Preimpressió

És el nom que se li designa al material tipogràfic que serveix per a omplir els espais de les pàgines, i no apareix en la impresió per que no te la altura del tipus.
Els blancs, segons el seu grosor, es classifiquen en cuadrats i espais, interlínies, lingots i posicions.

Els quadrats i els espais son peces de diversos grosors, foses segons el cos del tipus al que pertanyen. Serveixen per a separa les lletres i paraules i completar i justificar les línies.

Ajust de l’espai entre les lletres per aconseguir millors resultats en llegibilitat

Kerning, terme angles, la paraula 

Espai que s’afegeix entre diferents lletres per aconseguir diferents efectes visuals entorn a la llegibilitat del text.

El chibalete es el mueble donde se guardan las cajas de madera (fragmentado en cajetines) en las que se guardan los tipos en función de la fuente, familia y cuerpo. Las letras minúsculas pertenecían a la parte inferior de la caja  y las mayúsculas a la parte superior, de ahí proviene la nomenclatura “Caja Alta” y “Caja Baja”.

Chibalete proviene del francés chevalet, que significa caballete. El chibalete es un mueble parecido a un pupitre, usualmente de madera, dividido en cajones llamados "cajas". Las cajas atesoran los tipos movibles según su cuerpo y fuente.
 

Dentro de las técnicas tipográficas, el chibalete es una herramienta (entendiendo como herramienta un objeto creado con el fin de simplificar y acelerar una tarea concreta y manual) que contiene diferentes cajas, y, dentro de estas cajas, organizadas por cuerpos y familias, se encuentran los tipos.
A su vez, las cajas del chibalete están divididas en compartimentos llamados cajetines cuya función es la de separar las letras en función de cuán frecuente sea su uso: las más comunes se situan más cerca del componedor. 

Els alfabets tipogràfics monoespaiats són aquells en els quals tots els seus caràcters tenen el mateix ample.

Els caràcters monoespaiats o d'amplada fixa ocupen el mateix espai horitzontal

Els alfabets tipogràfics monoespaiats sorgeixen a partir de les màquines d'escriure, on els caràcters s'ajustaven a un ample específic. Per això, els caràcters s'expandien o es condensaven per ajustar-los a l'espai assignat. Els alfabets monoespaiats, també anomenats no-proporcionals, estan espaiats de manera que creen columnes de text ben alineades.