Aspectes cronològics

Accions en el temps, això és el que la recerca arqueològica vol arribar a comprendre. El temps, doncs, igual que en història, és per a l’arqueologia un dels elements clau de la recerca. L’establiment de cronologies absolutes per a les diferents unitats estratigràfiques, és el primer pas per a una bona interpretació històrica del registre arqueològic. A partir d’aquestes datacions, podem començar a contextualitzar el nostre jaciment, ordenar l’estratigrafia en moments d’ocupació, d’abandonament, de destrucció violenta, de reformes en les estructures...

Secció de la farga de Fabregada (St. Esteve de la Sarga – Pallars Jussà). (Autora: M. Sancho)

Dins un determinat context, la nostra recerca esdevindrà una font més d’informació que podrem contrastar amb el coneixement general sobre aquella època, aportant noves interpretacions, rebatent o confirmant allò que s’ha dit i fins i tot innovant.

L’esquelet cronològic d’un jaciment, ve representat pel matrix, i a partir d’aquest hem d’anar construint el nostre coneixement històric: social, econòmic, cultural, religiós...

En l’àmbit de l’arqueologia medieval, resulta especialment interessant investigar sobre aquells períodes pels que les fonts escrites són escasses, i que en el cas del territori català, es corresponen amb els primers segles, de l’Edat Mitjana, entre el segle V i el IX. És per a això que en jaciments on trobem registres d’aquest període, cal ser especialment curós en la definició cronològica per, així, anar assegurant les bases de la recerca.