Interpretació: de l'Arqueologia a la Història
Si entenem l’arqueologia com una font per a la Història, resulta del tot imprescindible construir coneixement històric a partir de les dades que ens aporta aquesta font. Aquesta afirmació sembla òbvia però cal recordar-la perquè no sempre és així. Bona part de la recerca arqueològica que es realitza, presenta una més que notable aplicació metodològica i dona com a resultat unes memòries tècniques d’una excel·lent qualitat. Ara bé, no sempre aquest bon treball arqueològic va acompanyat de plantejaments de caire històric i de conclusions i respostes adequades a les qüestions que ens hem de plantejar com a historiadors.
Aquest fet és ben palès en el camp de l’arqueologia medieval. Durant molts anys hem estat preocupats per assolir el nivell tècnic i la professionalitat que reconeixíem en els arqueòlegs especialitzats en altres períodes històrics. Això ens ha fet abandonar una mica l’altra vessant de la recerca, la part històrica. Sovint no hem estat capaços de respondre les crítiques constructives dels nostres col·legues medievalistes que basen la seva recerca en els textos escrits. Potser perquè a vegades aquesta crítica no ha estat tan constructiva.
 Proposta de reconstrucció ideal de la farga de Fabregada (St.Esteve de la Sarga – Pallars Jussà). (Autors: F. Compte i M. Sancho) |
Certament, l’arqueologia medieval no pot resoldre tots els temes que la documentació escrita no ha aconseguit resoldre, però sí que pot aportar dades interessants en molts camps de la recerca històrica, ja sigui completant, contrastant o iniciant temes determinats.
En aquest apartat ens centrarem en quatre aspectes, conscients que no podrem abordar tots aquells aspectes en els que l’arqueologia medieval té alguna cosa a dir.
Materials com a indicadors socioeconòmics