Preimpressió

És una eina que ens permet millora les condicions de lectura, les línies molt llargues, és a dir, amb molt caràcters milloren la seva qualitat de lectura si agreguem espais en blanc entre elles. Fa possible trobar amb més facilitat la següent línia de text.

La grilla tipogràfica és un sistema organitzador del espai gràfic que permet la estructuració, ordre i disposició dels diferents elements que composen una peça, siguin tipogràfics (línies de text, paràgrafs, etc. ), o gràfics (imatges i blancs). En essència, es tracta d’un sistema ortogonal de planificació que divideix en parcel·les la informació en fragment manejables.

Ottmar Mergenthaler fue un inventor estadounidense de origen alemán del siglo XIX. Desde pequeño quería dedicarse a la ingeniería, pero por problemas econonómicos tuvo que ser aprendiz de relojero desde los 14 años, compaginando como podía la escuela técnica. En 1872 se mudó a Estados Unidos y en 1886 produjo su propia máquina, su Linotype (o linotipo). La máquina fue un éxito pues aceleró el proceso de producción.

Ottmar Mergenthaler, nacido en Bar Mergentheim (Confederación Germánica) el 11 de mayo de 1854, es el inventor de la linotipia. A finales de la década de 1880, la máquina revolucionó la industria de la imprenta al mecanizar el proceso de compososión de un texto. Muere el 28 de octubre de 1899 en Baltimore (Estados Unidos)

Mergenthaler, relojero e inventor de origen alemán, presentó en 1886 su máquina Lynotype, o linotipo. Fue la máquina precursora que era componedora y fundidora de líneas de tipos. Contaba con un teclado práctico pues era parecido al de las máquinas de escribir.

En 1912, cuando caducaron las patentes del linotipo, se presentó la Intertype, una máquina parecido pero con mejoras.

El seu nom prové de l'expressió mecànica on el compositor recollia els tipus mòbils de les minúscules, que s'ubicaven a la part inferior del moble contenidor. Resultava un sistema ràpid i còmode pels moviments del compositor.

En la impremta, al moble contenidor s’hi guardaven els tipus mòbils, aquest es dividia en dos parts, caixa alta i baixa. La caixa baixa era la part inferior del moble contenidor que guardava les minúscules, els números, la puntuació i els espais.

Caixa baixa en referència a la caixa on s’hi enmagatzemaven els tipus mòbils de les minúscules.

Cada una de les dotze parts en les que es divideix la mesura tipogràfica anomenada pica. Els punts de pica tradicionals mesuren uns 3,514 mm. Pero els punts de pica més utilitzats actualment medeixen uns 3,527 mm, ja que hi ha 72 punts en una polzada.

Els punts es divideixen a la vegada en deu parts, que s’anomenen dècimes de punt.

És nom que se li designa al material tipogràfic que serveix per a omplir els espais de les pàgines, i no apareix en la impresió per que no te la altura del tipus.
Els blancs, segons el seu grosor, es classifiquen en cuadrats i espais, interlínies, lingots i posicions.

Els quadrats i els espais son peces de diversos grosors, foses segons el cos del tipus al que pertanyen. Serveixen per a separa les lletres i paraules i completar i justificar les línies.