Postimpressió

Bany que es fa durant el procés de revelat d'una fotografia amb l'objectiu de que la imatge quedi clara i permanent. El que fa aquest pas és eliminar el bromur de plata sobrant del procés de revelat (aprox. 75%).

Màquina amb la comesa principal de plegar el paper i agilitzar-ne el procés.

Màquina que s'encarrega del plegat, és a dir, del procés d'acabat en el qual es pleguen els fulls d'un imprès de manera seqüencial. Se'n diferencien dues màquines segons el seu sistema de plegat: plegat de bossa i plegat de fulles. El primer sistema el formen tres corrons anomenats plegadors que arrosseguen el plec fins a introduir-lo a la bossa plegadora. És el sistema més recomanat per la rapidesa i varietat de plegats que ofereix. El segon sistema el conforma una fulla que pressiona el plec de manera perpendicular al pla del paper contra els dos corrons plegadors en rotació.

Es basa en tipus de plegat que consisteix en una fulla en moviment vertical i dos rodets plegadors de rotació oposada. El plec és traslladat per la banda de transmissió fins arriba al plegador on es interceptat per un límit.

En el trajecte el plec passa per un ull electrònic el qual té la funció de donar la senyal de que el plec esta posicionat correctament. La fulla descendeix i en aquest moviment vertical el plec s’introdueix entre els rodets que produeixen el plegament.

Existeixen diferents tipus de plegats, exemples: Plegat senzill, editorial, paral·lel, creu, etc.

El guany de punt es el fenòmen mitjançant el qual els punts d’una trama es perceben i reprodueixen amb una mida més gran de la que es pretenia. Aquest fenomen es pot controlar, es pot reduir, pero no es pot evitar, ja que és una cosa pròpia de la reproducció amb trames. Per això s’ha de tenir en compte abans de preparar els materials per a la seva reproducció. Es més intensa en els mitjos tons i en les ombres.

Els dissenys tipogràfics de la Carol Twombly s’inspiren en formes clàssiques del passat, tot i així no ha deixat d’innovar sempre mantenint la seva arrel tradicional. Va ser la primera dona que va guanyar el premi Charles Peignot per la seva gran contribució a la creació de noves tipus. Actualment i després de retirar-se d’Adobe, ha estat explorant arts allunyades de la digitalització i la informàtica.

Carol Twombly va estudiar Disseny  i Gerard Unger li va impartir tipografia digital. Va cursar un curs de Tipografia digital creat per Bigelow, qui li va inspirar en el disseny de tipus des de un principi. El seu primer tipus fou la Mirarae (1984) la qual va ser premiada pel primer premi de typerface per la firma Morisawa. Seguidament va treballar per Adobe, on els seus treballs van ser complementats amb en Robert Slimbach.

Carol Twombly és una tipògrafa nord-americana contemporània. Va estudiar Disseny a l’escola de Disseny Rhode Island i es va especialitzar en Tipografia Digital a Stanford gràcies a dos contactes de Rhode Island, Charles Bigelow i Kris Holmes, els quals la van inspirar i va poder treballar al seu estudi.

El chibalete es el mueble donde se guardan las cajas de madera (fragmentado en cajetines) en las que se guardan los tipos en función de la fuente, familia y cuerpo. Las letras minúsculas pertenecían a la parte inferior de la caja  y las mayúsculas a la parte superior, de ahí proviene la nomenclatura “Caja Alta” y “Caja Baja”.

Chibalete proviene del francés chevalet, que significa caballete. El chibalete es un mueble parecido a un pupitre, usualmente de madera, dividido en cajones llamados "cajas". Las cajas atesoran los tipos movibles según su cuerpo y fuente.