llocs diferents. / És convenient que les qüestions tractades tinguin una significació real i actual, que despertin l’interès de la comunitat. / Per evitar manipulacions partidistes, el consell hauria de comptar amb el recolzament i l’acord de tot el consistori de l’ajuntament o administració que n’és promotora. / L’instrument es fa més flexible i obert si els participants s’interessen en els detalls de l’agenda i el procés.

4.2.13. Fòrums d’innovació social  

• Tipus: Temàtic o general. Àmbit: En principi, local, però pot ser aplicable a altres contextos. Temporalitat: Puntual.
• Descripció: Un Fòrum d’Innovació Social és un instrument per generar propostes a partir dels diagnòstics i objectius formulats pel propi grup. Qualsevol col·lectiu existent o que es forma per tractar a fons un problema de cara a trobar-hi solucions. El col·lectiu es reuneix per petits grups (5-7 persones) que tenen un temps perquè cada personaescrigui en un formulari quins són els problemes més importants que s’han de resoldre. Després d’uns minuts, cadascuna llegeix la seva breu llista de problemes i entre totes trien els més significatius. Tot seguit es reuneix el plenari i cada grup exposa els problemes que ha detectat. De la llista, cada participant tria el problema que vol tractar més a fons i es formen nous grups. De nou, cada participant repeteix el procediment d’escriure, compartir i triar, en aquest cas, primer els objectius a assolir i segon, els mitjans per atènyer-los. Després d’aquestes rondes, es troba de nou tothom en plenari i es posen en comú les propostes per resoldre els problemes. Es poden debatre i es poden fer grups per estudiar i posar en marxa un pla d’implantació de les propostes triades. Es pot fer una o vàries sessions de 2 a 4 hores de durada.
• Avantatges: És un procés en què el protagonisme i la responsabilitat és dels propis implicats tant en la definició dels problemes com en els objectius i els mitjans per intentar resoldre’ls.
• Inconvenients: Els grups acostumen a formular bé els problemes i els objectius però en general els costa molt definir mitjans concrets. Aquesta mancança és general i afecta la majoria de dinàmiques socials.
• Observacions: Els Fòrums d’Innovació Social tenen l’avantatge de fer evident la manca de capacitat per passar del diagnòstic, els ideals i la crítica a formular propostes operatives; a partir d’aquí el grup es por esforçar en canviar d’actitud i buscar resultats.

4.2.14. Taules rodones per la sostenibilitat

El nom de “taula rodona” en el món anglosaxó va més enllà de l’ús corrent a casa nostra (taula rodona = conferència amb diversos ponents) i fa referència al procés col·lectiu en el qual tots els participants tenen el mateix dret a expressar-se.

En aquest sentit, les “taules rodones per la sostenibilitat” són una eina a través de la qual els residents en una comunitat (un microcosmos que reflecteix la diversitat d’interessos presents) poden treballar en un fòrum obert per emprendre iniciatives locals per a la sostenibilitat, resoldre conflictes que hi estiguin relacionats i anar construint relacions de comprensió mútua. Tots els membres de la comunitat tenen veu, i cada perspectiva té el mateix pes. Encara que l’Administració pot impulsar una taula rodona, la majoria (i potser les que han tingut més èxit en assolir els seus objectius) són iniciatives ciutadanes o comunitàries.

Quadre 4.2. Taules rodones: criteris i funcions

En vista dels criteris i funcions de les taules rodones, els consells de medi ambient podrien ser considerats “taules rodones d’iniciativa municipal”. No obstant això, en base a l’extensa experiència amb les taules rodones a la Columbia Britànica (Canadà), la Taula Rodona Nacional Canadenca sobre l’Economia i Medi Ambient ha identificat importants diferències entre les taules rodones d’iniciativa municipal i les que sorgeixen de la comunitat. Comparem-les:

A. Taules Rodones d’Iniciativa Cívica

Avantatges

- Generalment gaudeix d’un suport generalitzat entre la comunitat, que la veu com una resposta al complex entramat de la gestió pública.

- Una participació àmplia sorgeix de forma natural, pel fet de ser una iniciativa sorgida de la mateixa comunitat.

 - En ser independent, els fracassos reals o percebuts del govern local no haurien d’afectar-la.

Inconvenients

- Corre el perill de que les seves recomanacions i propostes tinguin poc ressò.

Per augmentar el seu grau d’influència sobre el govern municipal i per millorar la comprensió entre la Taula i l’Administració, es pot convidar a polítics i tècnics a formar part de la taula (sense vot), o es pot formar un comitè d’enllaç;

• Pot ser que els mitjans de comunicació triguin a donar-li l’atenció que es mereix.
• Els seus progressos reals en trobar maneres de fer front als reptes de la sostenibilitat ha de donar-li un perfil públic. En tot cas, es pot complementar amb campanyes dirigides a la premsa;
• Pot resultar més difícil arribar a acords de col·laboració amb entitats públiques i privades.

La implicació de tots els sectors presents al municipi ha d’ajudar a superar aquest obstacle. La bona comunicació i èxits passats també ajuden.

B. Taules Rodones d’Iniciativa Municipal

Inconvenients

- En ser una iniciativa de l’Ajuntament, es pot dubtar de la seva legitimitat com a representació neutral dels interessos dels ciutadans.

- Una forma d’esvair els dubtes és treballar amb la màxima transparència possible, i la implicació de tots els membres en l’elaboració de les pautes de funcionament.

- Pel mateix motiu, pot costar convèncer als convidats que els interessa participar.

Una forma de motivar la participació i la confiança en l’instrument és convocar les persones i grups arran d’un o varis temes comuns que serveixin d’impuls;

- Pot ser relacionada amb fracassos del govern local, erosionant així el seu suport popular.

És important que es defineixi clarament respecte als assumptes polèmics. La transparència de la seva actuació també pot ajudar a contrarestar aquesta percepció.

Avantatges

- En tenir caràcter oficial, les seves recomanacions són rebudes amb certa atenció dins l’Ajuntament, tot i no ser un cos decisiu ni resolutiu;

- pel mateix motiu, té un perfil públic i crea una certa expectativa entre la població local i la premsa;

- aquest perfil pot influir positivament en qüestions de finançament d’activitats concretes i en la participació i l’interès popular.