Materials com a indicadors socioeconòmics

Generalment en la pràctica arqueològica i en la metodologia específica d’aquest tipus de recerca, s’insisteix en la capacitat dels materials per a establir les cronologies absolutes de la seqüència estratigràfica. Però aquesta només és una part dels aportacions dels materials. Des d’un punt de vista més històric i menys arqueològic, el conjunt de materials, la cultura material d’un determinat jaciment, ens aporta informacions de caire socioeconòmic i cultural d’aquells que utilitzaren aquells estris i objectes. A part del grau de riquesa o luxe, pobresa o subsistència que tingueren els habitants d’un determinat lloc, els materials ens indiquen activitats i costums que no sempre resulten tan evidents a l’inici de la recerca. Per posar un exemple, quan en un nivell del segle XII d’un castell, trobem tants objectes relacionats amb la guerra com amb les feines del camp, convé plantejar-nos la doble funció, com a centre militar i com a unitat productiva d’aquell castell. En aquest cas, caldrà desenvolupar el tema i aprofundir en aquest aspecte des d’un punt de vista històric i a partir de les dades arqueològiques. Podríem citar molts altres exemples, però tan sols en plantejarem un més, les dades que ens aporta l’arqueologia medieval sobre la vida de les dones, a partir de la troballa d'objectes d’ús quasi exclusiu de les dones com ara les fuseïoles o determinats guarniments. També en aquest camp, com en tants d’altres, l’arqueologia medieval hi té molt a dir i és responsabilitat dels arqueòlegs mostrar aquestes informacions, no en forma de memòries tècniques sinó en veritables discursos històrics.