El jaciment i el seu entorn En la pràctica arqueològica actual no podem entendre una recerca arqueològica sense tenir en compte l’entorn natural i cultural en el que s’insereix un jaciment. Tan important com les estructures, els estrats i els materials descoberts en la pràctica de camp, és l’anàlisi del medi. Els recursos existents en la zona on es troba el jaciment, les relacions amb altres llocs del mateix període, l’estructuració del territori des del punt de vista político-administratiu, l’existència d’una xarxa de comunicacions i les seves característiques...són aspectes a tenir en compte alhora d’interpretar un jaciment. Una vegada més la recerca documental i el coneixement profund del període, ens ajudarà a comprendre les interaccions i percepcions dels habitants del lloc amb el seu entorn.
Sovint es fa difícil captar la visió que els nostres avantpassats tingueren del seu entorn i ens sorprenem davant dels llocs triats pels habitants de l’Edat Mitjana, per establir-hi un assentament. Altres vegades, la nostra percepció del territori i del paisatge ens impedeix comprendre quina era la seva i ens cal un gran esforç per llegir en les traces que deixaren en el seu entorn. Allà on nosaltres veiem un magnífic arbre on prendre la fresca, ells potser hi veien una pila de llenya, i el que per nosaltres és un accés complicat i difícil, per ells era una garantia de seguretat. Una bona interpretació d’un jaciment passa, doncs, per una anàlisi del seu entorn, tant l’immediat com el més allunyat i, de fet, resulta tan important inserir el jaciment en el seu context cronològic com en el seu context espacial.
|