Maquinària

Màquina de composició tipogràfica basada en tècniques fotogràfiques. Es fotografiaven caràcters d'impressió en plom i es feien servir els negatius per a crear els diferents texts.

Les primeres fotocomponedores utilitzaven el mètode d'ampliació òptic. Aquesta tècnica utilitzava la llum en negatius molt petits, de manera que quan s'ampliava el caràcter, li apareixien deformacions que s'havien de solucionar manualment. 

Màquina amb la comesa principal de plegar el paper i agilitzar-ne el procés.

Màquina encarregada de l'operació del plegat que és el procés pel qual es plega seqüencialment un plec utilitzant medis mecànics fins a l'obtenció del format adequat per l'acabat sol·licitat. Abans d’escollir un sistema de plegat, s’ha de seleccionar correctament el paper i conèixer les característiques tècniques, ja que en alguns casos com en els papers d’alt gramatge es realitza una fenedura abans del plegat per tal d’evitar irregularitats. També s’ha de tenir en compte la quantitat de plecs -plegat simple o múltiple- i la seva forma seqüencial -en paral·lel, en creu o combinat-.

Màquina que s'encarrega del plegat, és a dir, del procés d'acabat en el qual es pleguen els fulls d'un imprès de manera seqüencial. Se'n diferencien dues màquines segons el seu sistema de plegat: plegat de bossa i plegat de fulles. El primer sistema el formen tres corrons anomenats plegadors que arrosseguen el plec fins a introduir-lo a la bossa plegadora. És el sistema més recomanat per la rapidesa i varietat de plegats que ofereix. El segon sistema el conforma una fulla que pressiona el plec de manera perpendicular al pla del paper contra els dos corrons plegadors en rotació.

Mètode tricromàtic d’impressió desenvolupat a partir de la litografia, reconegudament inventat i patentat per Godefroy Engelmann el 1839 a Estrasburg per guanyar el concurs anunciat per The Société d'encouragement pour l'Industrie national de litografia en color el 1828.

Procediment litogràfic que consisteix en l’ús d’una pedra per cadascuna de les tintes que volem utilitzar en la reproducció d’una imatge. Prèviament, s’ha de descomposar la imatge -calcant els contorns del dibuix a les pedres o mitjançant un sistema de registre pels gravats- i escollir-ne el número de matrius que es necessiten. Cada part descomposada -en cada pedra- s’entintarà amb el color escollit i, per tant, el paper passarà per la premsa tants cops com tintes s’utilitzin.

Reproducció litogràfica en color mitjançant l'ús de quatre pedres, una per cada color: vermell, blau, groc i negre. Procediment que a finals del segle XIX a Catalunya, en un entorn de sistema de producció semi industrial, es normalitzàper la seva economia i rapidesa, encara que després fou substituïda pel fotogravat que permetia una millor qualitat.Però, la cromolitografia es mantingué pels impresos comercials, com per exemple, els cromos dels paquets de tabac.

Material de blancos. A base del punto se fabrican los tipos y el material de blancos tipográficos, nombre con el que se designa el material que sirve para llenar los espacios de las páginas, y no aparece en la impresión por no tener la altura del tipo.
Los blancos, según su grueso, se clasifican en cuadrados y espacios, interlíneas, lingotes e imposiciones.

Tellería Toca E.(1986). Diccionario periodístico. Madrid: Editorial Oriente.

Extracte del text original:
En tipografía denominamos material blanco al que se utiliza para la justificación de las letras y las formas, así como para separar unas palabras de otras y unas líneas de otras, y que no teniendo la altura del tipo, por ser más bajo que éste, no saldrá en la impresión cuando éste se efectúa.
 

Tellería Toca E.(1986). Diccionario periodístico. Madrid: Editorial Oriente.

Extracte del text original:
En tipografía denominamos material blanco al que se utiliza para la justificación de las letras y las formas, así como para separar unas palabras de otras y unas líneas de otras, y que no teniendo la altura del tipo, por ser más bajo que éste, no saldrá en la impresión cuando éste se efectúa.