Submitted by Gil Peña Èlia on Sat, 05/05/2018 - 12:05
Màquina basada en els sistemes de composició com la linotípia o la monotípia i per tant feien servir tècniques fotogràfiques. La impressió es feia sobre un paper fotogràfic o una pel·lícula.
A través d'un sistema òptic en una cambra obscura es projectaven caràcters sobre el paper i d'aquesta manera s'anava component el text. Alguns dels models que es van crear van ser la Lumitype, la Comupgraphic, la Varityper o la Itek.
Submitted by Gil Peña Èlia on Sat, 05/05/2018 - 11:42
Màquina que es comença a utilitzar a mitjans del segle XX que substitueix la impressió tipogràfica tradicional per un sistema d'impressió a partir de tècniques fotogràfiques.
Els caràcters s'emmagatzemaven a partir de negatius fotogràfics i s'utilitzava un sistema d'ampliació òptic. Aquest fet produïa algunes alteracions en la forma dels caràcters. Als anys 60 es va canviar el sistema d'ampliació a electrònic, d'aquesta manera aquestes alteracions van desaparèixer i va millorar la qualitat del text final.
Submitted by Gil Peña Èlia on Sat, 05/05/2018 - 10:27
Màquina de composició de texts que utilitza tècniques fotogràfiques.
Es fotografiaven caràcters d'impressions en plom. En el cas del model Photon-Lumitype, es fotografiaven caràcters molt petits, fet que provocava alteracions en el caràcter i s'havien de redibuixar a mà.
Serra y Oliveres, en el seu manual de tipografia, diu que la distància que parteix de la part inferior d'una lletra de la línia de text i acaba a la part inferior d'una lletra de la següent línia, és el cos tipogràfic.
El cos tipogràfic és el rectangle de metall on hi ha inserit el caràcter tipogràfic, en tipus metàl·lics. I és l'espai que ocupa un caràcter, en tipus digitals o de fotocomposició.
Un caràcter forma part d'una sèrie de lletres i altres símbols distribuïts en una caixa tipogràfica segons la freqüència d'ús, i amb el mateix cos i disseny.
Element que pot estar aïllat o formant una part fixa o mòbil, i s’utilitza per estampar un signe alfabètic o extraalfabètic. Els caràcters es poden distingir per l’estil, la família i la sèrie a la qual pertanyen.
Es el tipo que Paul Renner diseñó durante los años 1924 y 1926. Está basado en formas geométricas (rectas, cuadrados y círculos) representativas del estilo visual de la Bahuaus de los años 1919-1933, y pronto llegó a ser considerado un tipo de la Nueva tipografía.
