Maquinària

El guany de punt es el fenòmen mitjançant el qual els punts d’una trama es perceben i reprodueixen amb una mida més gran de la que es pretenia. Aquest fenomen es pot controlar, es pot reduir, pero no es pot evitar, ja que és una cosa pròpia de la reproducció amb trames. Per això s’ha de tenir en compte abans de preparar els materials per a la seva reproducció. Es més intensa en els mitjos tons i en les ombres.

Tècnica d’impressió indirecta que es basa en traspassar la tinta d’una planxa entintada en petits forats (baix-relleu) a un segell de goma (silicona o cauxú). D’aquí es fa passar per pressió directa al material sobre el que vol imprimir.

És nom que se li designa al material tipogràfic que serveix per a omplir els espais de les pàgines, i no apareix en la impresió per que no te la altura del tipus.
Els blancs, segons el seu grosor, es classifiquen en cuadrats i espais, interlínies, lingots i posicions.

Els quadrats i els espais son peces de diversos grosors, foses segons el cos del tipus al que pertanyen. Serveixen per a separa les lletres i paraules i completar i justificar les línies.

És el nom que se li designa al material tipogràfic que serveix per a omplir els espais de les pàgines, i no apareix en la impresió per que no te la altura del tipus.
Els blancs, segons el seu grosor, es classifiquen en cuadrats i espais, interlínies, lingots i posicions.

Els quadrats i els espais son peces de diversos grosors, foses segons el cos del tipus al que pertanyen. Serveixen per a separa les lletres i paraules i completar i justificar les línies.

Màquina basada en els sistemes de composició com la linotípia o la monotípia i per tant feien servir tècniques fotogràfiques. La impressió es feia sobre un paper fotogràfic o una pel·lícula.

A través d'un sistema òptic en una cambra obscura es projectaven caràcters sobre el paper i d'aquesta manera s'anava component el text. Alguns dels models que es van crear van ser la Lumitype, la Comupgraphic, la Varityper o la Itek.

Màquina que es comença a utilitzar a mitjans del segle XX que substitueix la impressió tipogràfica tradicional per un sistema d'impressió a partir de tècniques fotogràfiques. 

Els caràcters s'emmagatzemaven a partir de negatius fotogràfics i s'utilitzava un sistema d'ampliació òptic. Aquest fet produïa algunes alteracions en la forma dels caràcters. Als anys 60 es va canviar el sistema d'ampliació a electrònic, d'aquesta manera aquestes alteracions van desaparèixer i va millorar la qualitat del text final. 

Màquina de composició de texts que utilitza tècniques fotogràfiques.

Es fotografiaven caràcters d'impressions en plom. En el cas del model Photon-Lumitype, es fotografiaven caràcters molt petits, fet que provocava alteracions en el caràcter i s'havien de redibuixar a mà. 

Futura es el nombre de le letra y Paul Renner el de su creador. Diseñada para la fundición Bauer y lanzada a partir de 1927, su antecendente más inmediato fue un tipo sans serif(sin remate). Fué la fuente más emblemática de toda la década de 1920, lanzada por la fundición Sayer en 1927.

Prensa plana de cilindro. En este tipo de máquina la forma impresora se coloca sobre una superficie plana mientras que los rodillos entintadores y los pliegos de papel giran sobre ella, presionando contra la forma y realizando así la impresión. En la actualidad las máquinas planas de cilindro se utilizan fundamentalmente para recortar y troquelar.

En las máquinas de presión plano-cilíndricas, planas, la forma con la rama descansa sobre una platina que avanza y retrocede horizontalmente, debajo de un