Fotocomponedora

Submitted by Gil Peña Èlia on Fri, 05/11/2018 - 10:29

Màquina de composició tipogràfica basada en tècniques fotogràfiques. Es fotografiaven caràcters d'impressió en plom i es feien servir els negatius per a crear els diferents texts.

Les primeres fotocomponedores utilitzaven el mètode d'ampliació òptic. Aquesta tècnica utilitzava la llum en negatius molt petits, de manera que quan s'ampliava el caràcter, li apareixien deformacions que s'havien de solucionar manualment. 

A partir dels anys 60 es va canviar al mètode d'ampliació electrònic, així es va solucionar el problema de les alteracions que hi havia en l'ampliació òptica. La composició amb aquestes màquines s'utilitzava sobretot en titulars, a més a més permetia crear deformacions de forma ràpida, senzilla i a baix cost. 

Models òptics: Lumitype, Comupgraphic, Varityper o Itek.

Models elctrònics: Linotron 505.

Àrea:

Àmbit:

Subàmbit:

Conceptes relacionats:

Referència: 

Frutiger, Adrian. El libro de la tipografía. Badalona: Editorial Gustavo Gili, 2007. ISBN 978-84-252-2162-0

 

Martín Montesinos, José Luis i mas Hurtuna, Montse. Manual de tipografía: del plomo a la era digital. València: Campgràfic editors, 2001. ISBN 85-931677-3-8

 

Corbeto, Albert i Garone, Marina. Història de la tipografia. L’evolució de la lletra des de Gutenberg fins a les foneries digitals. 1a ed. Lleida: Pagès editors, 2012. ISBN 978-84-9975-121-4